Iba yo a escribir desde hace meses una breve entrada sobre Triodos Bank por lo que se habla de este banco como una opción más ética que su competencia. Imposible. Para entrar en Triodos Bank hay que recorrer todo un universo paralelo de esoterismo, ocultismo, karma, reencarnaciones, cuerpos etéricos, magia variada y una historia de fantasías reotrcidas [sic] de más de 100 años. La entrada, pues, resultó un largo viaje por una maquinaria colosal de misticismo e irracionalidad en la que Triodos no es sino un engranaje.
Mauricio Schwarz
He de reconèixer que, com a client (content, com a mínim fins a dia d’avui) que sóc d’aquesta entitat bancaria, em va sorprendre molt llegir aquesta nota prèvia de l’autor al post «Antroposofía: la secta y su banco (Triodos)». La meva experiència a l’obrir un compte corrent a Triodos Bank es limita a imprimir uns formularis de la seva pàgina web, signar-los i enviar-los a Madrid per correu postal adjuntant-hi una fotocòpia del DNI. Uns dies després vaig rebre a casa –en enviaments certificats separats– les dades del meu compte, les claus d’accés a la banca on-line, la targeta de dèbit i el seu PIN (també per separat, òbviament). Des d’aquell moment, totes les operacions les he fet per Internet: faig les transferències que necessito sense comissió, puc treure diners a qualsevol caixer Servired (a cost zero), tinc totes les domiciliacions fetes al C/C i he obert dos comptes més (online) pels quals no pago cap quota de manteniment. Les dues vegades que he tingut algun dubte, me l’han solucionat amablement per telèfon en qüestió de minuts.
Mai m’han demanat que veneri cap líder; mai m’han ofert serveis de mèdium per contactar amb el més enllà ni m’han promès que em reencarnaria en un ésser superior si em feia un pla de pensions.
Òbviament, vaig llegir l’entrada sencera i estic content d’haver-ho fet perquè, de retruc, m’he informat una mica més sobre aquest banc. La principal conclusió a la qual he arribat és que el senyor Mauricio-José Schwarz és, com a mínim, tan dogmàtic com molts dels qui denuncia en el seu blog «El retorno de los charlatanes». Em sembla que el seu article, ple d’enllaços i referències que vaig agraïr, està escrit des de la postura del qui ja d’entrada està completament tancat a qualsevol entesa. Schwarz pren tots els lligams que troba entre aquest banc (o els seus dirigents) i qualsevol disciplina/costum/creença que ja té etiquetada com a farsa i, a partir d’aquí, dispara. El text de Schwarz es basa en tres pilars fonamentals per a carregar-se l’entitat: les creences personals dels seus dirigents, la ideologia fundacional del banc i els projectes que financen.
El primer lligam de Triodos amb el món esotèric el veu Schwarz en el paral·lelisme que fa Esteban Barroso (Director General de Triodos) en una entrevista a Intereconomía de la banca ètica amb l’agricultura ecològica. Tot i que és evident que Barroso no sembla un expert en agricultura ni en biologia (Comet l’error dels tomàquets sense gens. Tot i que ell parla d’hormones, conceptualment l’errada és el mateixa.) tampoc crec que es pugui concloure, d’aquesta entrevista, que Barroso és un fanàtic de l’agricultura ecològica™, anti-vacunes, etc. que és on sembla que vol conduir-nos l’autor del blog per començar a desprestigiar el banc. També caldria discutir fins a quin punt les creences del director d’un banc poden ser un argument contra l’entitat.
L’arrel de tot el mal prové, segons Schwarz, del fet que la totalitat de les accions de Triodos pertanyen a la SAAT (acrònim neerlandès per a Fundació per a l’Administració de les Accions de Triodos Bank), formada per sis persones de les quals cinc estan publicament lligades a l’antroposofia. He de reconèixer que mai abans havia sentit a parlar d’aquest concepte ni del seu fundador, Rudolf Steiner. Schwarz comença la biografia d’Steiner dient que «este personaje, que ya a los nueve años creía que veía fantasmas […]» per a desprestigiar-lo. Jo desconec si aquest senyor fou un autèntic pensador (estar equivocat és una opció, senyor Schwars) o un simple xarlatà que només volia fer diners (això fora més criticable) però en qualsevol cas, com molt bé em feu notar la Gemma, quin nen als nou anys no creu en fantasmes, fades o reis d’orient?
És cert que després de llegir el que en diu Schwarz al post i l’entrada sobre l’antroposofia de la Wikipedia, els meus sensors anti-hierbas estaven exaltats; però si Schwars qualifica l’antroposofia de secta, aleshores també ho són el veganisme, el neoliberalisme o l’Opus Dei… I sí, sóc conscient que acabo d’escriure una fal·làcia, que això no és un argument i que, efectivament, si baixem a peu de carrer, una mica hierbas si que semblen els seguidors d’aquest moviment. Però, sigui com sigui, sóc de l’opinió que no són les creences sinó les accions allò que hem de jutjar de les persones i, en qualsevol cas, prefereixo les anades de l’olla esotèriques aparentment ben intencionades d’uns directius que s’assignen un salari 9,8 vegades superior (pàg. 5) al del treballador que cobra menys; que la suposada racionalitat de Botín, Fainé, Tudó i companyia.
Per últim, Mauricio Schwarz critica també els projectes que finança Triodos. Teòricament, la política de Triodos centra les seves inversions en tres àmbits principals: medi ambient, iniciatives socials i cultura. Jo, com Schwarz, també dubto que alguns dels projectes que apareixen al web facin aportacions realment valuoses a aquests camps. Potser n’hi ha que, tal com insinua ell, darrera les aparents bones intencions amaguen només un afany econòmic. Si fos així (i potser ho és, en alguns casos) posaria en entredit l’ètica dels projectes i, de retruc, del banc que ens els ven com a tals. Val la pena tenir-ho present, ser crític i potser fins i tot demanar explicacions a Triodos ja que, és cert, el banc ofereix rendibilitats menors que la competència als seus clients a canvi de no fer operacions especulatives, no invertir en sectors criminals… Per ara, m’estimo més aquest dubte que la certesa que CaixaBank, BBVA i companyia no tenen cap mena d’impediment moral per a desnonar famílies, invertir a la indústria militar o blanquejar diners del tràfic de drogues.