Via ferrada “Roques de l’Empalomar”

Seguint la tònica d’aquestes vacan­ces –que m’he pro­po­sat espor­ti­ves– aquesta tarda de diven­dres de cel enca­po­tat ens hem deci­dit a tas­tar la pri­mera via fer­rada del Berguedà: Roques de l’Empalomar, (molt ben) equi­pada per l’empresa Imparables l’any 2008. L’apar­ca­ment es troba molt a prop del res­tau­rant Cal Borni, a la car­re­tera que va de Vallcebre cap a Fumanya. L’aproximació, d’una mitja hora, con­sis­teix pri­mer en un ascens ben deci­dit i, poste­ri­or­ment, una bai­xada con­si­de­ra­ble que ens porta als peus de les Roques de l’Empalomar. Les indi­ca­ci­ons són molt bones, seguint el sen­der local dels Camps del Tabac, i l’entorn per on trans­corre el cor­riol, immillorable!

La via fer­rada en si des­taca sobre­tot per la qua­li­tat de les instal·lacions. El cable de vida, d’acer de 12 mm., separa els seus trams amb ane­lles “cua de porc” pen­sa­des per a asse­gu­rar amb cor­dada en cas d’anar-hi amb algú que vul­gui sentir-​​se –encara– més segur; i cadas­cun d’ells fina­litza fent comba (com en diríem en català?) per amor­tir millor una even­tual cai­guda. La via és bas­tant aèria (amb un des­ni­vell posi­tiu de 130 m.) però no crec que arribi a pro­duir una sen­sa­ció de ver­ti­gen per­què, tot i que l’ascens és ràpid i cons­tant, la pro­gres­sió es veu divi­dida en trams que tallen la sen­sa­ció de ver­ti­ca­li­tat. Hi ha dos o tres de pas­sos on la paret des­ploma molt lleu­ge­ra­ment i un parell de llargs en què les gra­pes pro­gres­sen fent una dia­go­nal tal vegada un pèl for­çada; però tot i això penso que és una via genial per a iniciar-​​se per­què l’entorn i els pai­sat­ges són mera­ve­llo­sos, la segu­re­tat que trans­met el mate­rial és màxima i és prou curta per a no can­sar massa els qui no esti­guin ave­sats a les vies ferrades.

En resum, una via curta i ràpida, però que sens dubte paga la pena! Més infor­ma­ció al web dels Imparables i a dean​dar​.com

Instal·lació ★★★★½ 

Vertigen ★★½☆☆ 

Dificultat ★★☆☆☆ 

Via ferrada “Les Agulles Rodones”

Tirolina a la via ferrada de Les Agulles Rodones

Feia ben bé dos anys que no feia cap via fer­rada i aquest juliol, jun­ta­ment amb alguns amics, m’hi he tor­nat a engan­xar. La veri­tat és que trobo que són una acti­vi­tat molt agra­ïda i com­plerta, que ens per­met gau­dir d’espais natu­rals ben sovint inac­ces­si­bles, tranquil·litat i pas­se­ja­des que bé valen la pena.

A prin­ci­pis de mes vam repren­dre l’activitat amb la mítica Regina de Peramola (amb total cer­tesa la que he fet més vega­des) i hem con­ti­nuat, cada cap de set­mana, amb la de les Baumes Corcades a Centelles (famosa pel seu impres­si­o­nant pont nepa­lès de 68 metres), la Teresina de Montserrat (pre­cà­ria però encan­ta­dora… és Montserrat!) que no havia fet mai; i per rema­tar la feina, aquest dis­sabte pas­sat vam desplaçar-​​nos fins a Solius per fer una via que, des que la vaig fer per pri­mera vegada farà ben bé 3 o 4 anys, ha estat la meva pre­fe­rida: Les Agulles Rodones.

Es tracta d’una via equi­pada per Albert Gironés l’any 2005 real­ment exi­gent. És llarga, lenta i dura, en defi­ni­tiva: molt ben parida!
Material neces­sari

L’habitual per qual­se­vol via ferrada:

  • Arnés
  • Bagues de segu­re­tat amb dissipador
  • Casc
  • Guants
  • Cintes express o bagues cur­tes per repo­sar (impres­cin­di­bles aquí!)

Específic per aquesta via:

  • Corda de 60 m. (hi ha algun ràpel de >20 m.)
  • Corda de 30 m. (opci­o­nal, però s’agraeix en els ràpels més curts)
  • Material per rape­lar: mos­quetó de segu­re­tat, vuit o des­cen­sor tipus Verso
  • Politja per cable d’acer i mos­quetó de segu­re­tat per la tirolina
  • 5 o 6 mos­que­tons (reco­ma­na­bles; ens aju­da­ran a fer la tiro­lina més “elegant”)

Al llarg de la pro­gres­sió per tota la via tro­ba­rem (si no recordo mala­ment) un pont tibetà, 4 o 5 ponts nepa­le­sos (tots ells de lon­gi­tuds infe­ri­ors als 15 o 20 m.), uns 8 o 10 ràpels (d’entre 5 i 25 m. aprox.) alguns dels quals amb punts d’inici i/​o final força expo­sats (a mitja paret, p. ex. on no és gens còmode mun­tar ni reple­gar la corda), una tiro­lina d’uns 20 m. i diver­sos trams des­plo­mats sense gra­pes per als peus força durs (sobre­tot tenint en compte el can­sa­ment acu­mu­lat). Amb tot ple­gat, nos­al­tres vam tri­gar 7 hores a fina­lit­zar la via (comp­tant l’aproximació, el retorn i la para­deta per menjar-​​nos l’entrepa i el pinso de rigor) de manera que si la feu a l’estiu comp­teu –com a mínim– dos litres i mig d’aigua per per­sona (no, no n’hi ha prou amb la típica ampo­lla de litre i mig)

Ens enlla­ços entre els diver­sos trams no són gens obvis, de manera que quan no sapi­gueu per on con­ti­nuar cal exa­mi­nar a cons­ci­èn­cia el ter­reny. Consell: bus­queu les fites de pedra i cer­queu al vol­tant. El tram més difí­cil de loca­lit­zar comença amb un ràpel que queda real­ment ama­gat! El camí de retorn, fins que no podem anomenar-​​lo com a tal, trans­corre per un cor­riol que té algun pas força com­pro­mès i no està equi­pat. Compte! No és qües­tió de fer-​​se mal un cop aca­bada la via ferrada!

Per aca­bar, deixeu-​​me dir que “legal­ment” la via està tan­cada per­què fa temps (des­co­nec exac­ta­ment quant) que no s’hi fa man­te­ni­ment. En gene­ral l’estat de les instal·lacions és bo, però si que hi ha alguna cadena rove­llada que cal­dria subs­ti­tuir i a nos­al­tres ens va sal­tar un para­bolt del cable de vida en una zona de des­cans afor­tu­na­da­ment gens arris­cada. Hi ha vies en estats molt més pre­ca­ris (les de Montserrat, per exem­ple) que no cons­ten pas com a tan­ca­des, per tant la reco­ma­na­ció final és la de sem­pre: sen­tit comú i responsabilitat!

Instal·lació ★★★☆☆ 

Vertigen ★★★☆☆ 

Dificultat ★★★★★ 

Gràcies a l’Albert Gironès per haver instal·lat aquesta via i al web dean​dar​.com per les res­se­nyes de les altres vies que he enlla­çat. Està molt bé aquesta pàgina!

La confiança que dóna GNU GPL

Ja fa temps que només faig ser­vir Windows en màqui­nes vir­tu­als per tre­ba­llar amb l’Office de Microsoft quan el neces­sito per la feina, ja que molts dels cur­sos que impar­teixo són d’ofimàtica i la tota­li­tat de les aules on tre­ba­llo tenen la suite ofi­mà­tica de Redmond; i també –és clar– per­què conec bé i em sento molt còmode tre­ba­llant amb Word o Excel. (Per cert, nota men­tal: tinc pen­dent de comen­çar a reme­nar l’Office 2010 que vaig instal·lar fa tres o qua­tre dies).

Això fa que per a la resta d’usos que dono a l’ordinador sem­pre uti­litzo apli­ca­ci­ons per Ubuntu o MAC i quan neces­sito alguna apli­ca­ció sen­zi­lla per Windows –com per exem­ple avui que neces­si­tava un extrac­tor de música de CD i una eina per gra­var discs– des­co­nec total­ment quins són els pro­gra­mes més reco­ma­na­bles. Encara que sigui en una màquina vir­tual, odio que se m’instal·lin tota la mena de por­que­ries que acos­tu­men a incor­po­rar les apli­ca­ci­ons fre­eware o sha­reware de Windows. Que si bar­res d’eines per al nave­ga­dor, que si ver­si­ons de prova del McAfee, que si ges­tors de des­càr­rega per a bai­xar software de la mateixa com­pa­nyia que no m’interessa per a res… això si no virus, tro­ians i demés malware.

Quan trobo una petita apli­ca­ció de la qual no em costa loca­lit­zar la web de l’autor i veig que la pàgina de des­car­rega és sour­ce­forge (i no Softonic, CNET, Tucows o simi­lars) ja em quedo molt més tran­quil. La pràc­tica segu­re­tat d’haver tro­bat una apli­ca­ció sen­zi­lla, que fa el que neces­sito i poca cosa més i que no m’omplirà la màquina de merda la tinc quan, durant la instal·lació, accepto una lli­cèn­cia GNU GPL.

Som una nació

Serem el que vul­guem ser.

El títol i el sub­tí­tol d’aquest post expres­sen la meva opi­nió i també la de molta altra gent d’aquest país (i d’altres paï­sos, n’estic segur) res­pecte la con­di­ció de Catalunya. Espanya s’entesta una i altra vegada (la més recent aquesta set­mana amb la sen­tèn­cia del TC) a negar-​​ho.

El més greu no és que ho negui. Puc enten­dre que la majo­ria d’espanyols con­si­deri que Catalunya no és una nació (pot­ser tam­poc ens conei­xen prou per a jutjar-​​ho amb rigor, però tenen tot el dret de posicionar-​​se com els sem­bli i fins i tot com més els con­vin­gui) i que per tant el govern i les ins­ti­tu­ci­ons espa­nyo­les es pro­nun­ciïn nega­ti­va­ment quant a la con­di­ció de Catalunya com a nació.

El que si que em sem­bla greu –molt greu– i pro­fun­da­ment anti­de­mo­crà­tic és que ens negui també el dret de deci­dir què som i què volem ser i que ens imposi la seva volun­tat: som espa­nyols i ho serem per sem­pre ja que la cons­ti­tu­ció argüeix la tan repe­tida indi­so­lu­ble uni­dad. Pretendre impo­sar a algú la seva iden­ti­tat és una vexa­ció que només s’entén des de la postura del qui es con­si­dera moral­ment supe­rior i vol frus­trar i ani­hi­lar l’altre. Espanya té un pre­o­cu­pant pro­blema his­tò­ric en les rela­ci­ons amb els ter­ri­to­ris que n’han for­mat (i/​o en for­men) part.

Aquest tipus de rela­ció fomenta frus­tra­ció i la frus­tra­ció ens porta a l’odi. De fet, mol­tes opi­ni­ons expres­sa­des al car­rer, la premsa, les ter­tú­lies… dels cata­lans vers els espa­nyols i dels espa­nyols vers els cata­lans són clara­ment fruit de l’odi dels uns cap als altres. A mi això no m’agrada. No com­par­teixo aquesta vis­ce­ra­li­tat i crec que l’odi no pot conduir-​​nos a res de bo per cap de les dues parts. Qui odia hi surt per­dent, sempre.

Els cata­lans que volem que el nos­tre país deci­deixi lliu­re­ment el seu futur hau­ríem de dei­xar de pro­jec­tar la nos­tra frus­tra­ció cap a Espanya i posar-​​nos a tre­ba­llar aquí, a casa nos­tra (com ja hi ha molta gent que porta anys i anys fent). El dret a l’autodeterminació dels pobles és un dret reco­ne­gut per les Nacions Unides i és d’elemental sen­tit comú. Avui dia ningú enten­dria que un còn­juge obli­gui l’altre a conviure-​​hi con­tra la seva volun­tat, o uns pares el seu fill major d’edat, però en canvi Espanya nega sis­te­mà­ti­ca­ment el dret al poble català a expres­sar la seva iden­ti­tat. A qual­se­vol per­sona que cre­gui en la demo­crà­cia li hau­ria de caure la cara de ver­go­nya defen­sant la posi­ció d’Espanya en aquesta qües­tió. Crec que hem d’adonar-nos que Espanya no ha de donar-​​nos res, que Espanya no ens ha de con­ce­dir la lli­ber­tat, per­què la lli­ber­tat la tenim pel fet de ser, d’existir. Si no ens n’adonem és per­què estem massa enfei­nats odi­ant Espanya.

Al meu enten­dre el futur de Catalunya passa per dues vies: o bé el Parlament de Catalunya con­voca un refe­rèn­dum per tal que el poble expressi la seva opi­nió sobre què és i què vol ser i, poste­ri­or­ment, declara la inde­pen­dèn­cia si així ho demana el poble; o bé es pre­senta un par­tit (o una coa­li­ció) a les elec­ci­ons cata­la­nes dei­xant ben clar que l’únic punt del seu pro­grama és decla­rar la inde­pen­dèn­cia de Catalunya. Lamentablement aques­tes ini­ci­a­ti­ves reque­rei­xen uns polí­tics valents i un lide­ratge clar i és aquest (i no pas Espanya) el prin­ci­pal pro­blema de Catalunya. Ahir va tor­nar a que­dar clar.

Prescindint de si eren 1.500.000 per­so­nes com diu Òmnium (no ho crec) o 56.000~64.000 com diu Lynce (ridí­cul), el que que­dava clar veient les imat­ges i sen­tint les con­sig­nes és que, al marge de les dis­cus­si­ons absur­des dels polí­tics sobre quin havia de ser el lema, la gent es va con­cen­trar per dema­nar la inde­pen­dèn­cia. Després de tot, sen­tir decla­ra­ci­ons com les de Joaquim Nadal, dient que «ha que­dat clar que la gent rebutja la sen­tèn­cia del TC» em sem­bla ridí­cul. Sr. Nadal, del TC només en par­la­ven vos­tès. La gent era allà per una altra cosa. No se’n va adonar?

Ara toca que els polí­tics cata­lans facin la seva feina… o facin com sempre.

Instal·lant el certificat digital idCAT amb Firefox

Tot i que tinc pen­dent algun altre post sobre cer­ti­fi­cats digi­tals dins de la sèrie Certificats digi­tals dels nas­sos (1a part i 2a part), avui he revo­cat el meu cer­ti­fi­cat ante­rior i n’he dema­nat un de nou: tot sigui per fer més proves…

Avui a classe hem instal·lat una colla de cer­ti­fi­cats idCAT en for­mat cla­uer amb el nou pro­gra­mari i no ens han donat cap pro­blema. Jo en canvi tinc un nou cer­ti­fi­cat en for­mat pro­gra­mari. Format amb el qual hem tin­gut nom­bro­sos pro­ble­mes quant a l’exportació del cer­ti­fi­cat un cop instal·lat a l’ordinador. Primera obser­va­ció: a Osona con­ti­nuen donant cer­ti­fi­cats en cla­uer, al Bages ho fan en el que en diuen “pro­gra­mari” (un fit­xer que cal des­car­re­gar del web).

Em dis­poso, per tant, a instal·lar em meu cer­ti­fi­cat idCAT. Tinc una “Sol·licitud pre­sen­cial d’emissió del cer­ti­fi­cat idCAT” com a punt de par­tida i l’instal·laré usant Mozilla Firefox 3.6.6 en un Mac 10.6.4. L’objectiu no és el de rea­lit­zar una guia d’instal·lació sen­zi­lla sinó més aviat enten­dre com­ple­ta­ment tot el pro­cés i mirar de treure l’entrellat del con­flicte de l’exportació. Intentaré no obviar res que pugui ser important…

Començo lle­gint les ins­truc­ci­ons del docu­ment de què dis­poso. Són prou clares:

Instruccions per obte­nir el cer­ti­fi­cat idCAT

Per con­cloure el pro­cés d’obtenció ha de seguir les següents passes:

  1. Accedir a la web del ciu­tadà idCAT (http://​www​.idcat​.cat).
  2. Seleccionar l’opció 3. Instal·lació del programari.
  3. Introduir el número de docu­ment (NIF, NIE, Passaport o DNI d’altres paï­sos) més una paraula de pas com­posta per una part gene­rada de forma auto­mà­tica (impresa en aquest docu­ment) i una part intro­du­ïda per­so­nal­ment. Paraula de pas (part auto­mà­tica) (sem­pre en minúscules): ********

Obro el Firefox i intro­du­eixo l’adreça i clico l’opció 3… Primer contratemps:

No es pot confiar en la connexió

La pàgina de l’idCAT uti­litza un cer­ti­fi­cat expe­dit per l’Agència Catalana de Certificació per xifrar la con­ne­xió amb SSL però l’entitat cata­lana encara no ha tan­cat l’acord amb Mozilla per for­mar part de les enti­tats cer­ti­fi­ca­do­res de con­fi­ança inclo­ses per defecte amb el nave­ga­dor Firefox. Conclusió? Podem afe­gir una excep­ció de segu­re­tat o refiar-​​nos de CATCert i instal·lar el seu cer­ti­fi­cat arrel. Al seu lloc web expli­quen, pre­ci­sa­ment, per­què cal que instal·lem aquest cer­ti­fi­cat manualment…

CATCert acom­pleix tots els requi­sits neces­sa­ris per ser inclosa en els nave­ga­dors més cone­guts. Aquest trà­mit ja ha estat ende­gat per part de CATCert i s’estan rea­lit­zant els tre­balls neces­sa­ris per tal d’aconseguir-ho el més aviat possible.

Mentre se segueix aquest pro­cés, com que les claus no venen pre­car­re­ga­des als nave­ga­dors, cal instal·lar manu­al­ment les claus públi­ques de l’entitat de cer­ti­fi­ca­ció en què es con­fia. Aquestes claus són neces­sà­ries per veri­fi­car que els cer­ti­fi­cats que arri­ben als nos­tres equips infor­mà­tics han estat eme­sos per alguna de les auto­ri­tats de cer­ti­fi­ca­ció de la jerar­quia d’entitats de CATCert.

El cer­ti­fi­cat arrel de CATCert el podem des­car­re­gar des d’aquesta mateixa pàgina, podem esco­llir l’opció d’instal·lar les claus de totes les enti­tats de la jerar­quia del CATCert (un total de 9 cer­ti­fi­cats) per si més enda­vant hem de fer trà­mits amb aques­tes admi­nis­tra­ci­ons o quedar-​​nos amb la pri­mera a la qual també podem acce­dir cli­cant l’enllaç l’arrel de CATCert.

Encara que ens digui que aquest dar­rer és només per tre­ba­llar amb apli­ca­ci­ons de cor­reu elec­trò­nic segur, és exac­ta­ment el mateix enllaç que si instal·lem el pri­mer cer­ti­fi­cat que apa­reix en cli­car Baixada de totes les claus públi­ques. Ho posen per des­pis­tar això del cor­reu elec­trò­nic segur?

El cas és que si ara, un cop instal·lat el cer­ti­fi­cat (fit­xer acc.crt), recar­re­guem la pàgina de l’idCAT que ens deia que no es podia con­fiar en la con­ne­xió, la podrem veure per­fec­ta­ment i verificada.

Seguim. En aquesta pàgina se’ns indica que si fem ser­vir Windows cal que com­pro­vem que el nos­tre sis­tema ope­ra­tiu està actu­a­lit­zat (de fet com­prova si tenim instal·lat el Cryptographic Service Provider). Com que no és el cas (no ho estic fent amb Windows), ignoro aquest pas i continuo.

Posteriorment em demana que instal·li la clau pública de CATCert (EC-​​ACC) i la de ciu­ta­dans (EC-​​idCAT). Segona obser­va­ció: Si no arribo a instal·lar l’EC-ACC no hau­ria pogut acce­dir a la pàgina on em diu que he d’instal·lar l’EC-ACC, a no ser que hagués esta­blert una excep­ció de seguretat!

Provo d’instal·lar la dels ciu­ta­dans per­què no ho he fet abans i resulta que el Firefox no sap com ges­ti­o­nar el fit­xer ec-idcat.cer Dit d’una altra manera, el web de CATCert em pro­por­ci­o­nava aques­tes matei­xes claus en for­mat .CRT (que el Firefox podia ges­ti­o­nar per­fec­ta­ment) i ara idCAT me les ofe­reix en .CER que Firefox no sap com obrir… *sospir*

Procuraré escriure un altre post par­lant sobre aquesta qües­tió dels cer­ti­fi­cats .CRT o .CER i com fer-​​ho per tal que Firefox ens ges­ti­oni auto­mà­ti­ca­ment els .CER (encara no ho sé) ja que, de fet, si l’importem manu­al­ment des de les pre­fe­rèn­cies fun­ci­ona bé.

Per no allar­gar –encara més– el post, instal·lo el cer­ti­fi­cat EC-​​idCAT des del lloc web de CATCert (és el quart si esco­lliu l’opció Baixada de totes les claus públi­ques) (enllaç directe) i con­ti­nuo intro­duint les meves dades:

En el següent pas sim­ple­ment se’m mos­tren les meves dades per­so­nals com­pler­tes (inclosa la pre­gunta de segu­re­tat –i la seva res­posta– que no puc can­viar) i em trobo amb el pro­blema de la lon­gi­tud de la clau: hi ha un des­ple­ga­ble per triar nivell de segu­re­tat alt o mitjà i només em deixa con­ti­nuar si trio el mitjà… Havent esco­llit la única opció pos­si­ble el cer­ti­fi­cat s’instal·la cor­rec­ta­ment i ter­cera obser­va­ció: és expor­ta­ble (tot i que no ha sor­tit per enlloc l’opció de declarar-​​lo exportable)

El cer­ti­fi­cat m’identifica cor­rec­ta­ment però no em demana cap con­tra­se­nya. Qualsevol per­sona que uti­litzi el meu ordi­na­dor es pot fer pas­sar per mi…

Si l’exporto si que em demana que creï una con­tra­se­nya per garantir-​​ne la segu­re­tat. Deso el cer­ti­fi­cat expor­tat en un fit­xer .P12 en un lla­pis de memò­ria i l’importo al por­tà­til amb Firefox 3.6.6 i Ubuntu 10.04. En importar-​​lo em demana la con­tra­se­nya que he usat per exportar-​​lo però un cop instal·lat ja no demana cap mena de con­tra­se­nya per a fer-​​lo servir.

La única manera de protegir-​​lo que he tro­bat, com ja vaig comen­tar, és esta­blir una con­tra­se­nya mes­tra per al Firefox…