Tot i que no dis­poso de cap dada numè­rica que ho argu­menti, crec que podem afir­mar que un per­cen­tatge molt impor­tant (pot­ser majo­ri­tari) dels delic­tes con­tra la pro­pi­e­tat intel·lectual per­pe­trats a Megaupload els hem fet con­su­mint, sobre­tot, sèries ame­ri­ca­nes. House, Lost, My name is Earl, Breaking Bad, Dexter, Homeland, The Big Bang Theory, How I met your mot­her… més que no pas pel·lícules (tot i que també) o música (per mi és molt més sen­zill The Pirate Bay + Vuze, si vull un disc, o Goear + JDownloader, quan només vull una cançó)

Els tali­bans del copy­right ens diran que la pira­te­ria ha supo­sat grans pèr­dues per als cre­a­dors d’aquestes pro­duc­ci­ons, però jo estic segur que Megaupload (en col·laboració indi­recta amb pàgi­nes d’enllaços com SeriesYonkis o Cuevana) ha con­tri­buït enor­me­ment a popularitzar-​​les dins –i sobre­tot– fora de les fron­te­res dels EEUU; i que l’èxit de tot ple­gat rau –per damunt de la gra­tu­ï­tat– en la faci­li­tat de veure els epi­so­dis que vul­guis, quan vul­guis, en V.O. amb o sense sub­tí­tols, etc.

Per damunt de la gra­tu­ï­tat, dic, per­què convé recor­dar que les sèries les havíem vist, tota la vida, per tele­vi­sió sense pagar ni cinc (a canvi de quan­ti­tats exas­pe­rants de publi­ci­tat) i en canvi ara érem mili­ons de per­so­nes arreu del món els qui pagà­vem un compte pre­mium de Megaupload per no tenir limi­ta­ci­ons de temps, espe­res i dis­po­sar de major ample de banda. Que no vin­guin a plo­rar dient que la gent no està dis­po­sada a pagar, per­què no és cert. Si el ser­vei és bo (i no cos­ta­ria gaire fer-​​lo més pràc­tic que veure les sèries a tra­vés de Megaupload cer­cant manu­al­ment entre els enlla­ços de SeriesYonkis) i el preu rao­na­ble, la gent paga. Paga per veure sèries a Netflix (en aquells paï­sos que tenen la sort de poder-​​ho fer), paga per escol­tar música a Spotify, paga per jugar a jocs en xarxa, paga per allot­jar blogs, etc.

Això sí, el que ha d’entendre la indús­tria és que molta gent està dis­po­sada a pagar; però –i aquest és el quid de la qües­tió– molta altra no. I que no s’hi tren­quin més les banyes: aquesta gent que no està dis­po­sada a pagar (segu­ra­ment la majo­ria) acce­dirà igual­ment als seus pro­duc­tes per­què és impos­si­ble impe­dir la còpia pri­vada i la dis­tri­bu­ció, igual com als 90 era impos­si­ble impe­dir que jo li dei­xés un K7 o un CD a un amic per­què se’l copiés. La dife­rèn­cia és que ara puc dei­xar els meus docu­ments audi­o­vi­su­als a tot­hom (això és: el món sencer).

La indús­tria pot accep­tar que hi haurà gent que con­su­mirà aquests pro­duc­tes cul­tu­rals i/​o d’entreteniment sense pagar i oferir-​​los ella mateixa de forma gra­tu­ïta, con­tro­lant la quan­ti­tat de des­càr­re­gues i obte­nint bene­fi­cis per publi­ci­tat; o pot seguir com fins ara: lamentant-​​se que aquests bene­fi­cis que podrien obte­nir ells se’ls esti­guin empor­tant Megaupload, Fileserve, Rapidshare, Mediafire, Filetonic, etc. i pres­si­o­nant els governs per­què facin lleis com la SOPA (que no ser­vi­ran per a res) per a inten­tar sal­var un model de negoci exhaurit.

Per cert, jo no vol­dria ser mal­pen­sat però hi ha qui diu que l’autèn­tic motiu que ha dut al tan­ca­ment de Megaupload (i no de Fileserve, per exem­ple) jus­ta­ment ara (i no fa 6 mesos, per exem­ple) és…

Sebastià Alzamora escri­via diu­menge a la seva columna dia­ria a l’ARA que:

Per algun motiu incom­pren­si­ble, s’ha creat con­sens arreu del món entorn de la idea que el lliure accés a la cul­tura ha de com­por­tar una total falta de res­pecte envers els drets de les per­so­nes que pro­du­ei­xen con­tin­guts cul­tu­rals. […] Que la cul­tura (sinò­nim letal d’entreteniment) ha de ser gra­tis total. Perquè sí, per la cara.

Abans d’argumentar per­què l’article d’Alzamora em sem­bla un autèn­tic dis­ba­rat, m’agradaria fer notar que el copy­right (una de les for­mes de pro­tec­ció de la pro­pi­e­tat intel·lectual clàs­si­ques, com les patents o les mar­ques regis­tra­des) fou pen­sat ori­gi­nal­ment com una mesura per a fomen­tar la cre­a­ció de noves obres. No per a impe­dir l’accés del públic a l’obra, ni per garan­tir la sub­sis­tèn­cia de l’autor.

Desconec qui­nes són les fonts del senyor Alzamora per a afir­mar que exis­teix un

món d’analfabets esco­la­rit­zats, que absur­da­ment es pen­sen que la feina d’un direc­tor de cinema, d’una fil­har­mò­nica, d’un escrip­tor, d’un edi­tor o d’una banda de rock no mereix remu­ne­ra­ció de cap tipus.

Això és ridí­cul. Mai he sen­tit cap de les veus que habi­tu­al­ment s’alcen en pro de la cul­tura lliure afir­mar tal bes­ti­esa, ni tan sols entre els mili­ons d’anònims que d’una manera o altra hem pro­tes­tat con­tra el tan­ca­ment de Megaupload​.com –per par­lar del cas més recent que ha dut el debat un altre cop a les por­ta­des– o de tants altres com hi ha hagut abans. És tan evi­dent que la feina d’aquests pro­fes­si­o­nals, sem­pre que sigui neces­sà­ria, mereix una remu­ne­ra­ció que aquesta cita gai­rebé fa riure. Disculpi. Això sí, cal que no obli­dem, i amb aquest pro­pò­sit he subrat­llat per dues vega­des “la feina”, que la feina d’un músic és fer música (no ven­dre dis­cos) i la feina d’un escrip­tor és escriure (no ven­dre lli­bres). Aquestes obvi­e­tats no les dic per­què sí, sinó per­què molts acèr­rims defen­sors del copy­right par­len de tal manera que hom pen­sa­ria que ni tan sols s’han plan­te­jat alter­na­ti­ves per a adap­tar el seu ofici al temps que els ha tocat viure.

Alzamora, en el seu text, es declara a si mateix

fan incon­di­ci­o­nal de la llei SOPA, de la PIPA, i fins i tot de la Sinde, si tant convé. Qualsevol cosa que vagi en bene­fici dels drets de pro­pi­e­tat intel·lectual.

Com que el tinc en con­si­de­ra­ció de per­sona crí­tica i intel·ligent (el lle­geixo cada dia) assu­meixo que s’ha infor­mat prou i que ja li sem­blen bé les intro­mis­si­ons que aques­tes lleis, dic­ta­des per una indús­tria amb els fona­ments podrits, per­me­ten als governs en matè­ries que hau­rien de ser d’estricta com­pe­tèn­cia judi­cial. Vostè sabrà. Jo vol­dria situar el focus en el to de neces­si­tat d’una mesura des­es­pe­rada que des­prèn el parà­graf. Dóna a enten­dre que sap per­fec­ta­ment que els drets de pro­pi­e­tat intel·lectual, en la seva forma actual, fan aigües.

Convido a tot­hom, i al senyor Alzamora en par­ti­cu­lar, a lle­gir –si no ho han fet i hi tenen interès– autors com Lawrence Lessig o David Bravo. Segur que els aju­da­ran a enten­dre millor en quin moment his­tò­ric ens tro­bem i, en el cas de l’escriptor, evi­ta­ran que escri­gui bar­ra­bas­sa­des com que les immen­ses faci­li­tats que Internet ha donat són injus­tes. Com més el relle­geixo, menys l’entenc.

Quan tri­ga­rem a enten­dre que un copy­right basat en el –lite­ral­ment– dret de còpia és absurd avui dia? Necessitem legis­la­dors que, lliu­res de pres­si­ons, repen­sin les lleis de la pro­pi­e­tat intel·lectual per a adequar-​​les altra vegada a la seva llo­a­ble fun­ció ori­gi­nal i fer que garan­tei­xin el lliure –que no neces­sà­ri­a­ment gra­tuït– accés a la cul­tura. Així també ens estal­vi­a­rem fer el ridí­cul trac­tant de lla­dres i pira­tes el 70% de la població.

Després de barallar-​​me unes hores per a con­fi­gu­rar cor­rec­ta­ment l’entorn de pro­gra­ma­ció, escric aquesta entrada per expli­car com ho he fet. Anem a pams:

Objectiu

La meva inten­ció és uti­lit­zar Eclipse per a pro­gra­mar apli­ca­ci­ons web usant Django en un equip local amb Mac OS X Lion. La base de dades que vull uti­lit­zar és MySQL i es troba en un ser­vi­dor LAMP a la mateixa xarxa local.

Eines necessàries

• Eclipse Classic
• Python
• Django
• PyDev (as Eclipse plug-​​in)
• MySQLdb (MySQL-​​Python)
• MySQL Community Server

Procediment

La pri­mera part de la instal·lació real­ment és molt sen­zi­lla, els pro­ble­mes els he tro­bat a l’hora de con­nec­tar amb la base de dades… Però, tant se val, comen­cem pel principi:

1 Instal·lació d'Eclipse Classic

Aquest pas és tri­vial. N’hi ha prou de descarregar-​​lo, descomprimir-​​lo i arros­se­gar la car­peta eclipse a la nos­tra car­peta d’aplicacions.

2 Instal·lació de Python i Django

Molt fàcil, també. Descarreguem i mun­tem el DMG de la ver­sió de Python que vul­guem (jo ho he fet amb la 2.7 basant la tria en aquesta indi­ca­ció del web: If you don’t know which ver­sion to use, start with Python 2.7; more exis­ting third party software is com­pa­ti­ble with Python 2 than Python 3 right now.) i exe­cu­tem l’instal·lador.

Per al Django: des­car­re­guem i des­com­pri­mim la ver­sió esta­ble i poste­ri­or­ment arros­se­guem la car­peta obtin­guda al Terminal. Amb això acon­se­guim obrir un ter­mi­nal amb la car­peta de Django com a car­peta de tre­ball. En aquest ter­mi­nal executem:

sudo python setup.py install

3 PyDev

Arribats a aquest punt podem dir que ja tenim les eines a punt i és l’hora de començar-​​les a inte­grar. Començarem afe­gint a Eclipse el plug-​​in PyDev per a poder crear pro­jec­tes amb Python/​Django. Per a fer-​​ho, des del menú Help > Install New Software… afe­gi­rem el següent repositori:

http://pydev.org/updates

I poste­ri­or­ment, des del mateix qua­dre de dià­leg, podem cer­car PyDev i instal·lar-lo (hau­rem de rei­ni­ciar l’Eclipse en acabat!)

4 Connexió amb la base de dades

Aquesta és la part que m’ha donat més mal­de­caps (i bàsi­ca­ment per a recordar-​​me de com ho he fet escric aquest post). L’esquema gene­ral –pro­ble­mes inclo­sos– és el següent: Per tal que Python pugui gene­rar auto­mà­ti­ca­ment el codi font per a interac­ci­o­nar amb MySQL neces­si­tem el con­nec­tor Python-​​MySQL (també cone­gut com MySQLdb o Python-​​MySQLdb). La meva idea ini­cial era que no m’havia de fer falta instal·lar MySQL al Mac si, al cap i a la fi, la BD a la qual vull connectar-​​me està en una màquina dife­rent. Però resulta que durant la instal·lació fa falta con­sul­tar el fit­xer de con­fi­gu­ra­ció i cer­tes lli­bre­ries de MySQL. Després de goo­gle­jar una bona estona vaig arri­bar a la con­clu­sió (no gaire con­ven­çut) que, encara que al final vol­gués connectar-​​me a un MySQL remot, per a fer la instal·lació del con­nec­tor neces­si­tava un MySQL local.

En defi­ni­tiva, el pri­mer pas és instal·lar el MySQL Community Server (fàcil, usant l’instal·lador, un cop descarregat/​descomprimit); poste­ri­or­ment des­car­re­guem  i des­com­pri­mim MySQLdb, n’editem el fit­xer de con­fi­gu­ra­ció site.cfg per a indi­car el PATH del nos­tre fit­xer de con­fi­gu­ra­ció de MySQL

# The path to mysql_config.
 # Only use this if mysql_config is not on your PATH, or you have some weird
 # setup that requires it.
 mysql_config = /usr/local/mysql/bin/mysql_config

Fet això, neces­si­tem incloure al PATH una lli­bre­ria que uti­litza el con­nec­tor. Concretament: libmysqlclient.18.dylib. Per no complicar-​​me (ni afe­gir “merda” al PATH) vaig fer-​​li un enllaç sim­bò­lic i va fun­ci­o­nar per­fec­ta­ment. En un ter­mi­nal executem:

sudo ln -s /usr/local/mysql/lib/libmysqlclient.18.dylib /usr/lib/

Ara sí que hau­ríem de poder instal·lar el con­nec­tor fent:

sudo python setup.py install

Fet!