Archive for gener, 2010

30 gen 2010

Richard Stallman a Manresa

1 Comment Programari lliure

Cuando alguien me pre­gunta mi opi­nión sobre la pira­te­ría siem­pre digo:
–Atacar bar­cos está muy mal!

Quan algú va twit­te­jar que Richard Stallman vin­dria a fer una con­fe­rèn­cia a Manresa, pri­mer de tot, no m’ho vaig creure. Al web del Lacetània no en deien res, el Regió 7 no en deia res, Google no en deia res… Però final­ment era cert: va venir! Plegant mitja hora abans de la feina i assu­mint el risc de per­dre uns quants punts a la C-​​25 vaig arri­bar a l’hora per veure comen­çar la xer­rada “El Software Libre en la Ética y en la Práctica”.

Veure i escol­tar en Richard Stallman en directe va ser, per a mi, com quan vaig assis­tir al con­cert dels AC/​DC. Salvant les dis­tàn­cies, Stallman, com els Young & Cia, també és algú que porta tota la vida fent el mateix i a qui fa anys que conec, segueixo i –d’una manera o altra– admiro. La seva con­fe­rèn­cia va ser exac­ta­ment com m’imaginava que seria, igual que el con­cert d’AC/DC.

Stallmant va comen­çar par­lant del pro­gra­mari lliure i de les qua­tre lli­ber­tats i no va deixar-​​se res. Va par­lar de l’homonímia en anglès de free (lliure) i free (gra­tuït), de com i per­què va triar el nom GNU, de com s’ha de pronunciar…

The name “GNU” is a recur­sive acronym for “GNU’s Not Unix!”; it is pro­noun­ced g-​​noo, as one sylla­ble with no vowel sound between the g and the n.

…va mirar d’aclarir l’habi­tual con­fu­sió GNU/​Linux (lamen­tant que Hurd encara no sigui ope­ra­tiu al mateix nivell que el ker­nel de Torvalds) i la no menys habi­tual entre el pro­gra­mari lliure (free software) i el codi obert (open source). Tot ple­gat ama­nit amb peti­tes dosis –ben esco­lli­des– de l’excentricitat que l’ha fet tan cone­gut i, sobre­tot, molt sen­tit de l’humor.

Malgrat que tota aquesta infor­ma­ció es pot lle­gir als webs de GNU i la FSF –i fins i tot havent-​​ho fet– val molt la pena escol­tar el Sr. Stallman en directe per­què, si per alguna cosa lluita, si d’alguna cosa ens va par­lar ahir, per damunt de la infor­mà­tica, del pro­gra­mari o de l’ètica, fou de Llibertat (així, en majúscules).

I sin­ce­ra­ment, no és fàcil ni habi­tual avui dia, sen­tir algú par­lar de lli­ber­tat i com­pro­mís social amb la pro­fun­di­tat i la reve­rèn­cia amb què ho fa Richard Stallman. Estic segur que, en algun moment o altre de la con­fe­rèn­cia, tots els qui ahir omplíem l’aula 2000 del Lacetània, vam notar com alguna cosa se’ns remo­via a l’interior.

Cap al final de la xer­rada, Stallman va sub­has­tar un exem­plar sig­nat d’un lli­bre seu i segur que algú el cri­ti­carà per això. Però hem d’entendre que Richard Stallman no va venir a explicar-​​nos què és el pro­gra­mari lliure sinó que va venir en qua­li­tat de mili­tant del pro­gra­mari lliure. L’objectiu de la xer­rada era que enten­gués­sim que el pro­gra­mari lliure és la única opció ètica pos­si­ble que garan­teix l’ús lliure dels ordi­na­dors i que sovint la lluita per la lli­ber­tat exi­geix algun sacri­fici. Aquí, jo em pre­gunto: què passa amb la meva lli­ber­tat d’escollir, de forma cons­ci­ent i medi­tada, un pro­grama pri­va­tiu? Hauré de refle­xi­o­nar més sobre aquest con­flicte de lli­ber­tats personals…

En qual­se­vol cas, mal­grat aquest final una mica “desor­ga­nit­zat”, crec que la xer­rada fou un èxit en el con­tin­gut i en les for­mes. Em va sem­blar magis­tral la part en què va par­lar del pro­gra­mari lliure i pri­va­tiu a les esco­les. Espero que entre els assis­tents hi hagués algú que tin­gui poder de deci­sió en aquest àmbit.

Enhorabona i grà­cies, en qual­se­vol cas, a les per­so­nes del mòdul d’informàtica de l’institut Lacetània que feren pos­si­ble la pre­sèn­cia a Manresa de Richard Stallman.

En el torn de pre­gun­tes, Stallman va reco­ma­nar les dis­tri­bu­ci­ons Ututo, gNew Sense i Triskel; però apro­fito per recor­dar als usu­a­ris d’Ubuntu que també poden tenir un sis­tema 100% lliure usant només els repo­si­to­ris main i uni­verse i que qual­se­vol usu­ari de GNU/​Linux pot usar la comanda vrms per saber si RMS would be proud. ;-)

{lang: «ca»}

27 gen 2010

EL PAÍS: Articles de Rodríguez Ibarra

No Comments Crisi analògica

No hau­ria dit mai que algun dia esta­ria d’acord amb Rodríguez Ibarra, però resulta que a banda de pro­fe­rir renecs con­tra Catalunya també té altres opinions…

¿Por qué los arqui­tec­tos y los escul­to­res no cobran sus derec­hos de autor cuando usa­mos o mira­mos los espa­cios y las escul­tu­ras por ellos cre­a­dos y sí hay que pagar por usar o mirar las can­ci­o­nes o las pelí­cu­las rea­li­za­das por otro tipo de creadores?

Fregonas y male­tas de rue­das, de Juan Carlos Rodríguez Ibarra.

Cuando todo el mundo (desde edi­to­res de peri­ó­di­cos a agen­cias de via­jes) anda de cabeza inten­tando com­pren­der qué va a pasar con su pro­fe­sión como con­se­cu­en­cia de la irrup­ción de las nue­vas tec­no­lo­gías que lo están alte­rando todo, resulta lamen­ta­ble que un deter­mi­nado número de cre­a­do­res que con­for­man un lobby de pre­sión pre­tenda seguir dis­fru­tando de unos derec­hos basa­dos en la cul­tura ana­ló­gica, igno­rando los efec­tos que la digi­ta­li­za­ción está produciendo.

Derechos de autor, antes y ahora, de Juan Carlos Rodríguez Ibarra.

{lang: «ca»}

26 gen 2010

EL PAÍS: Internet también crea marginados

No Comments Societat

En la revo­lu­ción de Internet, que hoy en día llega a los telé­fo­nos móvi­les, a las pan­ta­llas de tele­vi­sión y hasta a los avi­o­nes, una buena parte de la pobla­ción se ha que­dado rezagada […]

[…] hay jóve­nes que domi­nan a la per­fec­ción los pro­gra­mas de chat y las redes soci­a­les pero no saben cómo man­dar un cur­rí­culo en con­di­ci­o­nes a tra­vés del cor­reo electrónico

Internet tam­bién crea mar­gi­na­dos, de David Alandete.

{lang: «ca»}

24 gen 2010

Ningú neix ensenyat

No Comments Formació

Fer can­vis o comen­çar pro­jec­tes nous sem­pre m’engresca. Avui hem fet una reu­nió de feina i hem par­lat del pas­sat (balanç dels pri­mers qua­tre mesos de l’exercici, valo­ra­ci­ons de l’alumnat, assis­tèn­cia… ), del pre­sent (acla­ri­ments, cor­rec­ci­ons…) i del futur (l’entorn està can­vi­ant i toca anticipar-​​se i adaptar-​​se als canvis)…

En gene­ral, crec que es ten­deix a bana­lit­zar (o direc­ta­ment a igno­rar) l’aprenentatge que es reque­reix per a servir-​​se dels ordi­na­dors i les TIC. No és gens estrany tro­bar per­so­nes que ocu­pen (o opten a) llocs de tre­ball i que, ni de bon tros, tenen el nivell de com­pe­tèn­cia en l’ús d’aquestes tec­no­lo­gies que reque­reix el desen­vo­lu­pa­ment nor­mal i efi­ci­ent de les seves tas­ques. No em refe­reixo només a per­so­nes de mit­jana edat, sinó també a per­so­nes més joves. Perquè, de la mateixa manera, també és molt fre­qüent sen­tir dir el tòpic: “En això dels ordi­na­dors, la cana­lla d’avui dia ja nei­xen ense­nyats” o for­mu­la­ci­ons similars.

No ens enga­nyem: que uns pares se sor­pren­guin veient la natu­ra­li­tat, la faci­li­tat, la velo­ci­tat… amb què el seu fill es belluga en un entorn tec­no­lò­gic que els és (als pares) com­ple­ta­ment estrany no vol dir que la cana­lla d’avui dia nei­xin ense­nyats ni tan sols que el seu propi fill sigui capaç d’entendre i d’aprofitar, de forma crí­tica i efi­caç, les eines que té a l’abast. Que exis­teixi una pre­dis­po­si­ció –diguem-​​ne– natu­ral d’aquestes noves gene­ra­ci­ons a la com­pren­sió i l’ús de tota mena inter­fí­cies basa­des en menús, llis­tes, selec­ci­ons, etc. dista bas­tant de saber-​​ne fer un bon ús. Si l’informe PISA del 2009 con­firma els pobres resul­tats de Catalunya a l’anterior Informe PISA 2006 [PDF. 4,6MB] en qües­ti­ons tan ele­men­tals com la com­pren­sió lec­tora, pot­ser és que les noves gene­ra­ci­ons no són tan dife­rents de les anteriors…

És per això, i pel bé de tots ple­gats, que trobo molt posi­tiu que la Generalitat de Catalunya impulsi, des del pas­sat novem­bre, una acre­di­ta­ció de com­pe­tèn­cies en tec­no­lo­gies de la infor­ma­ció i la comu­ni­ca­ció: l’ACTIC. Aquesta acre­di­ta­ció, que actu­al­ment per­met acce­dir a qui ho vul­gui a les pro­ves de nivell bàsic i mitjà, cer­ti­fica [cito]

[…] la com­pe­tèn­cia digi­tal, entesa com la com­bi­na­ció de conei­xe­ments, habi­li­tats i acti­tuds en l’àmbit de les tec­no­lo­gies de la infor­ma­ció i la comu­ni­ca­ció que les per­so­nes des­ple­guen en situ­a­ci­ons reals per asso­lir objec­tius deter­mi­nats amb efi­cà­cia i eficiència.

Podria i pot ésser només xer­ra­meca polí­tica, pro­pa­ganda pre-​​electoral i caure ràpi­da­ment en l’oblit o direc­ta­ment no haver ni arri­bat al gruix de la soci­e­tat; però d’entrada les pri­me­res impres­si­ons que en tinc són molt posi­ti­ves. En pri­mer lloc per­què ja he fet la prova de nivell bàsic (40 pre­gun­tes) i, mal­grat algu­nes ambi­güi­tats que cal­dria cor­re­gir, penso que està molt ben plan­te­jada per a la seva pre­ten­sió. En segon lloc per­què els tema­ris em sem­blen –aquests sí!- ade­quats i rea­lis­tes (alguna estona par­laré amb més detall dels tema­ris); i per últim per­què la prò­pia admi­nis­tra­ció pública diu que

L’obtenció d’aquest cer­ti­fi­cat es con­si­de­rarà un mèrit en els pro­ces­sos de selec­ció per a la fun­ció pública.

Si la ini­ci­a­tiva pri­vada segueix l’exemple, quan (com diu el meu cap) surti la pri­mera oferta de feina a InfoJobs que valori la pos­ses­sió d’aquests cer­ti­fi­cats, l’ACTIC serà un èxit. De moment el dia 12 de febrer aniré a fer la prova del nivell mitjà…

{lang: «ca»}