19 mar 2010

Com un hom esdevé postmaterialista?

No Comments Arreglant el món

Un nadiu nord-​​americà va expli­car al seu nét que sen­tia que hi havia dos llops llui­tant al seu inte­rior. «Un dels llops és vio­lent, ple de set de ven­jança. L’altre és afec­tuós i com­pas­siu». El nét li va pre­gun­tar: «Quin dels llops ven­cerà al teu cor?». «Aquell al qual ali­menti», va res­pon­dre l’ancià.

Després de la lec­tura del lli­bre de què par­lava en el dar­rer apunt: Bona crisi. Cap a un món post­ma­te­ri­a­lista, de Jordi Pigem (la cita­ció és del capí­tol 5, pàg. 76) entenc que:

  1. La crisi és el moment deci­siu del curs d’una malal­tia. Per tant, per si mateixa, no té con­no­ta­ci­ons posi­ti­ves ni negatives.
  2. A tra­vés del mate­ri­a­lisme l’home s’ha des­vin­cu­lat de la natura. Només té valor allò quan­ti­fi­ca­ble. Només exis­teix allò mesurable.
  3. El con­sum és la raó única de la nos­tra existència.
  4. Aquesta soci­e­tat hiperac­tiva ja ha superat el seu zenit (peak oil day) i ara decau. La crisi actual no és tant eco­nò­mica com estructural.

Pigem pro­posa que hem de reconciliar-​​nos amb la Terra i les altres espè­cies. Cal que ens ado­nem que som grà­cies als altres. Del cogito, ergo sum de Descartes al ets, per tant, exis­teixo de Satish Kumar. La nos­tra acti­tud vers l’univers és el canvi que el món neces­sita, tal com il·lustra la cita­ció inicial.

Però… amb això n’hi ha prou? I com es passa del saber al sentir?

{lang: «ca»}

Tags: , , , ,
written by
Manresà, collita del 80. Informàtic, professor i aprenent, entre d'altres.
No Responses to “Com un hom esdevé postmaterialista?”

Leave a Reply