SI LAS MORAS VAN CON PAÑUELO AL COLEGIO, MI HIJO VA CON LAS OREJAS DE MIKEY
SI PERMITEN IR CON PAÑUELO A LAS MORAS.. CON Q VALOR LES DICEN A NUESTROS HIJOS Q VAYAN SIN GORRAS , ETC ETC A LOS COLEGIOS??
Diagnòstic? Empatia nul·la i preocupant estretor de mires.
Segons Analytics, la majoria de visitants arriben al blog cercant informació sobre l’ACTIC o sobre cursos de preparació per l’ACTIC. I ja fa dies que, arran dels comentaris en un dels posts sobre l’ACTIC que he escrit, volia parlar d’aquesta qüestió.
D’ençà que el passat novembre es va posar en marxa l’Acreditació de Competències en TIC han proliferat (encara amb compta-gotes) els centres de formació que ofereixen cursos preparatoris per afrontar l’examen (Jo mateix ja n’estic impartint un a Vic). Tanmateix, si mirem les diferents ofertes, el que no sembla clar és quin ha de ser el plantejament d’aquests cursos. Deia el Sr.Simic en un comentari que troba cursos de 8 fins a més de 100 hores.
I quin és el millor plantejament? Doncs tampoc ho sé, però si que m’atreveixo a fer algunes aproximacions. D’entrada, els coneixements i els procediments que pretén acreditar l’ACTIC es poden aprendre (i s’aprenen) en una aula, però les actituds només són fruit de la interiorització d’aquests conceptes i processos, de la intuïció, de les capacitats i, en definitiva, de l’experiència de cada usuari. Això no s’aprèn en una aula ni en 8 hores ni en 100.
Si partim d’aquesta base, la persona que s’apunti a un curs de preparació per a l’ACTIC mitjà hauria de fer-ho pensant que hi aprendrà ben poques coses. En canvi resoldrà dubtes, aclarirà conceptes i lligarà caps. Dit d’una altra manera: si durant el curs hi ha molta matèria que li ve de nou és molt improbable que aprovi.
Comptant que a l’ACTIC mitjà s’acrediten 8 competències diferents, jo dedicaria almenys dues sessions de tres hores a cadascuna d’elles i també hi afegiria activitats i exercicis no-presencials. Fent números rodons, vendria un curs de 80 hores (incloses les no-presencials). Deixant ben clar que en 6 hores (encara que hi afegim el treball a casa) no s’aprèn a treure rendiment d’un full de càlcul, dissenyar una base de dades o utilitzar Internet amb eficiència.
La meva experiència em diu que alfabetitzar algú en l’ús de l’ordinador i que assoleixi un nivell de destresa, diguem-ne bo, amb un processador de textos requereix, en el millor dels casos, unes 100 hores. Pretendre que un curs pot formar algú amb un nivell elemental d’informàtica al nivell que l’ACTIC mitjà en menys d’un curs acadèmic és enganyar el personal.
Les 80 hores que proposo són només per fer una repassada de tot el temari amb persones que ja tinguin el 75% dels coneixements i els procediments i el 90% de les actituds que requereix l’ACTIC. Si es fan cursos de menor durada suposo que és –sobretot– per una qüestió econòmica…
Basta de las personas que tienen Cámaras Reflex y las usan en Auto.
Tomense la molestia de aprender a usarla antes de compràrsela u.u
Seguint aquest criteri uns quants milions d’usuaris de Facebook no haurien de tenir ordinador…
Un cop més (i no els podria comptar) em trobo immers en una conversa d’aquelles que, no saps ben bé com, s’acaben amb algú dient pestes dels immigrants (els caps de turcs sempre són els àrabs, els moros, perdó) i la resta del personal assentint o callant. Aquesta vegada amb tots els tòpics inclosos: «Jo no sóc racista… però cadascú a casa seva. Sóc endreçada.»
L’argument: el de sempre. Amb la crisi que hi ha i totes les ajudes socials se les emporten ells. Aquest “argument” em rebenta perquè sol anar acompanyat de –aproximadament– cap xifra que demostri l’afirmació. Jo desconec per complet si és cert que totes les ajudes socials se les enduen els immigrants (intueixo que no…), però en qualsevol cas no em preocupa gens.
Malgrat que hi ha molts serveis que no funcionen com ho haurien de fer, estic content de viure en un país on el govern ajuda a qui ho necessita. Deixem per un altre dia si el tipus d’ajuda és l’adequada o no, o diguem simplement que estic content de viure en un país on el govern té la voluntat d’ajudar a qui ho necessita. D’ajudes socials no en calen per tothom però tampoc n’hi ha per tothom a qui caldrien, de manera que és lògic que s’hagin d’establir uns criteris a l’hora de concedir-les. Vull pensar (i miraré de comprovar-ho en la mesura que em sigui possible) que les ajudes socials no s’assignen segons els cognoms del sol·licitant sinó per criteris estrictament econòmics, educatius…
Si essent així totes les ajudes van a parar als immigrants ens mereixem un suspès en política immigratòria (que ens el mereixem amb total independència d’aquest supòsit) i cal que els encarregats del seguiment dels resultats dels plans d’ajudes vetllin per tal que la taxa d’immigrants que necessiten ajudes es vagi reduint.
Si no és així, és a dir, si les ajudes tenen en compte la procedència dels sol·licitants aleshores tenim un altre problema afegit que rau en la maleïda correcció-política i que hauríem de tallar de soca-rel juntament amb tots aquests complexos estúpids. Paradoxalment les persones d’aquí (que són les que no són ells) preocupades pel percentatge d’ajudes que reben els immigrants voldrien que un dels criteris per a rebre les ajudes fos que el teu DNI no comenci per X, i encara que es donés el cas que el criteri aplicat pels polítics fos justament l’invers, els mal vistos continuarien sent els immigrants en comptes dels qui estableixen els criteris!
El secret de tot plegat, i cito Sala-i-Martín:
[…] rau a entendre que no es pot tractar els immigrants com a ciutadans de segona categoria i que, si no estem disposats a tractar-los en condicions d’igualtat davant la llei, seria millor expulsar-los i tancar les fronteres.
Això és el que voldrien tots aquests que no són racistes, però expulsar els immigrants i tancar les fronteres no només no és just, sinó que no és una solució, és estúpid i ni tan sols és possible. Per aquest motiu penso que el que hem de fer com a societat és assumir al més aviat possible que un immigrant deixa de ser un immigrant en el mateix moment en què ja és aquí, i dedicar-nos a mirar de trobar les solucions adequades per als problemes que compartim com a societat.
A la tarda vaig a berenar al bar de l’estació de Vic on dos homes a la barra amb llurs cerveses i tot l’aspecte d’haver acabat una jornada extenuant i productiva (subratllo la ironia) fan quatre comentaris dispersos. L’un acaba de llençar unes monedes a l’escurabutxaques i li comenta a l’altre que aquestes màquines són terribles. «Sí, ja s’encarreguen de venir els xinos al matí a buidar-les» «I nosaltres les omplim a la tarda…» Però la culpa continua sent dels xinos…
Aquest plugin d’activitat social és obra de John Patrick Given i es distribueix amb llicència CC-BY-SA.
