Que en feia de dies que no sentia el vaivé de les ones a la platja!
Costa tan poc deixar-se endur per la rutina, lamentar-se, compadir-se… Asseure’s davant de l’ordinador per pura inèrcia, ja no per vici, per desídia. Deixar-se enlluernar i pretendre també enlluernar. Fressa, soroll i poc més.
Feia qui-sap-lo que no m’escapava de Manresa i ara escric aquestes línies des de La Fosca, a Palamós. Còmodament assegut a la terrassa de l’habitació, escoltant la remor d’aquesta mar encalmada que ens ha tocat avui, i penso, recordo, relativitzo, em relaxo…
4 de juny. Fa ¡4 anys! acabava d’instal·lar-me a Menorca, també a desig d’aquestes aigües que són, de fet, les úniques que conec i penso ara que fora bo de tornar a fer un canvi i provar ventura a qualque altre port.
Westport, Ciutadella, Puerto del Rosario…
