La confiança que dóna GNU GPL
Ja fa temps que només faig servir Windows en màquines virtuals per treballar amb l’Office de Microsoft quan el necessito per la feina, ja que molts dels cursos que imparteixo són d’ofimàtica i la totalitat de les aules on treballo tenen la suite ofimàtica de Redmond; i també –és clar– perquè conec bé i em sento molt còmode treballant amb Word o Excel. (Per cert, nota mental: tinc pendent de començar a remenar l’Office 2010 que vaig instal·lar fa tres o quatre dies).
Això fa que per a la resta d’usos que dono a l’ordinador sempre utilitzo aplicacions per Ubuntu o MAC i quan necessito alguna aplicació senzilla per Windows –com per exemple avui que necessitava un extractor de música de CD i una eina per gravar discs– desconec totalment quins són els programes més recomanables. Encara que sigui en una màquina virtual, odio que se m’instal·lin tota la mena de porqueries que acostumen a incorporar les aplicacions freeware o shareware de Windows. Que si barres d’eines per al navegador, que si versions de prova del McAfee, que si gestors de descàrrega per a baixar software de la mateixa companyia que no m’interessa per a res… això si no virus, troians i demés malware.
Quan trobo una petita aplicació de la qual no em costa localitzar la web de l’autor i veig que la pàgina de descarrega és sourceforge (i no Softonic, CNET, Tucows o similars) ja em quedo molt més tranquil. La pràctica seguretat d’haver trobat una aplicació senzilla, que fa el que necessito i poca cosa més i que no m’omplirà la màquina de merda la tinc quan, durant la instal·lació, accepto una llicència GNU GPL.
Encara no hi ha cap comentari.