Acabo de fixar-me mirant els arxius del blog que des que el vaig re-estrenar (gener de 2010) no havia escrit mai més de 5 entrades en un mes. Amb aquesta, per tant, supero el llindar per primer cop i mantinc una mitjana d’una publicació al dia aquest agost. —És clar que escrivint collonades com aquesta… pot pensar, amb tota la raó del món, el lector despistat que hagi vingut a parar aquí o els hipotètics seguidors del fil RSS (hola?)
Sigui com vulgui, això és un blog personal i aquesta la seva “utilitat”. I si durant les vacances s’ha convertit en una mena de diari personal de l’estiu, no és sinó perquè em ve de gust escriure’l.
I què he fet i deixat de fer avui?
Doncs avui no he anat a caminar. La primera intenció era anar a pujar el Comapedrosa (per Andorra) que és un altre dels cims que em venia de gust fer; però vaig pensar que anar a fer tractes fronterers amb la Guàrdia Civil amb el meu cotxe (que té la ITV caducada des de fa uns tres mesos i un estat general lamentable que crida força l’atenció –sobretot quan freno) potser no seria el més intel·ligent al que puc dedicar aquests dies. Anar-hi per la Vall Ferrera tampoc ho contemplava perquè hi aniré a principis de la setmana que ve per fer la Pica i el Monteixo.
Amb tot plegat, he donat repòs a les cames (que també va bé) i després d’esmorzar he anat fins a Blanes amb tren. Exagerant una mica: tota una odissea; sense exagerar: un viatge força incòmode. Amb les obres de Sagrera el final de la línia R4 és a Sant Andreu Arenal, de manera que he hagut d’agafar el metro L1 per anar fins a Clot-Aragó i prendre la R1 cap a Blanes. Es dóna a més la circumstància que Blanes deu ser la única ciutat de la costa que no té l’estació de Renfe a primera línia de mar, de manera que després de les 3 hores de tren m’ha tocat caminar 20 minuts. Almenys, tot i patir un aire condicionat irracional i insà durant tot el trajecte, m’he reconciliat amb Olive Kitteridge.
He arribat quan ja m’esperaven a punt per fer el vermut i dinar. Després de la sobretaula, una llarga i plaent migdiada a la platja. Ah! I tot i ser a la platja no m’he banyat: m’he dutxat, del xàfec que ens ha caigut al damunt!
