Les millors idees

No he des­ta­cat mai per ser una per­sona cre­a­tiva, però l’estona del dia en què se m’acudeixen les millors –o les úniques, a vega­des– idees és men­tre con­du­eixo de tor­nada a casa els dies que plego a les 22:00, com avui. Malauradament, suc­ce­eix molt sovint que quan intento recu­pe­rar les idees un cop a casa o l’endemà al matí, s’escapoleixen o tor­nen mer­ma­des, man­ca­des d’aquell petit punt de geni­a­li­tat (sem­pre dins dels parà­me­tres de la per­sona poc cre­a­tiva que sóc) que els havia tro­bat al cotxe.

A vol­tes són idees rela­ci­o­na­des amb la feina (com una que m’ha vin­gut avui); molt con­cre­tes –del curs que acabo d’impartir-, o genè­ri­ques. Altres cops són mane­res de resol­dre algun entre­banc per­so­nal per al qual no havia sabut tro­bar solu­ció (o una bona solu­ció). També n’hi ha sobre la manera d’organitzar-me. A banda de no ser gaire cre­a­tiu, em costa arren­car, pren­dre ini­ci­a­ti­ves; i per a posar-​​hi solu­ció m’he d’organitzar bé el temps i recordar-​​me cons­tant­ment fra­ses que com­ba­ten l’apatia. De vega­des tinc la idea de tru­car algú amb qui fa més temps del que vol­dria que no parlo (avui, per exem­ple, el meu pare i la meva mare); altres sim­ple­ment reflexiono.

Avui –quan em tro­bava en la fase refle­xiva– he pen­sat una estona en aquest blog. Per publi­car aques­tes ano­ta­ci­ons pago (entre domini i allot­ja­ment) uns vint cèn­tims al dia, que vin­dria a ser el que val una cigar­reta. No fumo, per for­tuna de la mútua que no tinc. Però a dife­rèn­cia de la majo­ria de fuma­dors, jo podria obte­nir aquest vici gra­tu­ï­ta­ment. Hi ha molts, vari­ats i excel·lents ges­tors de con­tin­gut gra­tu­ïts; però suposo que pago per tenir el con­trol total del theme, de les exten­si­ons, de les fulles d’estils, etc. i per­què m’agrada el resul­tat i m’agrada poder reto­car cada petit detall si no queda com vull. Sóc força prim­mi­rat amb aques­tes coses… Pensava també que, tan­ma­teix, és un blog molt ina­de­quat per a cap­tar segui­dors. Segurament jo mai em subs­criu­ria al feed d’un blog com aquest, amb tanta vari­a­ció temà­tica i tan poca per­se­ve­rança i apro­fun­di­ment. No és que l’escrigui amb ànim de convertir-​​me en un blog­ger famós –Déu me’n guard!- però quan seguei­xes per­so­nes tan curi­o­ses com la Gina (blog, twit­ter, face­book, web) no pots evi­tar pen­sar com deu ser viure així.

Ah! La idea que se m’ha acu­dit avui sobre la feina és la rea­lit­za­ció molt didàc­tica d’un post per a expli­car com fun­ci­ona el pro­to­col SSL (https) que s’utilitza quan ens con­nec­tem a un lloc web “segur”.