Estic tip de sen­tir par­lar el polí­tic de torn d’això que ano­me­nen «el que de debò importa a la gent». Tip i cuit, n’estic.

Aquesta tarda tor­nant de la feina escol­tava el pro­grama de la Sílvia Cóppulo, El secret, a Catalunya Radio. Entre bana­li­tats, twit­ter per aquí i face­book per allà (bona cosa han des­co­bert!) han fet una taula rodona entre repre­sen­tants de les bran­ques joves dels 5 par­tits polí­tics majo­ri­ta­ris al Parlament. Concretament hi havia:

• Roger Muntanyola, secre­tari gene­ral d’Unió de Joves.
• Javi López, 1r secre­tari de les Joventuts Socialistes de Catalunya.
• Gemma Lago, cap de llista de les Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya.
• José Antonio Coto, pre­si­dent de les Nuevas Generaciones.
• Janet Sanz, coor­di­na­dora naci­o­nal de Joves d’Esquerra Verda. 26 anys.

Podeu escol­tar la taula rodona al web de Catalunya Radio, o aquí mateix:

Audio clip: Adobe Flash Player (ver­sion 9 or above) is requi­red to play this audio clip. Download the latest ver­sion here. You also need to have JavaScript ena­bled in your browser.

He tro­bat espe­ci­al­ment encer­ta­des les dues noies: la Gemma i la Janet. S’explicaven molt bé, dei­xant clara la seva posi­ció i con­duint la con­versa cap a l’espai de les idees que és una de les carac­te­rís­ti­ques que hau­ria de tenir la polí­tica i que més hi trobo a fal­tar. De la polí­tica i per exten­sió dels polí­tics n’espero ide­o­lo­gia, volun­tat, rutes… no m’interessa per a res que em ven­guin quan­tes pla­ces d’hospital pen­sen fer, que m’expliquin quants diners inver­ti­ran en aju­des soci­als o que cri­ti­quin els adver­sa­ris per­què han cons­truït car­go­le­res enlloc d’escoles amb cara i ulls.

Per això, par­lant clar i català, m’han cai­gut els collons per terra quan ha inter­vin­gut en José A. Coto del PP. Transcric una part del seu dis­curs (a par­tir de 8’40″, si el voleu escoltar):

[…] Hem d’explicar a la gent que la polí­tica és molt impor­tant […] que la polí­tica ens afecta. Que s’apugi l’IVA del 16% al 18% és una deci­sió polí­tica, que avui dia a Catalunya hi con­ti­nuï havent la quan­ti­tat de peat­ges i amb els preus que hi són [sic] és una deci­sió polí­tica, que s’hagin con­ge­lat les pen­si­ons és una deci­sió polí­tica […] El que vol el Partit Popular és que als joves se’ls parli del que els importa. Als joves el que els importa és tenir tre­ball, és tenir la millor for­ma­ció, és tenir opor­tu­ni­tats… i no par­lar con­tí­nu­a­ment de debats estè­rils, de debats iden­ti­ta­ris, de debats que només pre­o­cu­pen els pro­pis polí­tics i no que pre­o­cu­pen a la vida, en el desen­vo­lu­pa­ment vital de les per­so­nes […] S’ha de par­lar d’oportunitats i no com fa el par­tit soci­a­lista de sub­si­dis, com ha fet ara amb aquests 600€ que vol donar a tots els NINI. [sic][…]

Sort que López o Muntanyola (no ho sé) li han tallat la pri­mera part del dis­curs amb un «fer dema­gò­gia també és una deci­sió polí­tica» al moment just. Senyor Coto: ja n’hi ha prou d’anar pel món dient que és el que importa i pre­o­cupa la gent. La seva feina i la del seu par­tit és pen­sar quina mena de país volen, quins objec­tius es mar­quen per al futur i fer pro­pos­tes per assolir-​​los. Deixi que siguem els ciu­ta­dans els qui deci­dim què és el que ens pre­o­cupa, què és el que més ens importa i quins debats són estè­rils i quins no ho són.

Prou dema­gò­gia, si us plau! No som tan imbè­cils com es pen­sen, ni com vol­drien. O sí?

Ahir sen­tia a El matí de Catalunya Radio la senyora Alícia Sánchez-​​Camacho (la pre­si­denta del PPC i can­di­data d’aquest par­tit a les pro­pe­res elec­ci­ons al Parlament) decla­rant que CIU havia donat pri­o­ri­tat a la immi­gra­ció musul­mana per damunt de la d’origen hispà per­què no per­ju­di­qués el seu “pro­jecte de cons­truc­ció naci­o­na­lista” i es va que­dar tan ample afir­mant que arrel d’això (i cito La Vanguardia):

[actu­al­mente] el per­fil de nues­tra inmi­gra­ción extra­co­mu­ni­ta­ria sea en más de un 40% pobla­ción musul­mana, que en algu­nos casos está plan­te­ando pro­ble­mas de integración.

Aquestes decla­ra­ci­ons no apor­ten cap infor­ma­ció real (assu­mint –com fa Sánchez-​​Camacho– que són els immi­grants els qui plan­te­gen “pro­ble­mes d’integració”, no en plan­te­gen els d’origen hispà també? no en plan­te­gen els ale­manys a Mallorca?) i estan car­re­ga­des de males inten­ci­ons. Suposo que res­po­nen a l’estratègia elec­to­ral del PP d’acostar-se a les polí­ti­ques xenò­fo­bes d’Anglada i com­pa­nyia que tan rèdit elec­to­ral donen (des­prés ja ens quei­xa­rem). Estratègia menyspreable.

Com que aquesta mena de con­duc­tes polí­ti­ques m’indignen espe­ci­al­ment em vaig entre­te­nir ahir al ves­pre a con­sul­tar dades sobre immi­gra­ció per auto­no­mies de l’Instituto Nacional de Estadística (INE) espa­nyol. Amb les dades del 2007 (les dar­re­res que vaig tro­bar) crida l’atenció que el per­cen­tatge d’immigració d’origen africà a Catalunya és del 22,96% (un 25,64% el 2009 segons l’Idescat); molt lluny del 40% que declara Sánchez-​​Camacho. És cert que aquesta senyora parla de musul­mans i no d’africans i part del col·lectiu asi­à­tic és també de reli­gió musul­mana; però fins i tot assu­mint que tots els immi­grants vin­guts d’Àsia i Oceania fos­sin musul­mans (ben lluny de la rea­li­tat) i igno­rant que quan diu musul­mans vol dir moros, el per­cen­tatge ron­da­ria el 30%. Al meu enten­dre no és gaire impor­tant si aquest per­cen­tatge és del 20%, 30%, 40% o 50%; em pre­o­cupa més que una polí­tica doni unes dades que no sem­blen cer­tes sense dir d’on les ha tret. La pri­mera con­clu­sió que trec és que o bé està molt mal infor­mada o bé men­teix descaradament.

En segon lloc, si com afirma la pre­si­denta del PPC, els diver­sos governs de CIU van tenir real­ment la capa­ci­tat d’escollir l’origen dels immi­grants que venien a Catalunya; aquesta influ­èn­cia s’hauria de veure reflec­tida en les dades demo­grà­fi­ques actu­als. De nou, res més lluny de la rea­li­tat: segons l’INE el per­cen­tatge de pobla­ció afri­cana a Catalunya és del 22,96% (sobre el total d’immigrants), lleu­ge­ra­ment per sota de la mit­jana espa­nyola; men­tre que la pobla­ció d’origen hispà ronda el 40%, 6 punts per sobre de la mit­jana espa­nyola. Les dades extre­tes de l’INE jun­ta­ment amb els càl­culs dels per­cen­tat­ges que vaig fer es poden con­sul­tar en aquest full de càl­cul.

A hores d’ara el lloc web de l’SGAE con­ti­nua inac­ces­si­ble (des­co­nec si encara es manté el DDoS de Anonymous o es tracta de la des­con­ne­xió pre­ven­tiva de la seva com­pa­nyia de hos­ting ACENS) i per des­comp­tat, al llarg de la set­mana, hi ha hagut abun­dants reac­ci­ons per a tots els gus­tos sobre l’anomenada Operation Payback. De tot el que he lle­git al res­pecte, em quedo sens dubte amb l’encertat arti­cle de Ricardo Galli «El forc­ha­ne­rismo» que cul­mina amb un parell de parà­grafs que trobo genials:

No, cuando empecé hace 17 años no creía que la supu­esta revo­lu­ción iba a ser esto. No me refi­ero a la “ton­te­ría” del DDoS de cha­va­les nor­te­a­me­ri­ca­nos que no saben ni lo que sig­ni­fica MCU, sino al triunfo de la tira­nía de las mul­ti­tu­des, la vic­to­ria de la nece­dad, el ritual del odio con­tra el que disi­ente. Pongamos que hablo del forc­ha­ne­rismo de los que debe­rían ser adultos.

Lo dicho, pensé que se tra­taba de cons­truir la alter­na­tiva desde sus cimi­en­tos, no de des­truir lo que cri­ti­ca­mos usando sus mis­mos méto­dos. Menos aún apoyar y fes­te­jar que lo hagan ado­les­cen­tes extran­je­ros en nues­tro nombre.

Yo me bajo aquí.

Galli ordena i dona forma a una colla de sen­ti­ments i pen­sa­ments que em venen al cap sem­pre que es donen aquest tipus de res­pos­tes. La dar­rera vegada, en veure les imat­ges de la “revolta” a Barcelona el 29-​​S; en menor mesura –la veri­tat– davant l’atac a l’SGAE. La tira­nía de las mul­ti­tu­des. No se m’hauria acu­dit una des­crip­ció més acu­rada de la meva manera d’entendre-ho. Lluís Llach també ho va dir molt bé…

Companys, no és això.

Per altra banda, sort n’hi ha que sem­pre hi ha gent que intenta, d’una manera o altra, can­viar allò que no els agrada a tra­vés de la ima­gi­na­ció, de la cre­a­ti­vi­tat… En el cas con­cret de la ges­tió de la pro­pi­e­tat intel·lectual, una petita mos­tra que –si fun­ci­ona com a viral– per­ju­dica molt més a l’SGAE que la “demos­tra­ció de força” de 4Chan. L’entitat de ges­tió de Bautista i com­pa­nyia és àmpli­a­ment rebut­jada per la soci­e­tat; ridiculitzar-​​la encara més a ulls de tot­hom –i espe­ci­al­ment dels menys cons­ci­ents de la inco­he­rèn­cia de les lleis de pro­pi­e­tat intel·lectual– ha de con­tri­buir més a la nos­tra causa que convertir-​​la en víc­tima dels atacs de qui pot ésser fàcil­ment mos­trat com un incen­di­ari sense valors ni criteri.

La música no m’agrada gens, però la lle­tra de la cançó és ben rea­lista, com apunta EmezetaBlog. La idea i la inten­ció: collonudes!

¡Cuando fui­mos pira­tas…! na na na na…

Des que em vaig assa­ben­tar de l’existència d’un Pirat Partiet a Suècia grà­cies a que va asso­lir repre­sen­ta­ció al Parlament Europeu en les dar­re­res elec­ci­ons, he anat seguint el movi­ment pirata a Internet i la cre­a­ció del par­tit pirata de Catalunya. Ahir, 4 d’octubre, va fina­lit­zar el seu pro­cés de lega­lit­za­ció amb el nom ofi­cial de Pirates de Catalunya (les seves sigles: PIRATA​.CAT). Ha apa­re­gut així una nova opció de vot per als cata­lans que, com jo, estem –per dir-​​ho fina­ment– una mica des­en­ci­sats amb els (par­tits) polí­tics que ens representen.

Les úniques elec­ci­ons en les que fins ara he tin­gut clar el meu vot són les muni­ci­pals. Voto la CUP per­què estic d’acord amb la majo­ria del seu ide­ari però, per damunt d’això, per­què conec les per­so­nes que en for­men part i com­par­teixo amb elles el model de ciu­tat on m’agradaria viure.

Per a les pro­pe­res elec­ci­ons del 28-​​N des­carto d’entrada tots els par­tits amb actual repre­sen­ta­ció par­la­men­ta­ria. CIU, PP, PSC-​​PSOE, ERC, IC-​​V i C’s ni m’agraden ni me’ls crec. Sobretot per­què tots ells (pot­ser amb l’excepció de C’s, als quals no vota­ria ni fart de vi) s’entesten a igno­rar l’escandalós grau de podri­dura de la demo­crà­cia d’aquest país.

En aquest sen­tit, em sem­bla una ale­nada d’aire fresc l’ide­ari del par­tit pirata català. Llegint-​​lo, hom pot pen­sar que PIRATA​.CAT és un par­tit mono­te­mà­tic sobre la pri­va­ci­tat, les patents, la neu­tra­li­tat de la xarxa… com ho són PXC (genial la URL, per cert) o PXCAT amb la immi­gra­ció. Si bé és cert que en el seu ide­ari la majo­ria de punts trac­ten aques­tes qües­ti­ons, el que fa dife­rent el par­tit pirata dels altres és la seva volun­tat (i com­pro­mís) d’aplicar la demo­crà­cia directa grà­cies a les TIC. De les pre­gun­tes més fre­qüents que poden llegir-​​se al seu web, n’extrec aquesta que ho resu­meix tot plegat:

Un cop al Parlament, què faran els dipu­tats de Pirates de Catalunya?
1) Un dipu­tat pirata votarà sem­pre a favor de la Declaració Universal dels Drets Humans.
2) Un dipu­tat pirata votarà sem­pre a favor de l’ideari pirata, excepte quan entri en con­flicte amb la pri­mera Llei.
3) Un dipu­tat pirata obeirà sem­pre les ordres que li dicti l’Assemblea d’afiliats, excepte si aquesta ordre entra en con­flicte amb la pri­mera o la segona Llei.

Malgrat això, encara hi ha gent que als comen­ta­ris del blog els pre­gunta si són un par­tit de dre­tes o d’esquerres, o quina posi­ció tenen res­pecte la inde­pen­dèn­cia de Catalunya. Sorprenent. Quin tin­gui dub­tes com aquests, que lle­geixi les PMF. Crec que queda ben clar.

A qui esti­gui interes­sat en saber més coses sobre el par­tit pirata català i el movi­ment polí­tic pirata en gene­ral, li reco­mano que escolti l’entrevista que van fer a Kenneth Peiruza (por­ta­veu de PIRATA​.CAT) al pro­grama L’internauta de Vilaweb. En els pri­mers minuts diva­guen una mica, però des­prés la xer­rada es torna més interes­sant. Escolteu el programa:

Audio clip: Adobe Flash Player (ver­sion 9 or above) is requi­red to play this audio clip. Download the latest ver­sion here. You also need to have JavaScript ena­bled in your browser.

Caldrà anar-​​los seguint durant la cam­pa­nya i veure també si hi ha altres pro­pos­tes interes­sants entre els altres par­tits nous; però d’entrada, des­prés de lle­gir el seu web i sen­tir en Kenneth al pod­cast de L’internauta em sem­bla que PIRATA​.CAT pot ésser una bona opció de vot.