Pagar per veure sèries

Tot i que no dis­poso de cap dada numè­rica que ho argu­menti, crec que podem afir­mar que un per­cen­tatge molt impor­tant (pot­ser majo­ri­tari) dels delic­tes con­tra la pro­pi­e­tat intel·lectual per­pe­trats a Megaupload els hem fet con­su­mint, sobre­tot, sèries ame­ri­ca­nes. House, Lost, My name is Earl, Breaking Bad, Dexter, Homeland, The Big Bang Theory, How I met your mot­her… més que no pas pel·lícules (tot i que també) o música (per mi és molt més sen­zill The Pirate Bay + Vuze, si vull un disc, o Goear + JDownloader, quan només vull una cançó)

Els tali­bans del copy­right ens diran que la pira­te­ria ha supo­sat grans pèr­dues per als cre­a­dors d’aquestes pro­duc­ci­ons, però jo estic segur que Megaupload (en col·laboració indi­recta amb pàgi­nes d’enllaços com SeriesYonkis o Cuevana) ha con­tri­buït enor­me­ment a popularitzar-​​les dins –i sobre­tot– fora de les fron­te­res dels EEUU; i que l’èxit de tot ple­gat rau –per damunt de la gra­tu­ï­tat– en la faci­li­tat de veure els epi­so­dis que vul­guis, quan vul­guis, en V.O. amb o sense sub­tí­tols, etc.

Per damunt de la gra­tu­ï­tat, dic, per­què convé recor­dar que les sèries les havíem vist, tota la vida, per tele­vi­sió sense pagar ni cinc (a canvi de quan­ti­tats exas­pe­rants de publi­ci­tat) i en canvi ara érem mili­ons de per­so­nes arreu del món els qui pagà­vem un compte pre­mium de Megaupload per no tenir limi­ta­ci­ons de temps, espe­res i dis­po­sar de major ample de banda. Que no vin­guin a plo­rar dient que la gent no està dis­po­sada a pagar, per­què no és cert. Si el ser­vei és bo (i no cos­ta­ria gaire fer-​​lo més pràc­tic que veure les sèries a tra­vés de Megaupload cer­cant manu­al­ment entre els enlla­ços de SeriesYonkis) i el preu rao­na­ble, la gent paga. Paga per veure sèries a Netflix (en aquells paï­sos que tenen la sort de poder-​​ho fer), paga per escol­tar música a Spotify, paga per jugar a jocs en xarxa, paga per allot­jar blogs, etc.

Això sí, el que ha d’entendre la indús­tria és que molta gent està dis­po­sada a pagar; però –i aquest és el quid de la qües­tió– molta altra no. I que no s’hi tren­quin més les banyes: aquesta gent que no està dis­po­sada a pagar (segu­ra­ment la majo­ria) acce­dirà igual­ment als seus pro­duc­tes per­què és impos­si­ble impe­dir la còpia pri­vada i la dis­tri­bu­ció, igual com als 90 era impos­si­ble impe­dir que jo li dei­xés un K7 o un CD a un amic per­què se’l copiés. La dife­rèn­cia és que ara puc dei­xar els meus docu­ments audi­o­vi­su­als a tot­hom (això és: el món sencer).

La indús­tria pot accep­tar que hi haurà gent que con­su­mirà aquests pro­duc­tes cul­tu­rals i/​o d’entreteniment sense pagar i oferir-​​los ella mateixa de forma gra­tu­ïta, con­tro­lant la quan­ti­tat de des­càr­re­gues i obte­nint bene­fi­cis per publi­ci­tat; o pot seguir com fins ara: lamentant-​​se que aquests bene­fi­cis que podrien obte­nir ells se’ls esti­guin empor­tant Megaupload, Fileserve, Rapidshare, Mediafire, Filetonic, etc. i pres­si­o­nant els governs per­què facin lleis com la SOPA (que no ser­vi­ran per a res) per a inten­tar sal­var un model de negoci exhaurit.

Per cert, jo no vol­dria ser mal­pen­sat però hi ha qui diu que l’autèn­tic motiu que ha dut al tan­ca­ment de Megaupload (i no de Fileserve, per exem­ple) jus­ta­ment ara (i no fa 6 mesos, per exem­ple) és…