Santiago de Compostela és una ciu­tat mera­ve­llosa. Als car­rers del seu nucli antic –enve­ja­ble­ment ben con­ser­vat– hi ha molta vida i, tan­ma­teix, hom hi res­pira his­tò­ria. Caminant per qual­se­vol car­reró a par­tir de la famosa Praza do Obradoiro és tan sen­zill acostar-​​se a la barra d’un bar per degus­tar un alba­riño i una ració de pop o unes nava­lles, deixant-​​nos endur per l’alegria col·lectiva; com fan­ta­si­e­jar que ens tro­bem en una època pre­tè­rita, més fosca però igual­ment fas­ci­nant, absorts en la con­tem­pla­ció dels mil·lenaris car­reus que alcen les impo­nents tor­res de la Catedral. De debò que s’ho val: us ho recomano.

Vam anar-​​hi, no vull pas deixar-​​ho al tin­ter, con­vi­dats per Dinahosting; l’empresa on allotjo aquest blog. Fa deu o quinze dies, l’Alberto em va escriure un cor­reu per dir-​​me que Dinahosting cele­brava una festa de dis­fres­ses el diven­dres 17 i que m’hi con­vi­dava a mi i un(a) acom­pa­nyant. No era un mai­ling mas­siu, sinó un mis­satge amb el tracte per­so­nal i càlid que els és propi, on deia que els faria molta il·lusió que hi anés­sim. Ens paga­ven el vol i dues nits d’hotel per­què, des­prés de la festa, pogués­sim pas­sar el cap de set­mana conei­xent la seva ciutat.

Podeu intuir la meva sor­presa en lle­gir el cor­reu. Per quin motiu una empresa que fac­tura 8 mil·lions d’euros l’any m’hauria de con­vi­dar A MI, que en tres anys que fa que en sóc cli­ent no m’hi he gas­tat ni la mei­tat del que els deuen haver cos­tat els vols, l’excel·lent dinar i l’hotel? Bé, doncs hi vam anar, vam conèi­xer l’Alberto, el Carlos, l’Elisa, el Raul, l’Iván… i també la Vale, la María… i molta altra gent de la que malau­ra­da­ment ja no recordo el nom; vam conèi­xer l’empresa i ens va agra­dar molt la seva manera de ser, de pen­sar… i d’actuar en con­se­qüèn­cia. Ens va agra­dar cons­ta­tar que, fins i tot en aquest món en què vivim, te’n pots sor­tir sense neces­si­tat de ser un depre­da­dor. I vam riure molt!

Gràcies, amics de Dinahosting!

Amb els viat­ges que faig, em surt més a compte una T-​​MES o una T-​​50/​30? O val més que vagi com­prant una T-​​10 rere l’altra, per si de cas? Quin dels usu­a­ris regu­lars de trans­port públic no es deu haver fet aquesta pre­gunta algun cop a la vida?

Ara feia temps que no anava regu­lar­ment a Barcelona, però resulta que dilluns hi començo un curs de for­ma­ció ocu­pa­ci­o­nal de dis­seny grà­fic digi­tal i avui –que feien una ses­sió infor­ma­tiva i la matri­cu­la­ció– men­tre tor­nava amb el tren, sense saber encara si seria admès, hi he comen­çat a rumiar. Com que tenir poca feina i ésser un gran afi­ci­o­nat a l’Excel té aques­tes coses, m’he pro­po­sat fer un full de càl­cul per ajudar-​​me a deci­dir… I com que al final ha que­dat prou digne i tal vegada sigui útil a algú més, aquí el teniu:

Descarregar ComparaTMB.xlsm | Descarregar la ver­sió vella .xls (97−2003)

És un docu­ment en for­mat 2010 amb macros, per tant, les hau­reu d’habilitar per­què fun­ci­oni cor­rec­ta­ment. Està pro­te­git per evi­tar que les fór­mu­les des­a­pa­re­guin per art de màgia (allò que passa), però si algú té ganes de tafa­ne­jar només l’ha de des­pro­te­gir: no té con­tra­se­nya. Si hi tro­beu erra­des o voleu comen­tar pos­si­bles millo­res, poseu-​​vos en con­tacte amb mi (comen­ta­ris, twit­ter, etc.) També sou lliu­res de modificar-​​lo i redistribuir-​​lo (si ho feu, envieu feed­back, que sem­pre fa il·lusió ^^)

Per cert, ja que parlo d’això –i digui el que digui el mise­ra­ble del Trias– apro­fito per col·laborar en difon­dre la ini­ci­a­tiva T-​​11 per tal que d’altres usu­a­ris apro­fi­tin el tra­jecte que nos­al­tres no farem ser­vir en esgo­tar la T-​​10. Viatgem amb la T-​​11!

Actualitzo: He afe­git un enllaç per des­car­re­gar també una ver­sió en for­mat XLS (Excel 97–2003). Sembla que fun­ci­ona, tot i que no l’he pro­vat a fons. (He detec­tat que no pinta en ver­mell els fes­tius com la ver­sió 2007–2010).