Em presento:

Em dic Jordi Nebot Sànchez i sóc man­resà –collita del 80. De xic era més aviat intro­ver­tit, no m’agradava gaire conèi­xer gent i pre­fe­ria no rea­lit­zar acti­vi­tats noves ni extra­es­co­lars. En tenia prou d’estar-me a casa jugant amb el LEGO o lle­gint còmics de l’Astèrix, el Tintín o el Massagran per estar con­tent. Tampoc m’agradava gaire que vin­gués ningú a jugar amb mi…

Més enda­vant, cap als ini­cis de l’adolescència això va comen­çar a can­viar –per sort meva– fins a, pràc­ti­ca­ment, donar la volta al cap dels anys. Avui dia em con­si­dero una per­sona prou soci­a­ble i diria que els qui em conei­xen deuen pen­sar si fa o no fa el mateix.

M’encanta lle­gir, nave­gar per inter­net (sóc un entu­si­asta de les xar­xes soci­als!) i prac­ti­car espo­rà­di­ca­ment esports a l’aire lliure. Sobretot: sen­de­risme (pre­fe­reixo les tra­ves­ses de diver­sos dies i no crec que sigui sa ni rao­na­ble recór­rer més de 30–35 km per jor­nada), mun­ta­nyisme (del que faig no goso dir-​​ne alpi­nisme), espe­le­o­lo­gia (avencs i forats de tota mena sem­pre que no siguin massa estrets), esca­lada espor­tiva, BTT, mono­ci­clisme, vies fer­ra­des, snow­bo­ard… La meva dar­rera dèria espor­tiva és el long­bo­ard. N’estic inten­tant apren­dre i vaig comen­tant els pro­gres­sos i des­co­bri­ments que faig al Tumblr. En resum, tot allò que faci suar una mica, sem­pre que des­prés es pugui anar al bar a comen­tar la jugada tot fent la cerveseta.

Un dels majors encerts de la meva vida ha sigut anar a la uni­ver­si­tat. Vaig estu­diar engi­nye­ria supe­rior infor­mà­tica a la UAB (tot i que encara em que­den una vin­tena de crè­dits pen­dents) i ara farà tres anys vaig comen­çar filo­lo­gia cata­lana a la UOC. No és que m’agradi gaire estu­diar però si que m’encanta apren­dre. Voldria saber molt més del que sé sobre foto­gra­fia, dis­seny grà­fic, tipo­gra­fies, bio­lo­gia, crip­to­gra­fia… De fet, hi ha mol­tes coses que m’agradarien.

A la vida he fet de repar­ti­dor de piz­zes, d’ajudant de pin­tor, de peó en un magat­zem logís­tic, de becari, de cam­brer, d’administrador de sis­te­mes… i, durant els dar­rers 5 anys, de for­ma­dor en TIC per adults amb Grup Bages Formadors /​ Àulia. He impar­tit clas­ses sobre­tot d’alfabetització infor­mà­tica, pro­ces­sa­dors de tex­tos, fulls de càl­cul, segu­re­tat infor­mà­tica, GNU/​Linux, intro­duc­ció a Internet, etc. Una feina que m’ha ser­vit per superar la por/​vergonya de par­lar en públic i que m’ha per­mès conèi­xer molta gent i apren­dre mol­tís­sim. Ara mateix estic a l’atur per pri­mera vegada a la vida i estic apro­fi­tant aquesta opor­tu­ni­tat per ampliar i actu­a­lit­zar la meva for­ma­ció. Tinc ganes de tru­car a la porta d’algun altre sec­tor i fer coses noves; tot i que a mig ter­mini no vol­dria desvincular-​​me com­ple­ta­ment de la docèn­cia, que és una acti­vi­tat que trobo molt gratificant.

Per la bar­re­tina se m’hi con­tra­di­uen idees soci­a­lis­tes, libe­rals, capi­ta­lis­tes… i d’altres que hau­ria de rumiar una mica com qua­li­fi­car; però sí que tinc clar que qual­se­vol orga­nit­za­ció polí­tica legí­tima hau­ria de tenir com a para­digma la lli­ber­tat dels indi­vi­dus i col·lectius que con­for­men la societat.

Sóc ateu i crec que l’aigua no té memòria.

{lang: «ca»}