Durant una estona del reportatge van parlar sobre els cursos de formació ocupacional i els entrevistats lamentaven, sobretot, la manca de diversitat en l’oferta o, directament, la manca de cursos. La Generalitat diu que «la formació és la clau» però no sembla que hi destini realment els recursos necessaris. I no em refereixo –o no només– a recursos econòmics. En el cas que més o menys conec jo (la formació ocupacional en informàtica) tot plegat està molt verd. Dels diners que es destinen a aquest tipus de formació (que tothom coincideix en qualificar d’indispensable; l’analfabetisme del s.XXI, bla, bla, bla…) se’n treu un rendiment, en termes d’eficiència, ben baix.

Al nou cercador de cursos del SOC hi trobem, a dia d’avui, 644 cursos dins de la família professional informàtica i comunicacions. No està malament. El problema està en la manca de concreció d’objectius i de temaris. Fixem-nos en un cas concret com, per exemple, els cursos d’Excel:

Si jo sóc una persona que no he fet servir mai un full de càlcul, d’entrada em despistaran tantes notacions diferents (que si Iniciació, Intermedi, Bàsic, Avançat, I, II, III… i més que n’hi ha!) però si a sobre hi barregem la disparitat d’hores freguem l’absurd. Hom pretén donar a entendre que partint de zero i dedicant 36 hores a cursar Excel I, II i III es pot assolir un nivell més alt que fent un únic curs d’Iniciació de 120 hores? A mi em sembla que no. Fer 12 hores d’Excel pot ésser profitós per a persones acostumades a treballar amb fulls de càlcul que vulguin optimitzar-ne el seu ús; però quedaran en res per a qui no conegui l’eina.

Ara bé, en cap d’aquests cursos hi consta ni el temari ni els objectius. I quan hi són, moltes vegades són simples «copiar i enganxar» que semblen extrets del Segur que tinc sort™ de Google i que rara vegada tenen en compte la durada del curs.

Una altra qüestió a considerar és l’orientació que es dóna a les persones que estan a l’atur sobre els cursos que els convenen. Sigui perquè des del SOC no coneixen bé què es fa exactament en un curs determinat (com és ben natural i comprensible) o perquè es dirigeixen directament a les acadèmies que imparteixen els cursos on amb la mateixa natural i comprensible ignorància o les poc ètiques ganes d’omplir cadires per a cobrar subvencions, molts alumnes són orientats cap a cursos dels quals en trauran ben poc –o cap– profit.

A tall d’exemple, jo mateix tinc diversos alumnes que no havien utilitzat mai un PC en un curs d’Introducció a la transmissió de dades on parlem de configuracions de xarxa i compartició de recursos. També he sentit com, per comprovar si un alumne complia els requisits de coneixements previs per a un curs d’InDesign, se li preguntava, literalment:

–El Word i l’Excel què? Bé, no?

La Generalitat va fer un pas important amb la creació de l’ACTIC però no n’hi ha prou amb això. Cal acotar la formació informàtica que s’ofereix (tant per a treballadors en actiu com aturats), concretar matèries, nivells, objectius, establir temaris adaptats als temps que corren (ja n’hi ha prou de donar format a disquets de 3 ½, si us plau!), realistes segons les durades dels cursos i adaptats als objectius del curs; definir itineraris formatius temàtics coherents (així com formar també les persones que orienten els alumnes), mètodes d’avaluació clars, acreditacions creïbles… En resum, que tenim molta feina per fer!

Si retallar (la paraula de moda) només passa per reduir pressupostos però no fem res per a millorar l’eficiència i la productivitat, no anirem enlloc!

Per sort un dia em vaig adonar que això no podia ser. Que si em relaciono amb persones, si treballo per a les persones, de fet; és important que em pugui dirigir a elles pel seu nom. Aleshores sí que vaig fer un descobriment: si no recordo el nom d’algú no és perquè «sigui un desastre» o «no tingui memòria», sinó perquè aquesta persona en concret m’importa més aviat poc. A la feina això canvia una mica perquè no em presenten dues o tres persones sinó que són entre 10 i 15 cada vegada les que es presenten a si mateixes i aquí sí que hi comença a intervenir també la memòria a banda de l’interès.

En aquest cas, com que l’interès el tinc, el que faig el primer dia de classe és un croquis de l’aula amb els noms de tothom i la seva ubicació. Cada vegada que algú intervé a classe o interacciona amb mi o algun company miro posteriorment el seu nom si no el recordo. Aquesta senzilla pràctica m’ajuda a associar noms i cares a les intervencions i és el que em va millor perquè de seguida recordo qui és qui. Intento sempre que a la segona sessió del curs ja em pugui dirigir a tothom pel seu nom.

Escric aquesta reflexió perquè la setmana passada vaig començar un curs (com a alumne) i el professor (en David) va engegar la classe fent-nos presentar –com és habitual– i em va fer l’efecte que no escoltava pas els nostres noms (sí, en canvi, el que li explicàvem de nosaltres) a mida que els hi dèiem; just després d’haver-se excusat dient que era… sí, ho heu endevinat: «un desastre amb els noms».

Tot és qüestió de voluntat. Ho sé jo que també sóc un desastre amb els noms ;-)

Mai havia treballat quatre anys a la mateixa empresa –ni en el mateix sector, de fet– però suposo que si he arribat fins aquí és perquè la feina m’agrada, trobo satisfactòries les condicions laborals i l’ambient de treball a Grup Bages Formadors és fantàstic. Tanmateix, no tot són flors i violes, també hi ha moments durs (cursos que no pots/no saps preparar tan bé com voldries, horaris intensius a temporades, molts desplaçaments…) i períodes de desmotivació (massa cursos iguals de matèries que no t’agraden, grups amb els que no t’acabes de trobar còmode, qüestions personals alienes a la feina, etc.)

En moments així és molt important comptar amb persones que t’escoltin i et donin consell i/o suport per continuar endavant, però el que realment motiva i renova les il·lusions és començar projectes nous. Segur que més d’un ha escrit tractats sobre el perquè, però sempre s’encaren els nous projectes –si venen de gust, és clar– amb empenta i ganes de fer les coses ben fetes. Al meu parer, el setembre és la millor època de l’any per a posar-s’hi…

Després de gairebé 20 anys d’història sense tenir local propi, GBF prepara un espai al centre de Manresa (a tocar del Passeig Pere III) per a ampliar les seves activitats formatives (per descomptat continuarem col·laborant –com hem fet fins ara– amb altres centres i institucions) i per a disposar d’un punt de trobada adequat per a rumiar noves i atractives propostes sempre dins l’àmbit de la formació en les TIC. Aquest espai s’anomenarà Àulia i volem que reuneixi tot aquells elements que l’equip de GBF considera imprescindibles per a formar i per a formar-se amb qualitat i comoditat. En aquests anys GBF ha impartit classes en desenes –segurament centenars– d’aules diferents i creiem que podem aportar quelcom quant a les condicions adequades de les instal·lacions. Volem que Àulia sigui el lloc on tot docent voldria fer classe.

Un dels aspectes que em motiven d’aquest projecte és l’aplicació del web social a la feina des de l’inici mateix. Twitter, Facebook, Youtube, web corporatiu, intranet… aplicats a la docència i a teixir relacions (construint sinergies) amb clients i col·legues. Community management, en diuen. Mirarem de fer-ho bé, amb més lògica i sentit comú que powerpoints…

Permet que l’alumne esculli els nombres p i q d’entre una llista amb els 1.000 nombres primers i triï quin serà l’exponent e que li farà de clau pública. El sistema calcula automàticament la clau privada corresponent i ofereix la possibilitat de xifrar una paraula de 5 lletres i desxifrar-la posteriorment. Com que la finalitat és purament docent i il·lustrativa (i tampoc em volia complicar la vida) no he implementat cap tècnica de padding scheme per a paliar les vulnerabilitats inherents al criptosistema RSA causades principalment per la falta de components aleatoris en el procés de xifratge. Es tracta que els alumnes entenguin la base, fer-los veure que la realitat és lleugerament diferent i que el procés pot aplicar-se de diverses formes…

El document inclou algunes funcions que he hagut de crear per a tasques tan diverses com comprovar si dos enters són coprimers o realitzar una potència modular, entre d’altres.

xifratRSA.xlsm [Excel 2007 amb macros, 61KB]

Per a qualsevol consulta, suggeriment o notificació d’errades utilitzeu els comentaris, si us plau!

D’ençà que el passat novembre es va posar en marxa l’Acreditació de Competències en TIC han proliferat (encara amb compta-gotes) els centres de formació que ofereixen cursos preparatoris per afrontar l’examen (Jo mateix ja n’estic impartint un a Vic). Tanmateix, si mirem les diferents ofertes, el que no sembla clar és quin ha de ser el plantejament d’aquests cursos. Deia el Sr.Simic en un comentari que troba cursos de 8 fins a més de 100 hores.

I quin és el millor plantejament? Doncs tampoc ho sé, però si que m’atreveixo a fer algunes aproximacions. D’entrada, els coneixements i els procediments que pretén acreditar l’ACTIC es poden aprendre (i s’aprenen) en una aula, però les actituds només són fruit de la interiorització d’aquests conceptes i processos, de la intuïció, de les capacitats i, en definitiva, de l’experiència de cada usuari. Això no s’aprèn en una aula ni en 8 hores ni en 100.

Si partim d’aquesta base, la persona que s’apunti a un curs de preparació per a l’ACTIC mitjà hauria de fer-ho pensant que hi aprendrà ben poques coses. En canvi resoldrà dubtes, aclarirà conceptes i lligarà caps. Dit d’una altra manera: si durant el curs hi ha molta matèria que li ve de nou és molt improbable que aprovi.

Comptant que a l’ACTIC mitjà s’acrediten 8 competències diferents, jo dedicaria almenys dues sessions de tres hores a cadascuna d’elles i també hi afegiria activitats i exercicis no-presencials. Fent números rodons, vendria un curs de 80 hores (incloses les no-presencials). Deixant ben clar que en 6 hores (encara que hi afegim el treball a casa) no s’aprèn a treure rendiment d’un full de càlcul, dissenyar una base de dades o utilitzar Internet amb eficiència.

La meva experiència em diu que alfabetitzar algú en l’ús de l’ordinador i que assoleixi un nivell de destresa, diguem-ne bo, amb un processador de textos requereix, en el millor dels casos, unes 100 hores. Pretendre que un curs pot formar algú amb un nivell elemental d’informàtica al nivell que l’ACTIC mitjà en menys d’un curs acadèmic és enganyar el personal.

Les 80 hores que proposo són només per fer una repassada de tot el temari amb persones que ja tinguin el 75% dels coneixements i els procediments i el 90% de les actituds que requereix l’ACTIC. Si es fan cursos de menor durada suposo que és –sobretot– per una qüestió econòmica…

A tall d’anècdota, em féu molta gràcia una pregunta que deia quelcom així:

De les tasques següents, quines creus que pot resoldre un usuari i quines creus que requereixen la intervenció d’un tècnic?

Molt educatiu, tot plegat.

Malauradament, en cursos promoguts pel SOC (Servei d’Ocupació de Catalunya) durant aquest exercici 2009-10 ens continuen arribant temaris que inclouen punts tan actuals com el següent fragment:

La iniciativa de l’ACTIC la trobo fantàstica, però el que de debò seria extraordinari és que la inversió en formació i equipaments es trobés a l’alçada…

En general, crec que es tendeix a banalitzar (o directament a ignorar) l’aprenentatge que es requereix per a servir-se dels ordinadors i les TIC. No és gens estrany trobar persones que ocupen (o opten a) llocs de treball i que, ni de bon tros, tenen el nivell de competència en l’ús d’aquestes tecnologies que requereix el desenvolupament normal i eficient de les seves tasques. No em refereixo només a persones de mitjana edat, sinó també a persones més joves. Perquè, de la mateixa manera, també és molt freqüent sentir dir el tòpic: “En això dels ordinadors, la canalla d’avui dia ja neixen ensenyats” o formulacions similars.

No ens enganyem: que uns pares se sorprenguin veient la naturalitat, la facilitat, la velocitat… amb què el seu fill es belluga en un entorn tecnològic que els és (als pares) completament estrany no vol dir que la canalla d’avui dia neixin ensenyats ni tan sols que el seu propi fill sigui capaç d’entendre i d’aprofitar, de forma crítica i eficaç, les eines que té a l’abast. Que existeixi una predisposició –diguem-ne– natural d’aquestes noves generacions a la comprensió i l’ús de tota mena interfícies basades en menús, llistes, seleccions, etc. dista bastant de saber-ne fer un bon ús. Si l’informe PISA del 2009 confirma els pobres resultats de Catalunya a l’anterior Informe PISA 2006 [PDF. 4,6MB] en qüestions tan elementals com la comprensió lectora, potser és que les noves generacions no són tan diferents de les anteriors…

És per això, i pel bé de tots plegats, que trobo molt positiu que la Generalitat de Catalunya impulsi, des del passat novembre, una acreditació de competències en tecnologies de la informació i la comunicació: l’ACTIC. Aquesta acreditació, que actualment permet accedir a qui ho vulgui a les proves de nivell bàsic i mitjà, certifica [cito]

[…] la competència digital, entesa com la combinació de coneixements, habilitats i actituds en l’àmbit de les tecnologies de la informació i la comunicació que les persones despleguen en situacions reals per assolir objectius determinats amb eficàcia i eficiència.

Podria i pot ésser només xerrameca política, propaganda pre-electoral i caure ràpidament en l’oblit o directament no haver ni arribat al gruix de la societat; però d’entrada les primeres impressions que en tinc són molt positives. En primer lloc perquè ja he fet la prova de nivell bàsic (40 preguntes) i, malgrat algunes ambigüitats que caldria corregir, penso que està molt ben plantejada per a la seva pretensió. En segon lloc perquè els temaris em semblen –aquests sí!- adequats i realistes (alguna estona parlaré amb més detall dels temaris); i per últim perquè la pròpia administració pública diu que

L’obtenció d’aquest certificat es considerarà un mèrit en els processos de selecció per a la funció pública.

Si la iniciativa privada segueix l’exemple, quan (com diu el meu cap) surti la primera oferta de feina a InfoJobs que valori la possessió d’aquests certificats, l’ACTIC serà un èxit. De moment el dia 12 de febrer aniré a fer la prova del nivell mitjà…