Tot preparant una sessió introductòria sobre xifratge (criptografia) per a un curs de seguretat informàtica se m’ha acudit que seria molt més pràctic, àgil i fàcil explicar (i per tant entendre) la criptografia de clau pública amb un exemple senzill de generació de claus, xifratge i desxifratge. De tot plegat me n’ha sortit un full de càlcul que –tot i ésser molt millorable– penso que compleix el seu propòsit, sense cap necessitat d’entrar (ni conèixer) en aritmètica modular i matemàtica discreta.

Permet que l’alumne esculli els nombres p i q d’entre una llista amb els 1.000 nombres primers i triï quin serà l’exponent e que li farà de clau pública. El sistema calcula automàticament la clau privada corresponent i ofereix la possibilitat de xifrar una paraula de 5 lletres i desxifrar-la posteriorment. Com que la finalitat és purament docent i il·lustrativa (i tampoc em volia complicar la vida) no he implementat cap tècnica de padding scheme per a paliar les vulnerabilitats inherents al criptosistema RSA causades principalment per la falta de components aleatoris en el procés de xifratge. Es tracta que els alumnes entenguin la base, fer-los veure que la realitat és lleugerament diferent i que el procés pot aplicar-se de diverses formes…

El document inclou algunes funcions que he hagut de crear per a tasques tan diverses com comprovar si dos enters són coprimers o realitzar una potència modular, entre d’altres.

Descarregar xifratRSA.xlsm, document Excel 2007 amb macros. 61KB

Per a qualsevol consulta, suggeriment o notificació d’errades utilitzeu els comentaris, si us plau!

Segons Analytics, la majoria de visitants arriben al blog cercant informació sobre l’ACTIC o sobre cursos de preparació per l’ACTIC. I ja fa dies que, arran dels comentaris en un dels posts sobre l’ACTIC que he escrit, volia parlar d’aquesta qüestió.

D’ençà que el passat novembre es va posar en marxa l’Acreditació de Competències en TIC han proliferat (encara amb compta-gotes) els centres de formació que ofereixen cursos preparatoris per afrontar l’examen (Jo mateix ja n’estic impartint un a Vic). Tanmateix, si mirem les diferents ofertes, el que no sembla clar és quin ha de ser el plantejament d’aquests cursos. Deia el Sr.Simic en un comentari que troba cursos de 8 fins a més de 100 hores.

I quin és el millor plantejament? Doncs tampoc ho sé, però si que m’atreveixo a fer algunes aproximacions. D’entrada, els coneixements i els procediments que pretén acreditar l’ACTIC es poden aprendre (i s’aprenen) en una aula, però les actituds només són fruit de la interiorització d’aquests conceptes i processos, de la intuïció, de les capacitats i, en definitiva, de l’experiència de cada usuari. Això no s’aprèn en una aula ni en 8 hores ni en 100.

Si partim d’aquesta base, la persona que s’apunti a un curs de preparació per a l’ACTIC mitjà hauria de fer-ho pensant que hi aprendrà ben poques coses. En canvi resoldrà dubtes, aclarirà conceptes i lligarà caps. Dit d’una altra manera: si durant el curs hi ha molta matèria que li ve de nou és molt improbable que aprovi.

Comptant que a l’ACTIC mitjà s’acrediten 8 competències diferents, jo dedicaria almenys dues sessions de tres hores a cadascuna d’elles i també hi afegiria activitats i exercicis no-presencials. Fent números rodons, vendria un curs de 80 hores (incloses les no-presencials). Deixant ben clar que en 6 hores (encara que hi afegim el treball a casa) no s’aprèn a treure rendiment d’un full de càlcul, dissenyar una base de dades o utilitzar Internet amb eficiència.

La meva experiència em diu que alfabetitzar algú en l’ús de l’ordinador i que assoleixi un nivell de destresa, diguem-ne bo, amb un processador de textos requereix, en el millor dels casos, unes 100 hores. Pretendre que un curs pot formar algú amb un nivell elemental d’informàtica al nivell que l’ACTIC mitjà en menys d’un curs acadèmic és enganyar el personal.

Les 80 hores que proposo són només per fer una repassada de tot el temari amb persones que ja tinguin el 75% dels coneixements i els procediments i el 90% de les actituds que requereix l’ACTIC. Si es fan cursos de menor durada suposo que és –sobretot– per una qüestió econòmica…

El dia 12 de febrer vaig obtenir l’ACTIC de nivell mitjà. A banda de les preguntes sobre aplicacions (sempre genèriques) com ara processadors de textos, presentacions, bases de dades, edició d’imatges, etc. també s’inclouen qüestions que indaguen en el coneixement dels formats i els medis, l’ús eficient del Web i una quantitat considerable de preguntes sobre programari lliure i privatiu, llicències, drets d’autor… cosa que em sembla molt positiva ja que la majoria de gent que em trobo als cursos continuen pensant que Microsoft Office és gratuït i que és molt estrany que no el tinguin instal·lat en el seu nou PC.

A tall d’anècdota, em féu molta gràcia una pregunta que deia quelcom així:

De les tasques següents, quines creus que pot resoldre un usuari i quines creus que requereixen la intervenció d’un tècnic?

Molt educatiu, tot plegat.

Malauradament, en cursos promoguts pel SOC (Servei d’Ocupació de Catalunya) durant aquest exercici 2009-10 ens continuen arribant temaris que inclouen punts tan actuals com el següent fragment:

La iniciativa de l’ACTIC la trobo fantàstica, però el que de debò seria extraordinari és que la inversió en formació i equipaments es trobés a l’alçada…

Fer canvis o començar projectes nous sempre m’engresca. Avui hem fet una reunió de feina i hem parlat del passat (balanç dels primers quatre mesos de l’exercici, valoracions de l’alumnat, assistència… ), del present (aclariments, correccions…) i del futur (l’entorn està canviant i toca anticipar-se i adaptar-se als canvis)…

En general, crec que es tendeix a banalitzar (o directament a ignorar) l’aprenentatge que es requereix per a servir-se dels ordinadors i les TIC. No és gens estrany trobar persones que ocupen (o opten a) llocs de treball i que, ni de bon tros, tenen el nivell de competència en l’ús d’aquestes tecnologies que requereix el desenvolupament normal i eficient de les seves tasques. No em refereixo només a persones de mitjana edat, sinó també a persones més joves. Perquè, de la mateixa manera, també és molt freqüent sentir dir el tòpic: “En això dels ordinadors, la canalla d’avui dia ja neixen ensenyats” o formulacions similars.

No ens enganyem: que uns pares se sorprenguin veient la naturalitat, la facilitat, la velocitat… amb què el seu fill es belluga en un entorn tecnològic que els és (als pares) completament estrany no vol dir que la canalla d’avui dia neixin ensenyats ni tan sols que el seu propi fill sigui capaç d’entendre i d’aprofitar, de forma crítica i eficaç, les eines que té a l’abast. Que existeixi una predisposició –diguem-ne– natural d’aquestes noves generacions a la comprensió i l’ús de tota mena interfícies basades en menús, llistes, seleccions, etc. dista bastant de saber-ne fer un bon ús. Si l’informe PISA del 2009 confirma els pobres resultats de Catalunya a l’anterior Informe PISA 2006 [PDF. 4,6MB] en qüestions tan elementals com la comprensió lectora, potser és que les noves generacions no són tan diferents de les anteriors…

És per això, i pel bé de tots plegats, que trobo molt positiu que la Generalitat de Catalunya impulsi, des del passat novembre, una acreditació de competències en tecnologies de la informació i la comunicació: l’ACTIC. Aquesta acreditació, que actualment permet accedir a qui ho vulgui a les proves de nivell bàsic i mitjà, certifica [cito]

[…] la competència digital, entesa com la combinació de coneixements, habilitats i actituds en l’àmbit de les tecnologies de la informació i la comunicació que les persones despleguen en situacions reals per assolir objectius determinats amb eficàcia i eficiència.

Podria i pot ésser només xerrameca política, propaganda pre-electoral i caure ràpidament en l’oblit o directament no haver ni arribat al gruix de la societat; però d’entrada les primeres impressions que en tinc són molt positives. En primer lloc perquè ja he fet la prova de nivell bàsic (40 preguntes) i, malgrat algunes ambigüitats que caldria corregir, penso que està molt ben plantejada per a la seva pretensió. En segon lloc perquè els temaris em semblen –aquests sí!- adequats i realistes (alguna estona parlaré amb més detall dels temaris); i per últim perquè la pròpia administració pública diu que

L’obtenció d’aquest certificat es considerarà un mèrit en els processos de selecció per a la funció pública.

Si la iniciativa privada segueix l’exemple, quan (com diu el meu cap) surti la primera oferta de feina a InfoJobs que valori la possessió d’aquests certificats, l’ACTIC serà un èxit. De moment el dia 12 de febrer aniré a fer la prova del nivell mitjà…