Amb els viat­ges que faig, em surt més a compte una T-​​MES o una T-​​50/​30? O val més que vagi com­prant una T-​​10 rere l’altra, per si de cas? Quin dels usu­a­ris regu­lars de trans­port públic no es deu haver fet aquesta pre­gunta algun cop a la vida?

Ara feia temps que no anava regu­lar­ment a Barcelona, però resulta que dilluns hi començo un curs de for­ma­ció ocu­pa­ci­o­nal de dis­seny grà­fic digi­tal i avui –que feien una ses­sió infor­ma­tiva i la matri­cu­la­ció– men­tre tor­nava amb el tren, sense saber encara si seria admès, hi he comen­çat a rumiar. Com que tenir poca feina i ésser un gran afi­ci­o­nat a l’Excel té aques­tes coses, m’he pro­po­sat fer un full de càl­cul per ajudar-​​me a deci­dir… I com que al final ha que­dat prou digne i tal vegada sigui útil a algú més, aquí el teniu:

Descarregar ComparaTMB.xlsm

Descarregar la ver­sió vella .xls (97−2003)

És un docu­ment en for­mat 2010 amb macros, per tant, les hau­reu d’habilitar per­què fun­ci­oni cor­rec­ta­ment. Està pro­te­git per evi­tar que les fór­mu­les des­a­pa­re­guin per art de màgia (allò que passa), però si algú té ganes de tafa­ne­jar només l’ha de des­pro­te­gir: no té con­tra­se­nya. Si hi tro­beu erra­des o voleu comen­tar pos­si­bles millo­res, poseu-​​vos en con­tacte amb mi (comen­ta­ris, twit­ter, etc.). També sou lliu­res de modificar-​​lo i redistribuir-​​lo (si ho feu, envieu feed­back, que sem­pre fa il·lusió ^^)

Per cert, ja que parlo d’això –i digui el que digui el mise­ra­ble del Trias– apro­fito per col·laborar en difon­dre la ini­ci­a­tiva T-​​11 per tal que d’altres usu­a­ris apro­fi­tin el tra­jecte que nos­al­tres no farem ser­vir en esgo­tar la T-​​10. Viatgem amb la T-​​11!

Actualitzo: He afe­git un enllaç per des­car­re­gar també una ver­sió en for­mat XLS (Excel 97–2003). Sembla que fun­ci­ona, tot i que no l’he pro­vat a fons. (He detec­tat que no pinta en ver­mell els fes­tius com la ver­sió 2007–2010).

Després de barallar-​​me unes hores per a con­fi­gu­rar cor­rec­ta­ment l’entorn de pro­gra­ma­ció, escric aquesta entrada per expli­car com ho he fet. Anem a pams:

Objectiu

La meva inten­ció és uti­lit­zar Eclipse per a pro­gra­mar apli­ca­ci­ons web usant Django en un equip local amb Mac OS X Lion. La base de dades que vull uti­lit­zar és MySQL i es troba en un ser­vi­dor LAMP a la mateixa xarxa local.

Eines necessàries

• Eclipse Classic
• Python
• Django
• PyDev (as Eclipse plug-​​in)
• MySQLdb (MySQL-​​Python)
• MySQL Community Server

Procediment

La pri­mera part de la instal·lació real­ment és molt sen­zi­lla, els pro­ble­mes els he tro­bat a l’hora de con­nec­tar amb la base de dades… Però, tant se val, comen­cem pel principi:

1 Instal·lació d'Eclipse Classic

Aquest pas és tri­vial. N’hi ha prou de descarregar-​​lo, descomprimir-​​lo i arros­se­gar la car­peta eclipse a la nos­tra car­peta d’aplicacions.

2 Instal·lació de Python i Django

Molt fàcil, també. Descarreguem i mun­tem el DMG de la ver­sió de Python que vul­guem (jo ho he fet amb la 2.7 basant la tria en aquesta indi­ca­ció del web: If you don’t know which ver­sion to use, start with Python 2.7; more exis­ting third party software is com­pa­ti­ble with Python 2 than Python 3 right now.) i exe­cu­tem l’instal·lador.

Per al Django: des­car­re­guem i des­com­pri­mim la ver­sió esta­ble i poste­ri­or­ment arros­se­guem la car­peta obtin­guda al Terminal. Amb això acon­se­guim obrir un ter­mi­nal amb la car­peta de Django com a car­peta de tre­ball. En aquest ter­mi­nal exe­cu­tem:

3 PyDev

Arribats a aquest punt podem dir que ja tenim les eines a punt i és l’hora de començar-​​les a inte­grar. Començarem afe­gint a Eclipse el plug-​​in PyDev per a poder crear pro­jec­tes amb Python/​Django. Per a fer-​​ho, des del menú Help > Install New Software… afe­gi­rem el següent repo­si­tori:

I poste­ri­or­ment, des del mateix qua­dre de dià­leg, podem cer­car PyDev i instal·lar-lo (hau­rem de rei­ni­ciar l’Eclipse en acabat!)

4 Connexió amb la base de dades

Aquesta és la part que m’ha donat més mal­de­caps (i bàsi­ca­ment per a recordar-​​me de com ho he fet escric aquest post). L’esquema gene­ral –pro­ble­mes inclo­sos– és el següent: Per tal que Python pugui gene­rar auto­mà­ti­ca­ment el codi font per a interac­ci­o­nar amb MySQL neces­si­tem el con­nec­tor Python-​​MySQL (també cone­gut com MySQLdb o Python-​​MySQLdb). La meva idea ini­cial era que no m’havia de fer falta instal·lar MySQL al Mac si, al cap i a la fi, la BD a la qual vull connectar-​​me està en una màquina dife­rent. Però resulta que durant la instal·lació fa falta con­sul­tar el fit­xer de con­fi­gu­ra­ció i cer­tes lli­bre­ries de MySQL. Després de goo­gle­jar una bona estona vaig arri­bar a la con­clu­sió (no gaire con­ven­çut) que, encara que al final vol­gués connectar-​​me a un MySQL remot, per a fer la instal·lació del con­nec­tor neces­si­tava un MySQL local.

En defi­ni­tiva, el pri­mer pas és instal·lar el MySQL Community Server (fàcil, usant l’instal·lador, un cop descarregat/​descomprimit); poste­ri­or­ment des­car­re­guem  i des­com­pri­mim MySQLdb, n’editem el fit­xer de con­fi­gu­ra­ció site.cfg per a indi­car el PATH del nos­tre fit­xer de con­fi­gu­ra­ció de MySQL

Fet això, neces­si­tem incloure al PATH una lli­bre­ria que uti­litza el con­nec­tor. Concretament: libmysqlclient.18.dylib. Per no complicar-​​me (ni afe­gir “merda” al PATH) vaig fer-​​li un enllaç sim­bò­lic i va fun­ci­o­nar per­fec­ta­ment. En un ter­mi­nal exe­cu­tem:

Ara sí que hau­ríem de poder instal·lar el con­nec­tor fent:

Fet!

Escric aquesta entrada des de Lion, la nova ver­sió del sis­tema ope­ra­tiu OS X d’Apple, des­prés de barallar-​​me durant el dia d’ahir amb l’ordinador per fer una instal·lació que em dei­xés satis­fet. No pre­tenc pre­sen­tar una revi­sió a fons del pro­ducte per­què a hores d’ara encara no l’he fet ser­vir prou; però si que vol­dria donar algu­nes indi­ca­ci­ons sobre la instal·lació que penso que poden ser útils a les per­so­nes que encara estan pen­sant si fan o no el salt d’Snow Leopard (que fun­ci­ona de mera­ve­lla) a Lion (que ja ha rebut algu­nes crí­ti­ques pel seu ren­di­ment) i afegir-​​hi alguna opi­nió més.

A la prò­pia App Store poden llegir-​​se opi­ni­ons d’usuaris que cri­ti­quen un supo­sat des­cens del ren­di­ment des­prés d’haver actu­a­lit­zat. La veri­tat és que a mi mai m’ha agra­dat actu­a­lit­zar sis­te­mes ope­ra­tius (entre ver­si­ons, vull dir) i fins i tot en el cas de GNU/​Linux, que pro­ba­ble­ment és el que millor resol els can­vis de ver­sió, sem­pre he sigut més par­ti­dari de for­ma­te­jar i reinstal·lar. Fer-​​ho d’aquesta manera em sem­bla més net i ele­gant i em per­met eli­mi­nar mol­tís­sima brossa (més de 300 GB!) tan del propi sis­tema com dels meus docu­ments personals.

En resum, des­prés de des­car­re­gar les gai­rebé 4GB de l’actualitzador vaig seguir les ins­truc­ci­ons de Mashable per a crear un DVD de sis­tema des del qual pre­te­nia fer la instal·lació neta. Gravar aquest DVD amb la Utilidad de dis­cos és tri­vial (seguiu les ins­truc­ci­ons) però compte! No hi va haver manera d’aconseguir que el meu iMac arren­qués des del DVD. No vaig cer­car a fons, però em va sem­blar enten­dre que els iMac no boo­ten des de CD/​DVD (ales­ho­res per­què incor­po­rava el DVD d’Snow Leopard dins la caixa, quan el vaig com­prar? Sí, vaig provar-​​ho amb el DVD ori­gi­nal del lle­o­pard de neu i tam­poc va arrencar…)

Seguint les matei­xes ins­truc­ci­ons vaig gra­var la DMG de Lion a una tar­geta SD (no tenia cap lla­pis USB de més de 4 GB) i rei­ni­ci­ant amb la tecla option (alt) pre­muda vaig acon­se­guir ini­ciar el sis­tema des de la SD. Vaig indi­car que volia instal·lar al disc prin­ci­pal (Macintosh HD) i resulta que en comp­tes de sobre­es­criure el disc, va detec­tar que ja hi havia un OS X instal·lat i va fer una actu­a­lit­za­ció! Arg!

He de dir que en el meu cas durant els pri­mers 10 o 15 minuts d’ús vaig notar com, efec­ti­va­ment, el ren­di­ment de la inter­fí­cie grà­fica era força jus­tet. Res a veure amb la flui­desa d’Snow Leopard i gens digne d’una màquina amb un i7 i 8 GB de memòria.

Conclusió? Calia reinstal·lar de nou assegurant-​​me de for­ma­te­jar pri­mer. Fer-​​ho, de fet, és ben sen­zill. Després d’arrencar amb la tar­geta SD s’indica que ini­ciï la Utilidad de dis­cos i es borra el con­tin­gut de la par­ti­ció Macintosh HD. Un cop fet s’instal·la de nou (força més ràpid que l’actualització) i la veri­tat és que ales­ho­res si que el ren­di­ment i la flu­ï­desa de l’entorn de tre­ball són els esperats!

Primeres impressions?

L’scroll natu­ral ho és ben poc de natu­ral! Però a dife­rèn­cia del que havia lle­git si que pot desactivar-​​se des de les pro­pi­e­tats del ratolí.

El LaunchPad és una mera­ve­lla (més ràpid fins i tot que l’Spotlight per obrir les apli­ca­ci­ons més usa­des) i es tro­ben a fal­tar Exposé i Spaces; amb­dós ara inte­grats al Mission Control que té molt bona pinta però que reque­rirà un pro­cés d’adaptació.

Ah, per cert, si feu una instal·lació neta tin­gueu pre­sent que Lion no incor­pora iLife (a dife­rèn­cia de quan com­pres un Mac que ja ve preinstal·lat) de manera que si no el teniu en DVD hau­reu de pas­sar per caixa!