De totes les per­so­nes que conec, diria que sóc qui té més per­fils en xar­xes soci­als i segu­ra­ment també qui –a diari– n’utilitza més. No ho dic com un fet posi­tiu, ni nega­tiu; sinó com això: un fet.

Des que vaig acce­dir per pri­mera vegada a Internet, al vol­tant de 1997, m’ha apas­si­o­nat aquest món. Ja no sé quina fou la meva pri­mera adreça de cor­reu elec­trò­nic, però sí que recordo amb nos­tàl­gia alguns dels llocs web que vaig crear a tots els hos­tings gra­tu­ïts de l’època (Tripod, Geocities, Lycos…), el Nescafib, el MUD Medina, etc. Portar un ker­nel Linux en un dis­quet de 3½ per a rei­ni­ciar els ordi­na­dors de lle­tres o psi­co­lo­gia de la UAB i con­fi­gu­rar (“robar”) una IP per acon­se­guir accés a Internet era, en aque­lla època, una cosa emo­ci­o­nant i pro­hi­bida. Utilitzar un ter­mi­nal no era cosa de fre­akys i/​o infor­mà­tics sinó la única manera de xate­jar abans del mIRC. Ara, tot ple­gat, ho trobo entranyable…

Dels 56 Kbps del meu pri­mer mòdem als 20 Mbps del rou­ter que tinc sobre la taula ha plo­gut molt. Ara el que ho peta són les xar­xes soci­als (social media, digueu-n’hi com vul­gueu) i, la veri­tat, con­ti­nuo tro­bant igual d’apassionant tot això en què s’ha con­ver­tit Internet. Facebook des­a­pa­rei­xerà, però la intel·ligència col·lectiva és aquí per quedar-​​se i farà can­viar –espero i desitjo– molts dels para­dig­mes actu­als de govern, art, entre­te­ni­ment, consum…

Però bé, dei­xem estar les bata­lle­tes i les espe­cu­la­ci­ons i tor­nem al que volia expli­car. Deia al prin­cipi que la meva vida 2.0 és molt activa. Deixeu-​​me fer memò­ria i il·lustrar-ho una mica. Escric aquest blog per­so­nal des de fa dos anys i abans en vaig tenir un altre (2006−2010). També vaig man­te­nir durant dos anys (2007−2009) un blog sobre GNU/​Linux ano­me­nat llen­got:~# i n’he comen­çat i aban­do­nat, que recordi, 3 o 4 més. A banda d’un blog, també man­tinc un tlog (tum­ble­log) a la pla­ta­forma Tumblr des del 2009 on hi poso con­tin­gut a diari. També a diari uso Twitter, Foursquare i Facebook (aquest dar­rer cada cop menys) i miro peri­ò­di­ca­ment els meus per­fils a Google+, Linkedin (l’eterna assig­na­tura pen­dent), Youtube, Flickr, Pinterest…

He pro­vat, ni que sigui per saber de què van o què apor­ten de nou, totes les xar­xes soci­als temà­ti­ques (ver­ti­cals, en diuen) que he tro­bat. De foto­gra­fia: 500px, Lomography, Instagram, Mytubo, PicPlz; de música: Last​.fm, Soundcloud, Mixcloud, Ping… de viat­ges: Wolpy, Dopplr, TripAdvisor; de consum/​productes/​serveis: Svpply, Lockerz, Bliquo, The Fancy; d’esports: Endomondo, RunKeeper, SportsTracker, Wikiloc, Cuspidis, BlooSee… i expe­ri­ments més o menys reei­xits: Path, Posterous, Diaspora, Waze, Buzz, Wave, StumbleUpon… I sé que me’n deixo unes quan­tes. Les úniques que conec i no he pro­vat són: Tuenti, Vk i hi5; no sé per­què… o sí.

Per fer via, estic fami­li­a­rit­zat com a mínim amb les més cone­gu­des. També he usat (i uso) múl­ti­ples apli­ca­ci­ons per a gestionar-​​les (els típics HootSuite, TweetDeck, etc, etc, etc.) o automatitzar-​​les i combinar-​​les (pot­ser no tan cone­gu­des: Iffft, Buffer, SGPlus, so on and so forth). Suposo que –tot i que odio l’expressió– puc ser con­si­de­rat un expert en xar­xes soci­als; però mai un com­mu­nity mana­ger. Tot i que alguna vegada m’han dit que podria ser-​​ho, crec que domino bé el mitjà/​canal (i això és indis­pen­sa­ble per a un CM), però el màr­que­ting i la comu­ni­ca­ció no són el meu fort (i entenc que això és encara més important).

I tot això, per què ho escrivia?

[Continuarà… pot­ser]

En Xavier Soler i els altres mem­bres de la Fundació CATIC poden estar con­tents! Tant la impres­sió pal­pa­ble en l’assistència com les reac­ci­ons a Twitter (#SMDManresa) durant i des­prés del pri­mer Social Media Day Manresa han estat real­ment positives.

Jo hi he assis­tit per­què m’entusiasma la qües­tió però –ho con­fesso– amb un mica de recel. Com passa en qual­se­vol àmbit nou, viu i can­vi­ant; par­lant de xar­xes soci­als i màr­que­ting hi ha molts espa­vi­lats (i també algun il·lús) que se les heuen d’experts i es veuen amb cor d’encarar-se a una audi­èn­cia armats sim­ple­ment amb qua­tre obvi­e­tats. Afortunadament per a uns i altres, no ha estat així.

L’acte ha comen­çat pun­tu­al­ment –que sem­pre és d’agraïr en aquest país– amb la ponèn­cia d’Eva Castilla sobre el canvi de para­digma que suposa el web social i els valors 2.0. Una intro­duc­ció neces­sà­ria però amb la que no he aca­bat de con­nec­tar, segu­ra­ment per­què el que expli­cava l’Eva no em venia de nou. Això sí, reco­nec que més d’una vegada he comès algun dels errors que ella ha des­ta­cat quant a l’estratègia i l’organització que hau­ria d’ésser impres­cin­di­ble a l’hora de plantejar-​​nos la pre­sèn­cia d’un negoci a les xar­xes socials.

Hem con­ti­nuat escol­tant Albert Fulguet, peri­o­dista, par­lant de com apro­fi­tar les XS per a impac­tar en el nos­tre públic poten­cial. La de l’Albert ha sigut una xer­rada molt amena, pla­nera, i sobre­tot pràc­tica. Ha inci­dit espe­ci­al­ment en Twitter (la fira), Facebook (la cer­ve­se­ria) i Linkedin (l’espai per al cof­fee break) i he de reco­nèi­xer que m’ha sor­près molt gra­ta­ment el plan­te­ja­ment que feia de l’ús d’aquests tres canals; sobre­tot Facebook. També ha des­ta­cat la impor­tàn­cia del blog com a pal del paller de tota l’estratègia. Curiós, si més no, quan sem­bla que més aviat la ten­dèn­cia és donar-​​los per morts… qui ho sap?

La ter­cera ponent ha estat la psi­cò­loga social Dolors Reig, que jus­ta­ment ahir a la nit era la con­vi­dada al pro­grama Singulars del Canal 33. La seva xer­rada sobre soci­a­bi­li­tat aug­men­tada m’ha obli­gat a pren­dre un munt de notes i refe­rèn­cies que m’agradaria con­sul­tar. Entusiasta de les actu­als tec­no­lo­gies de l’aprenentatge i el conei­xe­ment, m’ha sem­blat que Reig fugia de l’alabança al con­te­ni­dor per centrar-​​se en el con­tin­gut (al cap i a la fi la plaça del poble ha sigut i és la xarxa social de tota la vida) i, sobre­tot, en les impli­ca­ci­ons en les noves for­mes d’interacció social que pro­vo­quen i que ens hau­rien de dur a par­lar, des d’ara mateix, de tec­no­lo­gies de l’empoderament i la par­ti­ci­pa­ció (TEP). Maslow, Bauman, intel·ligència col·lectiva, demo­crà­cia par­ti­ci­pa­tiva… i una aguda crí­tica polí­tica i eco­nò­mica al nos­tre sis­tema fins a desem­bo­car en un breu des­cans per a pren­dre el cafè. Molt interessant.

A la represa, em sem­bla que Trina Milan, antro­pò­loga, ens ha sor­près a tots els assis­tents amb una ponèn­cia gens con­ven­ci­o­nal (tant en les for­mes com en el con­tin­gut) en què ha dei­xat anar unes quan­tes afir­ma­ci­ons per a rumiar (algu­nes m’han sem­bla força més encer­ta­des que d’altres: la de Rania Al Abdullah no la com­pro). La veri­tat és que m’ha cos­tat una mica seguir aquesta dona; l’abús de les bro­mes de guerra de sexes i el fet que hi havia moments en què em cos­tava dis­tin­gir si par­lava seri­o­sa­ment o feia broma m’ho han posat difí­cil. Malgrat això, una per­so­na­li­tat a con­si­de­rar, sens dubte.

Enllestides les qua­tre con­fe­rèn­cies ha sigut el torn de la taula rodona. Per mi la part més fluixa de la jor­nada. Molta futu­ro­lo­gia i espe­cu­la­ci­ons sobre web 3.0 –web semàn­tica– i alguna inter­ven­ció del públic que ha posat sobre la taula la pre­o­cu­pa­ció per si les xar­xes soci­als són, real­ment, el futur i per tant el lloc on inver­tir esfor­ços en màr­que­ting o no… Davant d’aquest dubte, es fa difí­cil dir si són aquí per quedar-​​se… però si no el futur, està clar que són el pre­sent. Dubte resolt. Per aca­bar, Jordi Millán (El petit celler), Xavier Colomer (TOUS) i Màrius Cirera (Munich) ens han expli­cat en breus inter­ven­ci­ons l’ús que donen les seves empre­ses als social media. Compensava quedar-​​se fins al final!

En ple­gar de la feina, tor­nava cap a casa per la C-​​58 escol­tant El Cafè de la República de Joan Barril i he sen­tit que el fins ara President del Parlament, Ernest Benach, renun­ci­ava al seu escó i es reti­rava de la polí­tica activa. Quan he arri­bat a casa he com­pro­vat si el Twitter d’en Benach en deia res i, com era d’esperar (Ernest Benach és un dels pocs polí­tics de pri­mera divi­sió que fa un ús real de les eines 2.0) hi havia un enllaç al seu blog on explica els motius que l’han dut a pren­dre aquesta deci­sió. Si ho hagués vol­gut, jo (un ciu­tadà qual­se­vol) podria haver dei­xat un comen­tari al blog del President del Parlament (com han fet altres per­so­nes) amb la cer­tesa que ell –en per­sona– el lle­gi­ria. Perquè els qui tenim un blog ens en lle­gim els comentaris.

Tot sopant he mirat el Crackòvia (hila­rant, com sem­pre) i un dels gags que he tro­bat més flui­xet ha estat el d’en Xavier Bosch a l’estudi de l’Àgora inten­tant inter­pre­tar un SMS d’en Sandro Rosell en què aquest li comu­ni­cava el resul­tat del Barça-​​Madrid. Ja se sap, la tec­no­lo­gia… els mòbils cada vegada més petits, no es veu bé la lle­tra… (?). Bé, no passa res. Hi ha hagut gags més bons; el de Sergio Ramos, per exemple.

Quan he aca­bat de sopar he vin­gut a l’ordinador, he obert el Tweetie i m’he topat amb el següent tweet:

Abans de Twitter era impen­sa­ble i ho trobo genial, la veri­tat. Em sumo a la pro­posta de @xmonge: «Proposo que @ebe­nach es quedi uns mesos com a pro­fes­sor pel Parlament per ense­nyar a la nova Mesa què vol dit Twitter, bloc o 2.0».

Els ciu­ta­dans i les empre­ses usu­à­ries d’Internet adhe­ri­des a aquest text manifestem:

1.Que Internet és una Xarxa Neutral per dis­seny, des de la seva cre­a­ció fins a la seva imple­men­ta­ció actual, en la qual la infor­ma­ció flu­eix de manera lliure, sense cap dis­cri­mi­na­ció en fun­ció d’origen, des­ti­na­ció, pro­to­col o contingut.

2.Que les empre­ses, empre­ne­dors i usu­a­ris d’Internet han pogut crear ser­veis i pro­duc­tes en aquesta Xarxa Neutral sense neces­si­tat d’autoritzacions ni acords pre­vis, donant lloc a una bar­rera d’entrada pràc­ti­ca­ment ine­xis­tent que ha per­mès l’explosió cre­a­tiva, d’innovació i de ser­veis que defi­neix l’estat de la xarxa actual.

3.Que tots els usu­a­ris, empre­ne­dors i empre­ses d’Internet han pogut defi­nir i ofe­rir els seus ser­veis en con­di­ci­ons d’igualtat por­tant el con­cepte de la lliure com­pe­tèn­cia fins a extrems mai abans coneguts.

4.Que Internet és el vehi­cle de lliure expres­sió, lliure infor­ma­ció i desen­vo­lu­pa­ment social més impor­tant amb què comp­ten ciu­ta­dans i empre­ses. La seva natu­ra­lesa no ha de ser posada en risc sota cap concepte.

5.Que per pos­si­bi­li­tar aquesta Xarxa Neutral les ope­ra­do­res han de trans­por­tar paquets de dades de manera neu­tral sense erigir-​​se en “dua­ners” del tràn­sit i sense afa­vo­rir o per­ju­di­car uns con­tin­guts per sobre dels altres.

6.Que la ges­tió del tràn­sit en situ­a­ci­ons pun­tu­als i excep­ci­o­nals de satu­ra­ció de les xar­xes s’ha de fer de forma trans­pa­rent, d’acord amb cri­te­ris homo­ge­nis d’interès públic i no dis­cri­mi­na­to­ris ni comercials.

7.Que aquesta res­tric­ció excep­ci­o­nal del tràn­sit per part de les ope­ra­do­res no es pot con­ver­tir en una alter­na­tiva sos­tin­guda a la inver­sió en xarxes.

8.Que aquesta Xarxa Neutral es veu ame­na­çada per ope­ra­do­res interes­sa­des en arri­bar a acords comer­ci­als pels quals es pri­vi­le­giï o degradi el con­tin­gut segons la seva rela­ció comer­cial amb l’operadora.

9.Que alguns ope­ra­dors del mer­cat volen “rede­fi­nir” la Xarxa Neutral per gestionar-​​la d’acord amb els seus interes­sos, i aquesta pre­ten­sió ha de ser evi­tada, la defi­ni­ció de les regles fona­men­tals del fun­ci­o­na­ment d’Internet s’ha de basar en l’interès dels qui la fan ser­vir, no dels que la proveeixen.

10.Que la res­posta davant d’aquesta ame­naça per a la xarxa no pot ser la inac­ció: no fer res equi­val a per­me­tre que interes­sos pri­vats puguin de facto dur a terme pràc­ti­ques que afec­ten les lli­ber­tats fona­men­tals dels ciu­ta­dans i la capa­ci­tat de les empre­ses per com­pe­tir en igual­tat de condicions.

11.Que cal i és urgent ins­tar el Govern a pro­te­gir de manera clara i ine­quí­voca la Xarxa Neutral, a fi de pro­te­gir el valor d’Internet de cara al desen­vo­lu­pa­ment d’una eco­no­mia més pro­duc­tiva, moderna, efi­ci­ent i lliure d’ingerències i intro­mis­si­ons inde­gu­des. Per això cal que qual­se­vol moció que s’aprovi vin­culi de manera indis­so­lu­ble la defi­ni­ció de Xarxa Neutral en el con­tin­gut de la futura llei que es pro­mou, i no con­di­ci­oni la seva apli­ca­ció a qües­ti­ons que poc tenen a veure amb aquesta.

La Xarxa Neutral és un con­cepte clar i defi­nit en l’àmbit aca­dè­mic, on no sus­cita debat: els ciu­ta­dans i les empre­ses tenen dret a que el trà­fic de dades rebut o gene­rat no sigui mani­pu­lat, ter­gi­ver­sat, impe­dit, des­viat, pri­o­rit­zat o retar­dat en fun­ció del tipus de con­tin­gut, del pro­to­col o apli­ca­ció uti­lit­zat, de l’origen o des­ti­na­ció de la comu­ni­ca­ció ni de qual­se­vol altra con­si­de­ra­ció ali­ena a la de la seva prò­pia volun­tat. Aquest tràn­sit es trac­tarà com una comu­ni­ca­ció pri­vada i exclu­si­va­ment sota man­dat judi­cial pot ser espiat, tra­çat, arxi­vat o ana­lit­zat en el seu con­tin­gut, com a cor­res­pon­dèn­cia pri­vada que és en realitat.

Europa, i Espanya en par­ti­cu­lar, es tro­ben enmig d’una crisi eco­nò­mica tan impor­tant que obli­garà al canvi radi­cal del seu model pro­duc­tiu, ia un millor apro­fi­ta­ment de la cre­a­ti­vi­tat dels seus ciu­ta­dans. La Xarxa Neutral és cru­cial a l’hora de pre­ser­var un eco­sis­tema que afa­vo­reixi la com­pe­tèn­cia i la inno­va­ció per a la cre­a­ció dels innom­bra­bles pro­duc­tes i ser­veis que que­den per inven­tar i des­co­brir. La capa­ci­tat de tre­ba­llar en xarxa, de manera col·laborativa, i en mer­cats con­nec­tats, afec­tarà a tots els sec­tors i totes les empre­ses del nos­tre país, la qual cosa con­ver­teix Internet en un fac­tor clau actual i futur en el nos­tre desen­vo­lu­pa­ment eco­nò­mic i social i deter­mi­nar, gran mesura el nivell de com­pe­ti­ti­vi­tat del país. D’aquí la nos­tra pro­funda pre­o­cu­pa­ció per la pre­ser­va­ció de la Xarxa Neutral. Per això ins­tem amb urgèn­cia al Govern espa­nyol a ser pro­ac­tiu en el con­text euro­peu ia legis­lar de manera clara i ine­quí­voca en aquest sentit.

(Si et sents repre­sen­tat per aquest text, dóna-​​li tota la difu­sió que puguis i vul­guis: reprodueix-​​lo, enllaça’l, tradueix-​​lo, comparteix-​​lo, vota’l … totes aques­tes coses que pots fer amb total tranquil·litat i lli­ber­tat grà­cies, pre­ci­sa­ment, al fet que encara tenim una xarxa neu­tral. Fem pos­si­ble que con­ti­nuï així!)

Recomano també la lec­tura de l’article Tres cosas que per­de­rí­a­mos si des­a­pa­rece la Red Neutral a ALT1040.