El Magic: The Gathering™ –popularment Màgic– és un joc de cartes col·leccionables. Generalment enfronta dos jugadors (tot i que poden jugar-se modalitats amb més participants), cadascun dels quals disposa d’una baralla amb un mínim de 60 cartes. En l’imaginari del joc, l’enfrontament dels jugadors representa una batalla entre mags. Les cartes, a grans trets, són els encanteris que utilitzen i els éssers que invoquen. Existeixen cinc colors per a cinc escoles de màgia diferents: el blanc (ordre, protecció, llum), el blau (coneixement, manipulació, il·lusió), el negre (foscor, ambició, mort), el vermell (llibertat, emoció, impuls) i el verd (creixement, instint, natura) i, de cadascun d’aquests colors, cartes de diversos tipus: sortilegis, instantanis, encantaments, criatures i caminadors de plans (planeswalkers); a més de cartes que no tenen color, com les terres (d’on els jugadors extreuen l’energia necessària per a fer els encanteris) i els artefactes.
Com que es tracta d’un joc col·leccionable, periòdicament es publiquen noves edicions i les seves corresponents extensions amb cartes inèdites de manera que, a dia d’avui, la quantitat total de cartes diferents supera les 10.000. Entre aquest extens catàleg hi ha cartes de diversos tipus segons la freqüència amb què apareixen en cada impressió. Així, trobem cartes comuns, infreqüents, rares, mítiques i especials que tenen, a la vegada, major o menor poder en el joc. No existeix una equivalència directa entre la seva raresa i la seva utilitat en el joc, si be és cert que les cartes més ben valorades pels jugadors acostumen a ser rares (les mítiques i les especials sovint tenen més valor per als col·leccionistes que utilitat en el joc). Hi ha cartes que són molt útils per si mateixes, cartes que es combinen entre elles per a diverses estratègies, cartes que es contraresten, cartes que són pràcticament inútils en una partida, etc.
Per als jugadors el punt de partida consisteix a decidir quines cartes formaran part de la seva baralla. Sovint és un procés llarg (cal anar aconseguint les cartes: cambiant-les, comprant-les individualment…), de planificació de l’estratègia, de correccions fetes per assaig i error, d’intercanvis d’opinions amb altres jugadors (Internet també és de gran ajuda, és clar)… però sobretot, és un procés d’aprenentatge entretingut i divertit. Hi ha diversos formats de joc que classifiquen les baralles segons les edicions a les quals pertanyen les seves cartes, de tal manera que en els tornejos oficials s’estableix un format concret i només hi poden participar jugadors amb baralles d’aquell format determinat. Això suposa certes limitacions però també iguala les possibilitats dels jugadors d’aconseguir baralles competitives, ja que les cartes més poderoses de les primeres edicions són cares… o molt cares! I poca broma, al circuit Pro Tour de tornejos oficials els premis són espectaculars!
I per què explico tot això? Resulta que fa temps jo havia jugat a Magic. Devia ser cap a l’any 1994 o 1995, si fa o no fa, i a aquella època els jugadors de Magic manresans es reunien els divendres a la tarda al bar de Els Carlins per xerrar, canviar cartes, fer unes quantes partides i passar la tarda. Uns quants amics i jo, no recordo exactament com (qui ens en devia parlar?) vam aficionar-nos al Magic i durant una bona temporada vam ser assidus a les tardes de Els Carlins. Comprovant a Card Kingdom les edicions de les cartes que teníem, calculo que devíem jugar durant un any i mig o dos. Després les meves cartes van anar a parar a una capsa de sabates i allí s’han estat, uns quants anys… fins la setmana passada. Un amic em va comentar que jugava a Magic i em va venir de gust treure la pols a la meva antiga baralla per enfrontar-la a la seva, amb cartes molt més noves. Vam compartir unes cerveses tot escoltant Radiohead i Tom Waits mentre jugàvem 3 o 4 partides i la veritat és que m’ho vaig passar de conya.
En aquella època en què jo jugava a Magic Internet era una altra cosa i, és clar… he flipat bastant amb tot el contingut que hi ha, fòrums, botigues on-line especialitzades, etc. de fet, he de confessar que no m’he pogut resistir a comprar 8 o 10 cartes (de les barates, eh!) que em faltaven per pulir la baralla… és clar que ara ja he descobert que hi ha alternatives millors en edicions més noves… ja l’hem feta bona!
{lang: «ca»}
