Ahir al ves­pre vaig estar malalt: passa de panxa, tal com se’n diu popu­lar­ment. I avui ja em tro­bava molt millor però encara m’he estat tot el dia tan­cat a casa. Després de fer una mica de feina, al ves­pre, m’avorria i he deci­dit pro­var d’actualitzar el mòbil a la ver­sió actual d’Android (Froyo). Per a fer-​​ho he seguit les indi­ca­ci­ons que vaig posar al meu post ante­rior, però de pas­sada he fet algu­nes pro­ves més que vol­dria comentar.

Com que les ROM de Cyanogen tenen molt bona fama, m’he decan­tat per la més recent que han cui­nat per a HTC Magic: la 6.1.0 Release Candidate, que pot descarregar-​​se des del seu lloc web (previ regis­tre, això sí). Abans d’instal·lar-la m’he pro­po­sat for­ma­te­jar la meva tar­geta SD per eli­mi­nar tota la brossa que hi dei­xen les apli­ca­ci­ons. Prèviament he desat a l’ordinador les fotos i la música que hi tenia. He arren­cat en mode FASTBOOT (enge­gant el mòbil amb [ENRERE]+[ENGEGAR]) i he arren­cat la imatge de Recovery que guardo a l’ordinador exe­cu­tant la comanda:

(Consulteu el post ante­rior si no sabeu com fer-​​ho). Al System Recovery hi ha dues opci­ons per a for­ma­te­jar la SD:

1. Part SD: fat32+ext2+swap
2. Part SD: only fat32

Totes dues fun­ci­o­nen, tal com podem com­pro­var des de l’ordinador si acti­vem l’opció USB Mass sto­rage on; però per ara des­co­nec quins avan­tat­ges té la inclu­sió d’una par­ti­ció ext2 (sis­tema de fit­xers de Linux) que si volem podem con­ver­tir a ext3 (reco­ma­na­ble amb inde­pen­dèn­cia del seu ús) i no he pogut pro­var si es nota una millora de ren­di­ment en incloure una par­ti­ció d’intercanvi (swap). De fet he esco­llir pri­mer el mode 1, però m’he tro­bat amb un pro­blema a l’hora de pas­sar la ROM a la tar­geta SD i lla­vors m’he deci­dit a provar-​​ho for­ma­te­jant la SD amb el mode 2 (una única par­ti­ció amb FAT32) per a des­co­brir final­ment que l’error al copiar la ROM no pro­ve­nia d’aquesta tria…

Resulta que al copiar la imatge update-cm-6.1.0-RC1-DS-signed.zip a l’arrel de la tar­geta SD no me la detec­tava quan des­prés esco­llia l’opció Apply sdcard:choose zip i des­prés de diver­sos intents he arri­bat a la con­clu­sió que el telè­fon es feia un embo­lic a l’hora de mun­tar i des­mun­tar la par­ti­ció de la tar­geta SD i no relle­gia els fit­xers que hi havia afe­git. Ho he solu­ci­o­nat atu­rant el mòbil (tra­ient la bate­ria!) quan ja havia pas­sat el fit­xer update-cm-6.1.0-RC1-DS-signed.zip i lla­vors he pogut instal·lar la nova ROM sense cap problema.

En arrencar-​​la tot ha anat com una seda… fins al cap d’uns minuts que m’he ado­nat que no hi havia Market, ni Gmail, ni cap de les eines de Google… D’entrada m’he sobre­sal­tat una mica, però al mateix fòrum de Cyanogen he tro­bat la solu­ció: flas­he­jar també les Google Addons. Per a fer-​​ho, des­car­re­guem la imatge gapps-mdpi-tiny-20101020-signed.zip i la copiem també a l’arrel de la tar­geta SD. Posteriorment tor­nem a rei­ni­ciar el mòbil en mode FASTBOOT com hem fet abans i tor­nem a esco­llir Apply sdcard:choose zip per instal·lar les Google Addons. En rei­ni­ciar de nou, ja tin­drem totes les apli­ca­ci­ons de Google instal·lades i l’assistent de con­fi­gu­ra­ció del nos­tre compte per sin­cro­nit­zar cor­reu, calen­dari i contactes.

Això és tot!

Tot i que a prin­ci­pis del 2010 Vodafone va con­fir­mar que el ter­mi­nal HTC Magic tin­dria actu­a­lit­za­ció ofi­cial a Android 2.0 /​ 2.1 “Eclair”, la veri­tat és que a hores d’ara els usu­a­ris d’aquest smartp­hone encara estem espe­rant el FOTA. Cansat d’esperar i amb ganes de com­pro­var per mi mateix si és cert l’increment de ren­di­ment d’Eclair res­pecte la ver­sió 1.6 “Donut”, avui he comen­çat a tafa­ne­jar unes quan­tes pàgi­nes i he actu­a­lit­zat el meu mòbil de forma no oficial.

En aquest post pre­tenc expli­car com ho he fet per tenir-​​ho ano­tat quan ho vul­gui repe­tir, i amb la idea que també pugui ser d’utilitat per a d’altres per­so­nes que es tro­bin en el meu cas. Jo he fet l’actualització amb un ordi­na­dor amb GNU/​Linux (tot i que també pot fer-​​se amb Windows i MAC OSX) i per tant les indi­ca­ci­ons que dono aquí estan pen­sa­des per a usu­a­ris d’aquest SO. Les eines neces­sà­ries les aniré comen­tant a mida que siguin de menester.

0Advertiment previ

Abans de comen­çar vol­dria fer un parell o tres d’aclariments que con­si­dero impor­tants. En pri­mer lloc cal tenir en compte que el pro­cés, tot i no ser molt com­pli­cat, reque­reix unes cer­tes apti­tuds tèc­ni­ques i si es fa mala­ment pot com­por­tar la inu­ti­lit­za­ció (rever­si­ble o no) del mòbil. A més, actu­a­lit­zar el SO d’aquesta manera implica la pèr­dua de la garan­tia de l’aparell. Per últim, tot i que aquest pro­cés no reque­reix el for­ma­teig de la tar­geta SD del telè­fon si que per­drem totes les con­fi­gu­ra­ci­ons per­so­nals, així com els SMS /​ MMS, mar­ca­dors del nave­ga­dor, regis­tre de tru­ca­des, apli­ca­ci­ons, alar­mes, dic­ci­o­na­ris per­so­nals, etc. Del que NO ens hem de pre­o­cu­par, per sort, és dels con­tac­tes, del calen­dari i dels cor­reus de Gmail ja que aques­tes dades es tro­ben al núvol i es tor­na­ran a sin­cro­nit­zar amb la nova ver­sió del sis­tema. Evidentment exis­tei­xen eines per a fer còpies de segu­re­tat de tots aquests ele­ments volà­tils, però això queda fora de l’abast d’aquesta anotació.

1Guanyar accés root al terminal

Actualitzar el SO del telè­fon reque­reix que tin­guem pri­vi­le­gis d’administrador sobre el nos­tre mòbil, però quan l’adquirim no els tenim. El pro­cés que ens per­met gua­nyar aquests pri­vi­le­gis es coneix com roo­te­jar el telè­fon i actu­al­ment és molt fàcil de fer grà­cies a l’aplicació Universal AndRoot. Podeu descarregar-​​la cli­cant aquí (feu-​​ho des del nave­ga­dor del telè­fon i així us estal­vi­a­reu haver de trans­fe­rir el fit­xer a la tar­geta SD).

Abans d’instal·lar aquesta apli­ca­ció hau­reu d’anar a Ajustes > Aplicaciones i acti­var l’opció Orígenes des­co­no­ci­dos per a per­me­tre la instal·lació d’apps que no es tro­ben al Market. Un cop instal·lada, l’obrirem i n’hi haurà prou de cli­car el botó [Go Root].

2Preparar l'ordinador

Crec que exis­tei­xen for­mes d’actualitzar que no reque­rei­xen la inter­ven­ció d’un ordi­na­dor. Per exem­ple amb una apli­ca­ció que hi ha al Market ano­me­nada ROM Manager; la ver­sió gra­tu­ïta de la qual no m’ha fun­ci­o­nat a mi… però en qual­se­vol cas jo he neces­si­tat un ordi­na­dor per ini­ciar el meu HTC Magic en mode FASTBOOT. Hem de des­car­re­gar (més avall hi ha totes les coman­des per a fer-​​ho):

• Android SDK
  Es tracta d’un con­junt d’eines que, entre d’altres uti­li­tats, són indis­pen­sa­bles per a pro­gra­mar apli­ca­ci­ons per Android.
• Fastboot
  Programa que per­met car­re­gar noves imat­ges de sis­tema a la memò­ria flash interna del telè­fon. Enllaç a la ver­sió per GNU/​Linux aquí.
• Recovery RA
  Imatge per a la memò­ria flash interna. Salvant les dis­tàn­cies podem considerar-​​la una mena de LiveCD per al nos­tre telè­fon que ens per­met fer diver­ses tas­ques de man­te­ni­ment. Enllaç a la ver­sió 1.2.2 que he fet ser­vir jo, aquí o aquí.

Aquestes eines (SDK i Fastboot) les hau­rem de fer ser­vir com a root en el nos­tre GNU/​Linux de manera que per a evi­tar haver d’escriure tota l’hora sudo davant les coman­des i, sobre­tot, els pro­ble­mes amb el $PATH obri­rem un ter­mi­nal i exe­cu­ta­rem:

No explico totes aques­tes coman­des per­què són força ele­men­tals per a qual­se­vol per­sona que tin­gui conei­xe­ments de GNU/​Linux, però podeu pre­gun­tar qual­se­vol dubte o indi­car qual­se­vol errada als comentaris.

3Activar la depuració USB

El següent que hem de fer és acti­var la depu­ra­ció (debug­ging) USB al telè­fon. Cal anar a Ajustes > Aplicaciones > Desarrollo i acti­var Depuración USB. Per com­pro­var que fun­ci­oni, endo­lla­rem el mòbil a l’ordinador a tra­vés del cable USB (no cal mun­tar la tar­geta SD per a copiar fit­xers de moment) i exe­cu­ta­rem la comanda següent al ter­mi­nal de l’ordinador:

Si tot va bé, s’activarà el dimoni cor­res­po­nent i la llista de dis­po­si­tius con­nec­tats mos­trarà un únic dispositiu.

4Descarregar la ROM del nou SO

Per a actu­a­lit­zar el sis­tema ope­ra­tiu de l’HTC Magic el que farem és subs­ti­tuir la imatge d’arrencada actual per una de més nova. Aquestes imat­ges les ano­me­nem ROMS i hi ha diver­sos grups de per­so­nes que s’encarreguen de “cuinar-​​les” (aquest és el mot que es fa ser­vir en l’argot). Un dels grups més famo­sos és Cyanogen i jo vaig fer ser­vir una ROM de Cyanogen modi­fi­cada per HTC Mania TEAM.

Al wiki de HTC Mania hi ha una llista de ROMS per a HTC Magic amb enlla­ços de des­car­rega i també al fil del fòrum per a qües­ti­ons rela­ci­o­na­des amb cadas­cuna de les ROMS. Jo vaig fer ser­vir la ROM ano­me­nada Cyanogenmod Sygate V 5.0.8 (MOD HTCMania TEAM). Aquest arxiu (sense des­com­pri­mir) l’hem de situar a l’arrel de la tar­geta SD del mòbil abans de pro­ce­dir amb la instal·ació.

5Reiniciar en mode Fastboot i arrencar Recovery

Arribats a aquest punt ja està tot pre­pa­rat per a l’actualització. El següent que hem de fer és rei­ni­ciar el mòbil en mode FASTBOOT. Per a fer-​​ho, pri­mer apa­ga­rem l’aparell i des­prés l’engegarem pre­ment la com­bi­na­ció de tecles [ENRERE]+[ENGEGAR]. Al cap de dos o tres segons, dei­xem anar la tecla d’[ENGEGAR] però man­te­nim pol­sada [ENRERE] i apa­rei­xerà el menú FASTBOOT USB.

Si no tenim l’aparell endo­llat a l’ordinador amb el cable USB, el con­nec­tem i en un ter­mi­nal a l’ordinador exe­cu­tem les coman­des:

En aquest moment el mòbil es rei­ni­ci­arà i arren­carà amb una imatge que ens pro­por­ci­o­narà el menú Android sys­tem reco­very.

6Netejar la targeta i la memòria cau

Arribem al punt de no-​​retorn. Per curar-​​nos en salut, farem una còpia de segu­re­tat del sis­tema usant Nandroid. Navegant amb el track­ball hem d’escollir l’opció Nandroid v2.2 backup i espe­rar uns minuts que es com­pleti el pro­cés. Si l’actualització anés mala­ment podríem recu­pe­rar el telè­fon amb l’opció Nandroid v2.2 res­tore (La còpia de segu­re­tat queda desada en una car­peta ano­me­nada nan­droid a la tar­geta SD).

Posteriorment esco­llim l’opció Wipe data/​factory reset per eli­mi­nar les con­fi­gu­ra­ci­ons del nos­tre sis­tema actual. A tot arreu reco­ma­nen fer aquesta neteja per garan­tir el cor­recte fun­ci­o­na­ment de la ROM que instal·larem…

7Instal·lar la ROM del nou SO

Escollim l’opció Apply sdcard:choose zip i triem el fit­xer zip de la ROM que hem situat a l’arrel de la tar­geta en el pas 4. Ens dema­narà con­fir­ma­ció (pre­ment el botó verd de [TRUCAR]) i comen­çarà la instal·lació, que no ha tri­gat pas més de 5 minuts en el meu cas. Suposo que el temps depèn de la ROM escollida…

8Reiniciar l'HTC Magic

Quan s’acabi la instal·lació, rei­ni­ciem l’HTC Magic i espe­rem que arren­qui. Pot ser que tri­gui força (un temps pru­den­cial de 5–10 minuts). Només ens fal­tarà intro­duir el PIN de la tar­geta SIM i con­fi­gu­rar el nos­tre compte de goo­gle al ter­mi­nal per tal que ell mateix comenci a impor­tar de nou els con­tac­tes, calen­dari i correus.

Si us plau, per a qual­se­vol pro­blema que detec­teu en el post o que us tro­beu en la instal·lació no dub­teu a fer ser­vir els comentaris.

Finalment, i des­prés d’esperar-lo ansi­o­sa­ment durant un mes, ja m’ha arri­bat el Kindle 3, el dis­po­si­tiu de lec­tura elec­trò­nica defi­ni­tiu (fins que en surti un altre de millor). Sense que encara hagin pas­sat les pri­me­res 24 hores, em llanço a aquest anà­lisi pre­ci­pi­tat, fruit de la impa­ci­èn­cia i de les ganes de posar per escrit el gar­buix d’idees i sen­sa­ci­ons que em des­perta l’aparell.
D’entrada, cal dir que es tracta d’un estri ben petit, amb una pan­ta­lla de 6 pol­za­des (9,1 x 12,3 cen­tí­me­tres) i una mida total de 12,3 per 19 cen­tí­me­tres, amb un gruix infe­rior al d’un lla­pis. El pes de l’aparell també és real­ment escar­ran­sit, encara no 250 grams, menys que un lli­bre de but­xaca dels prims. A part de la pan­ta­lla, el Kindle incor­pora un teclat a la zona infe­rior, per fer les cer­ques i per nave­gar pel dis­po­si­tiu. Segons el fabri­cant (jo encara no he tin­gut temps de comprovar-​​ho), la bate­ria dura un mes, 10 dies si tens sem­pre con­nec­tat el WI-​​FI. En defi­ni­tiva, un apa­rell molt lleu­ger, que cap en una mà i que es pot por­tar a tot arreu, amb botons per pas­sar pàgina situ­ats a banda i banda per fer més fàcil la lec­tura.
Un cop repas­sat l’exterior, anem al que interessa, les pres­ta­ci­ons del Kindle. En aquest punt, cal acla­rir que es tracta d’un dis­po­si­tiu basat en la E-​​ink, la tinta elec­trò­nica, que no te res a veure amb els moni­tors d’ordinador ni les pan­ta­lles LCD dels mòbils. Si no heu vist cap lli­bre elec­trò­nic, no us podeu fer una idea del que són, ja que es tracta d’un sis­tema real­ment dife­rent del que estem acos­tu­mats. I el Kindle és, de moment, el millor dis­po­si­tiu E-​​ink del mer­cat. I això vol dir que, a pràc­ti­ca­ment tots els efec­tes, la qua­li­tat de lec­tura és idèn­tica a la del paper imprès. De debò, si no heu vist cap lec­tor elec­trò­nic, no us podeu fer una idea del que repre­senta, i si n’heu vist algun, el Kindle el supera de llarg. El con­trast blanc-​​negre és bru­tal, la defi­ni­ció de les lle­tres, per­fecta, i es pot lle­gir a plena llum del sol sense cap pro­blema. Realment, és un lli­bre, amb l’única dife­rèn­cia d’un petit flash que es pro­du­eix quan can­vies de pàgina. Com en el cas dels lli­bres, neces­si­tes una làm­para si la llum és insu­fi­ci­ent, ja que el Kindle no té retro-il·luminació.
A par­tir d’aquí, les dife­rèn­cies amb el lli­bre de paper cal cercar-​​les en altres aspec­tes, ja que no té sen­tit dis­cu­tir sobre la qua­li­tat de lec­tura, que és pràc­ti­ca­ment idèn­tica en els dos casos. I les dife­rèn­cies, segons la meva opi­nió, són gai­rebé totes favo­ra­bles al Kindle. En pri­mer lloc, expli­caré els prin­ci­pals avan­tat­ges del dis­po­si­tiu, i dei­xaré pel final els aspec­tes millorables.

Què aporta el Kindle?

• Capacitat: El Kindle té una memò­ria de 4GB, de les quals 3 són per als lli­bres. Això vol dir uns 3.500 lli­bres, que pots por­tar sem­pre al damunt i sense ocu­par espai. Jo de moment hi he entrat 370 lli­bres, i encara em que­den més de 2,8GB d’espai lliure. En fi, que no cal triar quins lli­bres t’emportes i quins no; pots dur sem­pre tota la teva bibli­o­teca a sobre. I si en tens més de 3.500, els pots guar­dar al núvol i descarregar-​​los com i on vul­guis, amb el WI-​​FI o el 3G que des­prés explicaré.
• Comoditat: Com he expli­cat abans, el Kindle pesa poc, cap en una mà i no té pàgi­nes, així que resulta real­ment còmode de lle­gir. Per a alguns això pot ser una man­cança, però jo ho agra­eixo. Sense moure les mans pots pas­sar les pàgi­nes, grà­cies als botons situ­ats a banda i banda.
• WI-​​FI: Tots el nous models del Kindle incor­po­ren la pos­si­bi­li­tat de connectar-​​se a xar­xes sense fils, de manera que l’aparell té accés a Internet de manera fàcil i ràpida (sem­pre que tro­bem un WI-​​FI gra­tis o tin­guem una con­tra­se­nya). El nou Kindle també incor­pora un nave­ga­dor web expe­ri­men­tal, que tot i no lle­gir Flash i ser en blanc i negre, ser­veix prou bé per a les tas­ques més sen­zi­lles (lle­gir el cor­reu, repas­sar el Twiter, lle­gir el diari,…). El WI-​​FI per­met, a més, des­car­re­gar lli­bres i altres arxius des de l’ordinador al lec­tor sense neces­si­tat de tenir-​​lo endo­llat, i això faci­lita molt les coses (sem­pre i quan tin­guis WI-​​FI a casa, és clar).
• Diaris i revis­tes: Amazon, el fabri­cant del Kindle, ofe­reix subs­crip­ci­ons als prin­ci­pals dia­ris i revis­tes del món, a un preu mòdic si el com­pa­rem al dels dia­ris en paper ($2,99 les revis­tes men­su­als, $19,99 un més de subs­crip­ció al País). Per aquest preu, cada dia al matí, quan et lle­ves, tro­bes el teu diari car­re­gat al teu Kindle, sense que tu hagis de fer res. Però si volem estalviar-​​nos la pasta, i de manera total­ment legal, podem fer un invent casolà que dóna el mateix resul­tat. Cal con­fi­gu­rar el Calibre (el millor pro­grama de ges­tió de lli­bres elec­trò­nics) i sincronitzar-​​lo via WI-​​FI, una feina com­pli­cada que només s’ha de fer una vegada. Després, pots llevar-​​te cada dia amb el Regió 7 o el New York Times ja car­re­gats al teu aparell.
• 3G: Per 50 dòlars més que la ver­sió només WI-​​FI, Amazon ven el Kindle amb 3G. El model és idèn­tic, però incor­pora una tar­geta 3G com la dels mòbils, que és ope­ra­tiva sem­pre que no hi hagi con­ne­xi­ons WI-​​FI dis­po­ni­bles. Amb el 3G acti­vat, pots con­nec­tar amb Amazon des de qual­se­vol indret (sem­pre que hi hagi cober­tura mòbil), amb una velo­ci­tat accep­ta­ble i sense cap cost addi­ci­o­nal. De fet, aquest és el punt clau del Kindle, que fins ara només es venia en ver­sió 3G. Amb aquest apa­rell no neces­si­tes res més per com­prar lli­bres, esti­guis on esti­guis. Simplement, entres a Amazon amb un clic, tries el lli­bre, i en menys d’un minut ja el tens al Kindle (i Amazon ja t’ha des­comp­tat els dòlars cor­res­po­nents). Aquest és el secret que explica l’augment de ven­des d’Amazon, que des del Nadal pas­sat ja ven més lli­bres elec­trò­nics que de paper.
• Formats: Si els lli­bres només es pogues­sin acon­se­guir pagant, el Kindle seria un bon invent, però jo no me l’hauria com­prat. Però els d’Amazon no són rucs, i per­me­ten que l’aparell pugui lle­gir lli­bres obtin­guts d’altres fonts. El Kindle lle­geix AZW (Amazon), TXT, PDF, AA, AAX, MP3, MOBI i PRC. Amb el Calibre, o altres pro­gra­mes, es pot con­ver­tir qual­se­vol arxiu de text en qual­se­vol d’aquests for­mats, i la única limi­ta­ció és la dels lli­bres pro­te­gits amb DRM.
• Diccionaris: El Kindle incor­pora un dic­ci­o­nari d’anglès molt com­plet i útil, que pro­jecta el sig­ni­fi­cat de la paraula selec­ci­o­nada a la part infe­rior de la pan­ta­lla. És impres­cin­di­ble per als que no domi­nem massa la llen­gua de Shakespeare, i pot ser inter­can­viat per dic­ci­o­na­ris de mol­tes altres llen­gües, bilin­gües i monolingües.
• Imatges: Tot i la limi­ta­ció del color (la tinta elec­trò­nica poli­croma encara no està prou desen­vo­lu­pada), el Kindle ofe­reix una gran qua­li­tat d’imatge, i les il·lustracions dels lli­bres (que nor­mal­ment ja són en blanc i negre) es veuen per­fec­ta­ment en aquest format.
• Oferta: Com ja he dit, la botiga d’Amazon ens ofe­reix milers de lli­bres, a un preu sen­si­ble­ment infe­rior que els lli­bres en paper (podem com­prar el pri­mer lli­bre del Larsson per $9,94; entre d’altres). A més, ens estal­viem el cost dels ports, i ho tenim tot a un clic de dis­tàn­cia. I si no volem pagar, a la xarxa hi ha milers d’arxius legals, amb lli­bres lliu­res de drets que podem des­car­re­gar direc­ta­ment al Kindle per WI-​​FI o 3G. La oferta en català i cas­te­llà encara és limi­tada, però tard o d’hora els edi­tors bai­xa­ran del burro.

Que li manca al Kindle?

• Navegabilitat: Acostumats a les pan­ta­lles tàc­tils i les track­balls, costa acostumar-​​se a moure’s per la pan­ta­lla a cop de cur­sor. Per desplaçar-​​se entre lli­bre i arxius encara, però a l’hora d’entrar a Internet la cosa es fa un xic pesada. Les tecles, a més, no són espe­ci­al­ment pràc­ti­ques, i costa acostumar-​​se al seu ús.
• Color: Tot i que per lle­gir n’hi ha de sobres amb la pan­ta­lla de gri­sos, i tot i adme­tent que l’escala de gri­sos ofe­reix imatge d’una gran qua­li­tat, és veri­tat que una mica de color sem­pre s’agraeix. Especialment a l’hora de veure les cober­tes i, sobre­tot, a l’hora de nave­gar per Internet.
• Fragilitat: Un lli­bre, si cau a terra, es recull i prou. El Kindle, si cau sense funda, no vull ni pensar-​​hi. Es tracta d’un estri molt frà­gil, i Amazon el ven sense cap pro­tec­ció addi­ci­o­nal. Si vols la funda, paga. Jo he optat per comprar-​​ne una per Ebay, a Hong Kong, per només 4,70€, ports inclo­sos. Ja veu­rem que m’arribarà! En tot cas, fa una mica d’angúnia veure el Kindle així pelat, sense cap protecció.
• Robatoris: El Kindle és un apa­rell d’alta tec­no­lo­gia, amb un dis­seny atrac­tiu, que val més de 150 € i que sem­pre por­tem a sobre. Evidentment, és un imant per a lla­dres, i m’imagino que si mai me l’oblido, ni que sigui uns segons, sobre alguna taula, ja l’hauré vist prou.
• Desorientació espa­cial: Els lli­bres en paper tenen 3 dimen­si­ons, però els lli­bres elec­trò­nics no. Sembla una bes­ti­esa, però de vega­des es troba a fal­tar la sen­sa­ció de tenir el lli­bre con­tro­lat, de saber on estàs i cap a on vas. Quan lle­gei­xes un lli­bre, veus les pàgi­nes que has lle­git, pots bus­car una pàgina con­creta girant els fulls, saps que domi­nes el lli­bre. Amb el Kindle és dife­rent, només veus la pàgina que lle­gei­xes. Ja se que es tracta d’una acti­tud men­tal, però d’entrada és un xic, només un xic, desagradable.

En fi, que segons la meva opi­nió, el Kindle té mol­tes coses bones i poques de dolen­tes. Estic segur que el Kindle serà l’aparell que acabi d’obrir el mer­cat, i d’aquí uns anys tots els que gau­dim lle­gint tin­drem un E-​​book. Els preus són força com­pe­ti­tius: $139 la ver­sió WI-​​FI i $189 la ver­sió 3G. Amb ports ($20,98) i dua­nes ($33,60), $193,58 i $243,58. Això vol dir que, a dia d’avui, tenir un Kindle a casa ens surt per 151,69€ (llàs­tima de l’enfortiment del dòlar). Aquest ja és un preu com­pe­ti­tiu, i segur que l’any que ve encara bai­xa­ran més. I des de que surt dels Estats Units, el trasto triga 2 o 3 dies en arri­bar a casa. Una autèn­tica temp­ta­ció per als devo­ra­dors de llibres.

Jordi Masdeu