Arran de l’article d’ahir d’en Quim Monzó a La Vanguardia, amb el qual no acabo d’estar d’acord, tenia la intenció inicial d’escriure un post amb la meva opinió sobre les acampades. Tanmateix, saltant de hashtag en hashtag a Twitter he anat a parar a #catalanrevolution i em sembla que començaré la casa per la teulada…
A Twitter, @dsolanob diu que «el problema principal de la crisi catalana és l’espoliació fiscal. No té sentit donar suport a #spanishrevolution» o @JLluisG, en la mateixa línia, «molt bé tot el que es denúncia, però, aquí a Catalunya la majoria de demandes, tenen una solució INDEPENDÈNCIA». Són dos exemples d’un corrent d’opinió a l’alça després de la creació de l’etiqueta #catalanrevolution que, segons el meu punt de vista, és erroni en el seu plantejament i barreja qüestions que –diria– no tenen res a veure amb les arrels de la protesta.
Dic això, sobretot, per tres raons. La primera perquè penso que parteixen de la base que les acampades de Madrid, Granada, Bilbao o Barcelona (i tota la resta, és clar) són protestes contra la crisi; o contra les mesures adoptades per a combatre la crisi (potser seria més adequat dir-ho així). La seva essència, en canvi, a mi em sembla que rau en la demanda d’una democràcia real, en la qual els polítics estiguin al servei del poble i no dels interessos del capital. La situació econòmica, per tant, és un simple context o en qualsevol cas, un dels detonants. No l’únic i –m’agradaria no equivocar-me– tampoc el més important.
La segona raó és que la crisi catalana no està provocada per l’espoliació fiscal. Agreujada sí; però provocada no. Aquesta crisi és estructural, no només econòmica; i el que no funciona és el sistema: el capitalisme. Per això no és veritat que la solució a la crisi sigui la independència i per això és normal que el poble català i el poble espanyol puguin i vulguin lluitar conjuntament contra aquest enemic comú.
I per últim, la tercera. Si en alguna cosa ens assemblem catalans i espanyols és en la minsa salut de les nostres respectives democràcies. Estem (uns i altres) governats amb un sistema de partits del tot pervertit (quan no directament corromput) que passa comptes amb la banca i no amb els ciutadans. Dia a dia, i agreujat ara que estem en campanya electoral, els polítics dels partits tradicionals insulten la nostra intel·ligència, ens menteixen sense cap mena de pudor i trepitgen la nostra dignitat. Això, ras i curt, no és democràcia. Per aquest motiu, en el cas hipotètic que prosperés tal revolució espanyola per assolir una Democràcia (amb majúscules) fórem molt miserables els catalans de no donar-hi suport. Ho fórem encara que nosaltres no en sortíssim beneficiats, però més encara en la situació actual.
Una altra qüestió que podríem debatre és si d’aquestes acampades en sorgirà aquesta revolució de què parlem. En aquest cas la meva opinió és que segurament no; però malgrat això sí que penso que són accions que ajuden a remoure consciències i com a tals les comparteixo i les entenc com a molt positives per anar impulsant el canvi que fa falta. El canvi de veritat, no el del Trias. ;-)
{lang: «ca»}
