El següent text és de Ricardo Galli, però com que hi estic d’acord i ho demana, col·laboro a donar-​​lo a conèi­xer des del meu blog:

1 OBJETIVO DE #NOLESVOTES. Las per­so­nas que apoya­mos a la ini­ci­a­tiva #noles­vo­tes desde sus ini­cios, a la vista de la cata­rata de ter­gi­ver­sa­ci­o­nes ver­ti­das por polí­ti­cos y medios de comu­ni­ca­ción, que­re­mos recor­dar y subrayar que la ini­ci­a­tiva en nin­gún modo pro­mu­eve la abs­ten­ción, y que sur­gió para hacer una lla­mada al ejer­ci­cio del voto res­pon­sa­ble el pró­ximo 22-​​M. La ini­ci­a­tiva pide espe­cí­fi­ca­mente que no se vote a los par­ti­dos que res­pon­den a intere­ses dis­tin­tos a los de la ciu­da­da­nía: PP, PSOE y CiU, pero reco­mi­enda que en su lugar se exa­mi­nen otras opci­o­nes. La ini­ci­a­tiva no pide el voto para nin­guna opción con­creta: el voto es res­pon­sa­bi­li­dad de cada ciudadano.

2 HAZ DE TU PÁGINA UN CARTEL ELECTORAL. Las calles están lle­nas de car­te­les elec­to­ra­les, pero muc­has per­so­nas no se ven repre­sen­ta­das en ellos: la inter­me­di­a­ción hizo que la polí­tica sea cada vez más lejana al ciu­da­dano. Para sub­sa­nar tal défi­cit democrá­tico, pro­po­ne­mos que todo ciu­da­dano que así lo desee pueda con­ver­tir su blog, su web, su muro o su twit­ter en un “car­tel elec­to­ral” del movi­mi­ento. Si qui­e­res res­pal­dar esta ini­ci­a­tiva, con­vi­erte tu sitio en Internet en un car­tel elec­to­ral antes de las 24 horas del pró­ximo día 20 de mayo, con el logo­tipo de #noles­vo­tes o de las pla­ta­for­mas con las que sim­pa­ti­ces, y el texto “ni PP, ni PSOE, ni CiU”.

3 COLABORACIÓN DISTRIBUIDA. Te invi­ta­mos a copiar este texto y cons­truir pági­nas de enla­ces que refe­ren­cien todos los sitios que dan apoyo a la ini­ci­a­tiva. De igual modo, invi­ta­mos a los demás colec­ti­vos que com­par­ten nues­tra pro­pu­esta a que lle­ven a cabo acci­o­nes simi­la­res. La fuerza de la red reside en la dis­tri­bu­ción y cola­bo­ra­ción entre sus nodos.

4 TÚ ERES EL ALTAVOZ. Tan impor­tante es la red como la calle: no te limi­tes a actuar en inter­net. Levántate y explí­ca­selo a todos tus cono­ci­dos, espe­ci­al­mente a aque­llos más vul­ne­ra­bles a la pro­pa­ganda en los medios de comu­ni­ca­ción masivos.

5 ACCIÓN. No te que­des en casa el domingo 22. Sal a la calle y ejerce tu derecho al voto. No votes a qui­e­nes, actu­ando abi­er­ta­mente en con­tra de la volun­tad e intere­ses de los ciu­da­da­nos, han con­ver­tido la demo­cra­cia en una burla de sí misma. Por la par­ti­ci­pa­ción democrá­tica activa: ni PP, ni PSOE, ni CiU.

#noles­vo­tes

Más información

Manifiesto de #noles­vo­tes | http://​www​.noles​vo​tes​.com/
Wiki cola­bo­ra­tivo #noles­vo­tes | http://​wiki​.noles​vo​tes​.org/​w​i​ki/Portada
Twitter #noles­vo­tes | http://​twit​ter​.com/​#​!​/​s​e​a​r​c​h​/​nolesvotes
Facebook #noles­vo­tes | http://​goo​.gl/4Nmj1
Material grá­fico #noles­vo­tes | http://​goo​.gl/dbGAb

Som allò que fem repe­ti­da­ment. L’excel·lència, doncs, no és un acte, sinó un hàbit.

Aristòtil.

Em sem­bla que mai com avui, en apropar-​​me a la natura, me n’havia sen­tit tant allu­nyat. A hora­baixa he visi­tat un amic que viu en un poble pro­per a Manresa i tot com­par­tint con­versa i un quinto he pres un brot de menta per a fregar-​​me les mans. He collit un manat d’espinacs del seu hort i m’ha rega­lat una dot­zena d’ous de les seves galli­nes. Hem pas­se­jat, acom­pa­nyats per la gossa, fins a la vinya. Ja bro­ta­ven les pri­me­res flors del raïm i la nos­tra por­ció de cel es tenyia de rojos i púr­pu­res. —Sembla que hi haurà molt raïm, però encara poden pas­sar tan­tes coses… Hem collit timó per­què en creix a la vora de la vinya. El meu avi en feia sovint de sopes de timó…

Podeu ima­gi­nar que tot ple­gat ha resul­tat tran­quil i molt pla­ent; però a la vegada m’ha fet ado­nar que, sense haver-m’ho plan­te­jat, visc ben allu­nyat d’aquesta vida sen­zi­lla mar­cada per un com­pàs natu­ral ine­xis­tent a ciu­tat. Vida que és tan real (el més és opci­o­nal) com aquesta de twit­ters, tumblrs, i smartp­ho­nes. D’esmorzar a la cafe­te­ria i d’anar a cór­rer o a fer snow­bo­ard. No vol­dria, amb aquest text, fer una llo­ança de la vida al camp res­pecte de la ciu­tat (que dona­ria per un d’aquests inerts debats de Banda Ampla). Més aviat, pre­tenc refle­xi­o­nar –enlla­çant amb la pri­mera part de la cita d’Aristòtil– sobre com el dia a dia em con­ver­teix en allò que sóc. No sóc com em penso ni com vol­dria. Sóc el que faig. Sóc el que vaig fer ahir, el que he fet avui, el que faré demà… i no sóc res més que això.

Aquesta set­mana vaig veure el repor­tatge «Al car­rer» del recent­ment estre­nat pro­grama de TV3 «l’endemà» i la veri­tat és que em va dei­xar tocat. Per poc empà­tic que hom sigui, el repor­tatge col­peix. L’atur és, segu­ra­ment, el pit­jor i el més dolo­rós símp­toma d’aquest sis­tema que patim; però allò que desa­nima més de tot ple­gat és veure la inep­ti­tud dels nos­tres gover­nants i la seva inca­pa­ci­tat covar­dia per a pro­po­sar alter­na­ti­ves al capi­ta­lisme que, al cap i a la fi, és el que ens ha dut on som. Ben lluny d’això, par­len de “refundar-​​lo” (?) i espe­ren (!?) que la seva maqui­na­ria recu­peri l’embranzida per a llençar-​​nos de nou cap al crei­xe­ment per la única via que conei­xen: con­sum, con­sum i més consum.

Durant una estona del repor­tatge van par­lar sobre els cur­sos de for­ma­ció ocu­pa­ci­o­nal i els entre­vis­tats lamen­ta­ven, sobre­tot, la manca de diver­si­tat en l’oferta o, direc­ta­ment, la manca de cur­sos. La Generalitat diu que «la for­ma­ció és la clau» però no sem­bla que hi des­tini real­ment els recur­sos neces­sa­ris. I no em refe­reixo –o no només– a recur­sos eco­nò­mics. En el cas que més o menys conec jo (la for­ma­ció ocu­pa­ci­o­nal en infor­mà­tica) tot ple­gat està molt verd. Dels diners que es des­ti­nen a aquest tipus de for­ma­ció (que tot­hom coin­ci­deix en qua­li­fi­car d’indispensable; l’analfabetisme del s.XXI, bla, bla, bla…) se’n treu un ren­di­ment, en ter­mes d’eficiència, ben baix.

Al nou cer­ca­dor de cur­sos del SOC hi tro­bem, a dia d’avui, 644 cur­sos dins de la famí­lia pro­fes­si­o­nal infor­mà­tica i comu­ni­ca­ci­ons. No està mala­ment. El pro­blema està en la manca de con­cre­ció d’objectius i de tema­ris. Fixem-​​nos en un cas con­cret com, per exem­ple, els cur­sos d’Excel:

Si jo sóc una per­sona que no he fet ser­vir mai un full de càl­cul, d’entrada em des­pis­ta­ran tan­tes nota­ci­ons dife­rents (que si Iniciació, Intermedi, Bàsic, Avançat, I, II, III… i més que n’hi ha!) però si a sobre hi bar­re­gem la dis­pa­ri­tat d’hores fre­guem l’absurd. Hom pre­tén donar a enten­dre que par­tint de zero i dedi­cant 36 hores a cur­sar Excel I, II i III es pot asso­lir un nivell més alt que fent un únic curs d’Iniciació de 120 hores? A mi em sem­bla que no. Fer 12 hores d’Excel pot ésser pro­fi­tós per a per­so­nes acos­tu­ma­des a tre­ba­llar amb fulls de càl­cul que vul­guin optimitzar-​​ne el seu ús; però que­da­ran en res per a qui no cone­gui l’eina.

Ara bé, en cap d’aquests cur­sos hi consta ni el temari ni els objec­tius. I quan hi són, mol­tes vega­des són sim­ples «copiar i engan­xar» que sem­blen extrets del Segur que tinc sort™ de Google i que rara vegada tenen en compte la durada del curs.

Una altra qües­tió a con­si­de­rar és l’orientació que es dóna a les per­so­nes que estan a l’atur sobre els cur­sos que els con­ve­nen. Sigui per­què des del SOC no conei­xen bé què es fa exac­ta­ment en un curs deter­mi­nat (com és ben natu­ral i com­pren­si­ble) o per­què es diri­gei­xen direc­ta­ment a les aca­dè­mies que impar­tei­xen els cur­sos on amb la mateixa natu­ral i com­pren­si­ble igno­ràn­cia o les poc ètiques ganes d’omplir cadi­res per a cobrar sub­ven­ci­ons, molts alum­nes són ori­en­tats cap a cur­sos dels quals en trau­ran ben poc –o cap– profit.

A tall d’exemple, jo mateix tinc diver­sos alum­nes que no havien uti­lit­zat mai un PC en un curs d’Introducció a la trans­mis­sió de dades on par­lem de con­fi­gu­ra­ci­ons de xarxa i com­par­ti­ció de recur­sos. També he sen­tit com, per com­pro­var si un alumne com­plia els requi­sits de conei­xe­ments pre­vis per a un curs d’InDesign, se li pre­gun­tava, literalment:

–El Word i l’Excel què? Bé, no?

La Generalitat va fer un pas impor­tant amb la cre­a­ció de l’ACTIC però no n’hi ha prou amb això. Cal aco­tar la for­ma­ció infor­mà­tica que s’ofereix (tant per a tre­ba­lla­dors en actiu com atu­rats), con­cre­tar matè­ries, nivells, objec­tius, esta­blir tema­ris adap­tats als temps que cor­ren (ja n’hi ha prou de donar for­mat a dis­quets de 3 ½, si us plau!), rea­lis­tes segons les dura­des dels cur­sos i adap­tats als objec­tius del curs; defi­nir iti­ne­ra­ris for­ma­tius temà­tics cohe­rents (així com for­mar també les per­so­nes que ori­en­ten els alum­nes), mèto­des d’avaluació clars, acre­di­ta­ci­ons cre­ï­bles… En resum, que tenim molta feina per fer!

Si reta­llar (la paraula de moda) només passa per reduir pres­su­pos­tos però no fem res per a millo­rar l’eficiència i la pro­duc­ti­vi­tat, no ani­rem enlloc!