Per què els bancs van donar hipo­te­ques sabent que la gent no les podria pagar?

Alfredo Pérez Rubalcaba

Potser per­què sabien que governs com el seu els paga­rien els plats tren­cats amb diner públic? Quins pebrots!

Arran de l’article d’ahir d’en Quim Monzó a La Vanguardia, amb el qual no acabo d’estar d’acord, tenia la inten­ció ini­cial d’escriure un post amb la meva opi­nió sobre les acam­pa­des. Tanmateix, sal­tant de hash­tag en hash­tag a Twitter he anat a parar a #cata­lan­re­vo­lu­tion i em sem­bla que comen­çaré la casa per la teulada…

A Twitter, @dsolanob diu que «el pro­blema prin­ci­pal de la crisi cata­lana és l’espoliació fis­cal. No té sen­tit donar suport a #spa­nish­re­vo­lu­tion» o @JLluisG, en la mateixa línia, «molt bé tot el que es denún­cia, però, aquí a Catalunya la majo­ria de deman­des, tenen una solu­ció INDEPENDÈNCIA». Són dos exem­ples d’un cor­rent d’opinió a l’alça des­prés de la cre­a­ció de l’etiqueta #cata­lan­re­vo­lu­tion que, segons el meu punt de vista, és erroni en el seu plan­te­ja­ment i bar­reja qües­ti­ons que –diria– no tenen res a veure amb les arrels de la protesta.

Dic això, sobre­tot, per tres raons. La pri­mera per­què penso que par­tei­xen de la base que les acam­pa­des de Madrid, Granada, Bilbao o Barcelona (i tota la resta, és clar) són pro­tes­tes con­tra la crisi; o con­tra les mesu­res adop­ta­des per a com­ba­tre la crisi (pot­ser seria més ade­quat dir-​​ho així). La seva essèn­cia, en canvi, a mi em sem­bla que rau en la demanda d’una demo­crà­cia real, en la qual els polí­tics esti­guin al ser­vei del poble i no dels interes­sos del capi­tal. La situ­a­ció eco­nò­mica, per tant, és un sim­ple con­text o en qual­se­vol cas, un dels deto­nants. No l’únic i –m’agradaria no equivocar-​​me– tam­poc el més important.

La segona raó és que la crisi cata­lana no està pro­vo­cada per l’espoliació fis­cal. Agreujada sí; però pro­vo­cada no. Aquesta crisi és estruc­tu­ral, no només eco­nò­mica; i el que no fun­ci­ona és el sis­tema: el capi­ta­lisme. Per això no és veri­tat que la solu­ció a la crisi sigui la inde­pen­dèn­cia i per això és nor­mal que el poble català i el poble espa­nyol puguin i vul­guin llui­tar con­jun­ta­ment con­tra aquest ene­mic comú.

I per últim, la ter­cera. Si en alguna cosa ens assem­blem cata­lans i espa­nyols és en la minsa salut de les nos­tres res­pec­ti­ves demo­crà­cies. Estem (uns i altres) gover­nats amb un sis­tema de par­tits del tot per­ver­tit (quan no direc­ta­ment cor­rom­put) que passa comp­tes amb la banca i no amb els ciu­ta­dans. Dia a dia, i agreu­jat ara que estem en cam­pa­nya elec­to­ral, els polí­tics dels par­tits tra­di­ci­o­nals insul­ten la nos­tra intel·ligència, ens men­tei­xen sense cap mena de pudor i tre­pit­gen la nos­tra dig­ni­tat. Això, ras i curt, no és demo­crà­cia. Per aquest motiu, en el cas hipo­tè­tic que pros­pe­rés tal revo­lu­ció espa­nyola per asso­lir una Democràcia (amb majús­cu­les) fórem molt mise­ra­bles els cata­lans de no donar-​​hi suport. Ho fórem encara que nos­al­tres no en sor­tís­sim bene­fi­ci­ats, però més encara en la situ­a­ció actual.

Una altra qües­tió que podríem deba­tre és si d’aquestes acam­pa­des en sor­girà aquesta revo­lu­ció de què par­lem. En aquest cas la meva opi­nió és que segu­ra­ment no; però mal­grat això sí que penso que són acci­ons que aju­den a remoure cons­ci­èn­cies i com a tals les com­par­teixo i les entenc com a molt posi­ti­ves per anar impul­sant el canvi que fa falta. El canvi de veri­tat, no el del Trias. ;-)

El següent text és de Ricardo Galli, però com que hi estic d’acord i ho demana, col·laboro a donar-​​lo a conèi­xer des del meu blog:

1 OBJETIVO DE #NOLESVOTES. Las per­so­nas que apoya­mos a la ini­ci­a­tiva #noles­vo­tes desde sus ini­cios, a la vista de la cata­rata de ter­gi­ver­sa­ci­o­nes ver­ti­das por polí­ti­cos y medios de comu­ni­ca­ción, que­re­mos recor­dar y subrayar que la ini­ci­a­tiva en nin­gún modo pro­mu­eve la abs­ten­ción, y que sur­gió para hacer una lla­mada al ejer­ci­cio del voto res­pon­sa­ble el pró­ximo 22-​​M. La ini­ci­a­tiva pide espe­cí­fi­ca­mente que no se vote a los par­ti­dos que res­pon­den a intere­ses dis­tin­tos a los de la ciu­da­da­nía: PP, PSOE y CiU, pero reco­mi­enda que en su lugar se exa­mi­nen otras opci­o­nes. La ini­ci­a­tiva no pide el voto para nin­guna opción con­creta: el voto es res­pon­sa­bi­li­dad de cada ciudadano.

2 HAZ DE TU PÁGINA UN CARTEL ELECTORAL. Las calles están lle­nas de car­te­les elec­to­ra­les, pero muc­has per­so­nas no se ven repre­sen­ta­das en ellos: la inter­me­di­a­ción hizo que la polí­tica sea cada vez más lejana al ciu­da­dano. Para sub­sa­nar tal défi­cit democrá­tico, pro­po­ne­mos que todo ciu­da­dano que así lo desee pueda con­ver­tir su blog, su web, su muro o su twit­ter en un “car­tel elec­to­ral” del movi­mi­ento. Si qui­e­res res­pal­dar esta ini­ci­a­tiva, con­vi­erte tu sitio en Internet en un car­tel elec­to­ral antes de las 24 horas del pró­ximo día 20 de mayo, con el logo­tipo de #noles­vo­tes o de las pla­ta­for­mas con las que sim­pa­ti­ces, y el texto “ni PP, ni PSOE, ni CiU”.

3 COLABORACIÓN DISTRIBUIDA. Te invi­ta­mos a copiar este texto y cons­truir pági­nas de enla­ces que refe­ren­cien todos los sitios que dan apoyo a la ini­ci­a­tiva. De igual modo, invi­ta­mos a los demás colec­ti­vos que com­par­ten nues­tra pro­pu­esta a que lle­ven a cabo acci­o­nes simi­la­res. La fuerza de la red reside en la dis­tri­bu­ción y cola­bo­ra­ción entre sus nodos.

4 TÚ ERES EL ALTAVOZ. Tan impor­tante es la red como la calle: no te limi­tes a actuar en inter­net. Levántate y explí­ca­selo a todos tus cono­ci­dos, espe­ci­al­mente a aque­llos más vul­ne­ra­bles a la pro­pa­ganda en los medios de comu­ni­ca­ción masivos.

5 ACCIÓN. No te que­des en casa el domingo 22. Sal a la calle y ejerce tu derecho al voto. No votes a qui­e­nes, actu­ando abi­er­ta­mente en con­tra de la volun­tad e intere­ses de los ciu­da­da­nos, han con­ver­tido la demo­cra­cia en una burla de sí misma. Por la par­ti­ci­pa­ción democrá­tica activa: ni PP, ni PSOE, ni CiU.

#noles­vo­tes

Más información

Manifiesto de #noles­vo­tes | http://​www​.noles​vo​tes​.com/
Wiki cola­bo­ra­tivo #noles­vo­tes | http://​wiki​.noles​vo​tes​.org/​w​i​ki/Portada
Twitter #noles­vo­tes | http://​twit​ter​.com/​#​!​/​s​e​a​r​c​h​/​nolesvotes
Facebook #noles­vo­tes | http://​goo​.gl/4Nmj1
Material grá­fico #noles­vo­tes | http://​goo​.gl/dbGAb

Som allò que fem repe­ti­da­ment. L’excel·lència, doncs, no és un acte, sinó un hàbit.

Aristòtil.

Em sem­bla que mai com avui, en apropar-​​me a la natura, me n’havia sen­tit tant allu­nyat. A hora­baixa he visi­tat un amic que viu en un poble pro­per a Manresa i tot com­par­tint con­versa i un quinto he pres un brot de menta per a fregar-​​me les mans. He collit un manat d’espinacs del seu hort i m’ha rega­lat una dot­zena d’ous de les seves galli­nes. Hem pas­se­jat, acom­pa­nyats per la gossa, fins a la vinya. Ja bro­ta­ven les pri­me­res flors del raïm i la nos­tra por­ció de cel es tenyia de rojos i púr­pu­res. —Sembla que hi haurà molt raïm, però encara poden pas­sar tan­tes coses… Hem collit timó per­què en creix a la vora de la vinya. El meu avi en feia sovint de sopes de timó…

Podeu ima­gi­nar que tot ple­gat ha resul­tat tran­quil i molt pla­ent; però a la vegada m’ha fet ado­nar que, sense haver-m’ho plan­te­jat, visc ben allu­nyat d’aquesta vida sen­zi­lla mar­cada per un com­pàs natu­ral ine­xis­tent a ciu­tat. Vida que és tan real (el més és opci­o­nal) com aquesta de twit­ters, tumblrs, i smartp­ho­nes. D’esmorzar a la cafe­te­ria i d’anar a cór­rer o a fer snow­bo­ard. No vol­dria, amb aquest text, fer una llo­ança de la vida al camp res­pecte de la ciu­tat (que dona­ria per un d’aquests inerts debats de Banda Ampla). Més aviat, pre­tenc refle­xi­o­nar –enlla­çant amb la pri­mera part de la cita d’Aristòtil– sobre com el dia a dia em con­ver­teix en allò que sóc. No sóc com em penso ni com vol­dria. Sóc el que faig. Sóc el que vaig fer ahir, el que he fet avui, el que faré demà… i no sóc res més que això.