Aquesta setmana vaig veure el reportatge «Al carrer» del recentment estrenat programa de TV3 «l’endemà» i la veritat és que em va deixar tocat. Per poc empàtic que hom sigui, el reportatge colpeix. L’atur és, segurament, el pitjor i el més dolorós símptoma d’aquest sistema que patim; però allò que desanima més de tot plegat és veure la ineptitud dels nostres governants i la seva incapacitat covardia per a proposar alternatives al capitalisme que, al cap i a la fi, és el que ens ha dut on som. Ben lluny d’això, parlen de “refundar-lo” (?) i esperen (!?) que la seva maquinaria recuperi l’embranzida per a llençar-nos de nou cap al creixement per la única via que coneixen: consum, consum i més consum.
Durant una estona del reportatge van parlar sobre els cursos de formació ocupacional i els entrevistats lamentaven, sobretot, la manca de diversitat en l’oferta o, directament, la manca de cursos. La Generalitat diu que «la formació és la clau» però no sembla que hi destini realment els recursos necessaris. I no em refereixo –o no només– a recursos econòmics. En el cas que més o menys conec jo (la formació ocupacional en informàtica) tot plegat està molt verd. Dels diners que es destinen a aquest tipus de formació (que tothom coincideix en qualificar d’indispensable; l’analfabetisme del s.XXI, bla, bla, bla…) se’n treu un rendiment, en termes d’eficiència, ben baix.
Al nou cercador de cursos del SOC hi trobem, a dia d’avui, 644 cursos dins de la família professional informàtica i comunicacions. No està malament. El problema està en la manca de concreció d’objectius i de temaris. Fixem-nos en un cas concret com, per exemple, els cursos d’Excel:
Si jo sóc una persona que no he fet servir mai un full de càlcul, d’entrada em despistaran tantes notacions diferents (que si Iniciació, Intermedi, Bàsic, Avançat, I, II, III… i més que n’hi ha!) però si a sobre hi barregem la disparitat d’hores freguem l’absurd. Hom pretén donar a entendre que partint de zero i dedicant 36 hores a cursar Excel I, II i III es pot assolir un nivell més alt que fent un únic curs d’Iniciació de 120 hores? A mi em sembla que no. Fer 12 hores d’Excel pot ésser profitós per a persones acostumades a treballar amb fulls de càlcul que vulguin optimitzar-ne el seu ús; però quedaran en res per a qui no conegui l’eina.
Ara bé, en cap d’aquests cursos hi consta ni el temari ni els objectius. I quan hi són, moltes vegades són simples «copiar i enganxar» que semblen extrets del Segur que tinc sort™ de Google i que rara vegada tenen en compte la durada del curs.
Una altra qüestió a considerar és l’orientació que es dóna a les persones que estan a l’atur sobre els cursos que els convenen. Sigui perquè des del SOC no coneixen bé què es fa exactament en un curs determinat (com és ben natural i comprensible) o perquè es dirigeixen directament a les acadèmies que imparteixen els cursos on amb la mateixa natural i comprensible ignorància o les poc ètiques ganes d’omplir cadires per a cobrar subvencions, molts alumnes són orientats cap a cursos dels quals en trauran ben poc –o cap– profit.
A tall d’exemple, jo mateix tinc diversos alumnes que no havien utilitzat mai un PC en un curs d’Introducció a la transmissió de dades on parlem de configuracions de xarxa i compartició de recursos. També he sentit com, per comprovar si un alumne complia els requisits de coneixements previs per a un curs d’InDesign, se li preguntava, literalment:
–El Word i l’Excel què? Bé, no?
La Generalitat va fer un pas important amb la creació de l’ACTIC però no n’hi ha prou amb això. Cal acotar la formació informàtica que s’ofereix (tant per a treballadors en actiu com aturats), concretar matèries, nivells, objectius, establir temaris adaptats als temps que corren (ja n’hi ha prou de donar format a disquets de 3 ½, si us plau!), realistes segons les durades dels cursos i adaptats als objectius del curs; definir itineraris formatius temàtics coherents (així com formar també les persones que orienten els alumnes), mètodes d’avaluació clars, acreditacions creïbles… En resum, que tenim molta feina per fer!
Si retallar (la paraula de moda) només passa per reduir pressupostos però no fem res per a millorar l’eficiència i la productivitat, no anirem enlloc!
