Sense ser un gran conei­xe­dor de la zona –per­què no ho sóc-​​, si hi ha algun indret de Catalunya on mirant el per­fil de les mun­ta­nyes i ser­ra­la­des em senti prou ubi­cat i capaç de situar alguns –pocs– topò­nims; aquest indret és a les comar­ques veï­nes del nord: Solsonès i Berguedà. El Port del Comte, la Serra de Busa, el Cadí i el Cadinell, el Pedraforca, la Serra d’Ensija, els Rasos de Peguera, el Catllaràs… Per totes elles he tres­cat des de fa anys, en major o menor mesura, estiu i hivern.

Resulta que entre­mig de totes elles n’hi ha una que m’ha pas­sat sem­pre des­a­per­ce­buda: la Serra del Verd. En conei­xia el nom i l’existència, és clar, però tot i estar fart de passar-​​hi per cos­tat amb cotxe o fins i tot de veure-​​la des dels cims i mira­dors de les altres ser­res esmen­ta­des; no la situ­ava, no la reco­nei­xia, no hi parava esment… Per això, quan em vaig pro­po­sar que aques­tes vacan­ces fos­sin bàsi­ca­ment mun­ta­nyen­ques, de seguida vaig tenir clar que m’havia de treure aquesta espina. Volia conèi­xer (o almenys fer una pri­mera pre­sen­ta­ció) la Serra del Verd, de la qual, tot sigui dit m’he n’havien can­tat excel·lències! I com que gene­ral­ment el que s’acostuma a fer en una ser­ra­lada és pujar al seu punt més ele­vat, em vaig pro­po­sar asso­lir el punt més alt de la Serra del Verd que duu, molt apro­pi­a­da­ment, el nom de Cap del Verd (2.288 MSNM).

Avui (dime­cres) hi he anat, des de La Pedra (al muni­cipi sol­so­nenc de La Coma i La Pedra) i la veri­tat és que m’ha encan­tat. M’atreviria a dir que la Serra del Verd amaga alguns dels parat­ges més bells de tota la con­trada! En vis­tes del que he pogut cons­ta­tar avui, però, no sóc l’únic que la tinc (o la tenia) obli­dada. Bona prova en són fets com que no he tro­bat cap altre cotxe accedint-​​hi ni m’he topat (ni he vist) cap altra per­sona o que he pogut obser­var fins a 15 o 20 exem­plars d’isard en tres ramats dife­rents. Feia anys que no veia tants isards com avui!

Justament avui no duia la càmera i mal­grat tot he fet més fotos amb el mòbil (mera­ve­llat pel que anava des­co­brint) de les que vaig fer ahir al Pedraforca que sí que la por­tava. He pen­jat la ruta que he seguit i també algu­nes fotos al Wikiloc.

El “Pedra” és una de les pri­me­res mun­ta­nyes que recordo haver pujat. No sé quina fou la pri­mera… pot­ser la Gallina Pelada? No és pas que fos petit i per això no me’n recordi. No vaig ser gaire pre­coç en això de pujar mun­ta­nyes. De fet ni el meu pare ni la meva mare han sigut mai gaire de pujar mun­ta­nyes i podeu comp­tar que jo, de petit, ni em devia plan­te­jar que les mun­ta­nyes podien pujar-​​se…

Com que tam­poc anava a colò­nies d’estiu o esplais (que són indrets on mol­tes per­so­nes s’han ini­ciat en el mun­ta­nyisme) no fou fins ben entrada l’adolescència que uns amics em va con­vèn­cer per anar a fer algun cim. Amb la forma física que tenia ho vaig pas­sar ben mala­ment per arri­bar a dalt, però la sen­sa­ció poste­rior em devia agra­dar, per­què em vaig dei­xar con­vèn­cer més vegades…

No recordo haver pujat el Pedraforca, com a mínim el 2009 ni el 2008; però és una mun­ta­nya que m’encanta i pro­ba­ble­ment la que he pujat més vega­des (riva­litza amb el Collbaix, la mun­ta­nya “de casa”), de manera que dimarts em vaig lle­var d’hora i vaig anar a pujar-​​lo. Em van cri­dar l’atenció, espe­ci­al­ment, tres detalls:

1. El tronc buit, d’un arbre mort de bon dià­me­tre, on gene­ral­ment m’aturava a fer el pri­mer res­pir s’ha des­plo­mat. Ja no es manté dret.
2. El tram final de la pujada al Verdet ha can­viat de tra­çada. Esperant les carac­te­rís­ti­ques ziga-​​zagues, quan me’n vaig ado­nar ja era a dalt i de ziga-​​zagues res de res!
3. La tar­tera encara té pedres! Només la part més alta està pelada, però a la zona cen­tral es pot cór­rer perfectament.

Vaig car­re­gar la càmera tot el matí per fer qua­tre fotos que encara no he mirat com han que­dat, però no en vaig fer cap on s’apreciés el mas­sís sen­cer, de manera que la foto que acom­pa­nya aquest text l’he cer­cat a Flickr i és de FèlixGP, amb lli­cèn­cia Creative Commons.

Avui el temps apunta males mane­res i em sem­bla que em que­daré a casa a pre­pa­rar qua­tre coses. A par­tir de demà em plan­tejo rea­lit­zar alguns cims que fa temps que tinc ganes de fer:

• El Pedraforca (2.497) ✔
• El Cap del Verd (2.288) ✔
• El Comapedrosa (2.942)
• El Monteixo (2.905) ✔
• La Pica d’Estats (3.143) ✔

Exceptuant el Pedraforca, que tinc ganes de fer-​​lo per­què pot­ser fa dos anys que no hi he pujat, la resta són cims que no he fet mai.