És difícil saber quin tipus de desigualtats són acceptables per a la majoria dels ciutadans. Per exemple, molta gent troba injust el fet que uns guanyin milions i d’altres guanyin poc, i pensa que el govern hauria de treure diners a qui guanya més per a donar-los a qui té menys. La mateixa gent, però, juga a la loteria. Si us hi fixeu bé, la loteria fa just el contrari: tots paguem més o menys els mateixos diners i fem que l’atzar converteixi uns quants ciutadans en multimilionaris. Si algú digués que seria bo que el govern agafés els diners a qui els ha guanyat i els redistribuís entre la població, segur que tothom es queixaria. La raó per la qual ho trobo estrany és que jo tendiria a pensar que les desigualtats que provenen de l’atzar són menys justes que les que provenen del fruit del treball. Just el contrari del que sembla pensar la majoria de la gent!

«Economia liberal per a no economistes i no liberals»

Xavier Sala-i-Martin.

Gràcies al llibre que estic llegint ara mateix (Bona crisi. Cap a un món post-materialista, de Jordi Pigem) avui he descobert l’existència de l’HPI. El Happy Planet Index és un indicador de l’eficiència dels països en termes d’esperança i qualitat de vida front a la seva empremta mediambiental.

El calcula la nef (una fundació que segueix la línia de pensament d’E. F. Schumacher: «una economia com si la gent i el planeta importessin») com a alternativa al PIB per a comparar el nivell de desenvolupament dels països del món. Val la pena consultar el web i l’informe complert [PDF. 4,8MB] per entendre una mica millor què és, per a què pot servir (i per a què no) l’HPI.

Tot plegat constitueix una línia de pensament que s’ajusta força –pel que vaig veient– a la meva manera de concebre el món i tinc ganes d’endinsar-m’hi una mica més per descobrir si, a banda d’ordenar i ampliar alguns dels meus pensaments sobre el nostre futur com a espècie, també proposa accions concretes o es queda simplement amb l’exposició.

De moment segueixo amb el llibre de Pigem (que recomano) i enceto una categoria al blog anomenada Arreglant el món per tractar aquestes qüestions.