Suposant que ja tinguem un compte d’Spotify, si volem integrar-lo amb el Facebook i veure les llistes de reproducció publicades pels nostres amics la única cosa que hem de fer és actualitzar l’Spotify a la nova versió. A la pràctica, si fem servir Ubuntu, això vol dir anar al lloc web i descarregar la versió per Windows. Si tenim el wine instal·lat només cal que marquem la propietat d’executable del fitxer (Menú contextual > Propietats > Permisos > Permet executar aquest fitxer com un programa) i fem doble clic per instal·lar-lo. Un cop instal·lat i funcionant, des del propi programa podem vincular-lo amb el Facebook seguint les intruccions, no té cap secret. El que sí que és més empipador és que el navegador obri els enllaços de cançons, llistes o usuaris d’Spotify automàticament. Però en aquesta vida gairebé tot té solució… Creem un script capaç d’executar l’Spotify rebent una adreça com a paràmetre, fent:

[ALT+F2] > gksudo gedit

i enganxem el següent codi a l’editor de text:

#!/bin/bash
exec wine "C:\Program Files\Spotify\spotify.exe" /uri "$1"

Desem aquest fitxer amb el nom /usr/bin/spotify i posteriorment li donem permís d’execució des del terminal:

sudo chmod +x /usr/bin/spotify

Per comprovar que funcioni, podem executar:

/usr/bin/spotify spotify:track:6dDuP1vwKdGFToOwkCesOk

Si sona, anem per bon camí. Ara ja només falta obrir el Firefox i escriure about:config a la barra d’adreces. Clicant amb el botó dret afegim dues regles noves a la configuració: Una del tipus “cadena” (string) amb el nom network.protocol-handler.app.spotify i el valor /usr/bin/spotify i una altra de tipus “booleà” amb el nom network.protocol-handler.expose.spotify i valor false. Només amb això, en clicar un enllaç d’Spotify com per exemple: http://open.spotify.com/track/632Zkp0HqhTkBqns7EufHy ens hauria de sortir la finestreta per escollir amb quin programa volem obrir els vincles d’Spotify. Escollim com a programa l’script que hem creat /usr/bin/spotify i li diem que recordi aquesta associació. Et voilà!

SI LAS MORAS VAN CON PAÑUELO AL COLEGIO, MI HIJO VA CON LAS OREJAS DE MIKEY

SI PERMITEN IR CON PAÑUELO A LAS MORAS.. CON Q VALOR LES DICEN A NUESTROS HIJOS Q VAYAN SIN GORRAS , ETC ETC A LOS COLEGIOS??

Diagnòstic? Empatia nul·la i preocupant estretor de mires.

Basta de las personas que tienen Cámaras Reflex y las usan en Auto.

Tomense la molestia de aprender a usarla antes de compràrsela u.u

Seguint aquest criteri uns quants milions d’usuaris de Facebook no haurien de tenir ordinador…

D’un temps ençà, el fenomen dels jocs Flash ha pres una nova dimensió gràcies a Facebook. A la punta de l’iceberg hi ha el Farm Ville amb uns 80 milions de jugador actius el més passat –que aviat és dit!

Fins ara me n’havia mantingut al marge; no dels jocs Flash (n’hi ha hagut més d’un que m’ha deixat ben enganxat), però sí dels jocs al Facebook. No sé si tothom és conscient que quan instal·la una aplicació de tercers a Facebook permet als desenvolupadors l’accés a tota la informació del seu perfil, fotos, etc. que, en general, no és poca cosa. Sigui com sigui el joc que m’ha fet caure es diu Jungle Jewels. És el clàssic joc de formar grups (horitzontals o verticals) de 3 o més pedres del mateix color. El joc està molt ben pensat: és àgil, la música i els efectes són perfectes per fomentar-ne l’addicció (estil escurabutxaques…), les partides són ràpides i gens cansades. Tot està pensat perquè continuïs, continuïs, continuïs…

El joc només té 4 nivells que s’han de superar, conjuntament, en un temps determinat. Si perdem molt de temps al primer en queda menys pels altres. La puntuació màxima sembla que ronda els 160.000 punts si mirem el rànquing global a Facebook. El vídeo que adjunto demostra que el joc es pot superar en el temps establert, però la puntuació –108950– queda força allunyada del record. I aquí hi ha la clau de tot plegat:

Al principi del joc disposem d’uns diners virtuals (jungle cash) que ens permeten pausar el joc (per explorar possibilitats sense perdre el temps), repetir un dels nivells (mantenint la puntuació dels anteriors) o comprar 60″ extra. Sens dubte, la millor inversió per al jungle cash és el temps extra. El problema? Aquests diners virtuals són finits (no recordo de quin import disposes al principi) i quan comences a jugar no ho saps i els malgastes. De manera que quan has entès perfectament com funciona el joc ja no et queden diners… i, si en vols més, la única manera d’aconseguir-los és comprar-los ¡amb diners de debò!

Ja tenim el joc perfecte muntat: gratuït i altament addictiu, ràpid, estressant, ni massa fàcil ni massa difícil… en el qual, si estàs ben enganxat i vols tenir possibilitats de fer la màxima puntuació, molt probablement hauràs d’acabar comprant jungle cash…

Per sort, encara no sé a quant va la divisa…

Abans d’ahir (dia 10) va aparèixer l’actualització de Google Maps a la versió 4.0 per Android que, bàsicament (perquè no m’he fixat en res més), incorporava la capa de Buzz. Al cap de poc a Manresa i a Vic (únics llocs on vaig mirar) ja hi havia 5 o 6 buzz(s). En veig el nom i la foto dels autors –que no conec de res– que suposo que pren de Latitude, perquè la meva no hi surt.

Ahir Buzz es va integrar a Gmail. No el vaig fer servir en tot el dia i, ara a la nit, en repassar el correu m’he trobat un festival de comentaris d’una part dels meus contactes de Gmail (alguns d’ells molt esquerps amb les xarxes socials). La veritat és que el grau d’integració –gairebé automàtica– de serveis de Buzz espanta i tot!

A hores d’ara ja he llegit opinions per tots els gustos. Que serà un fracàs com Wave, que s’ho menjarà tot, que està bé però no podrà amb el Facebook, etc. La veritat és que fa de mal dir –posa’t a fer pronòstics!- però el que em sembla evident és que Google rebrà moltes crítiques (més encara!) sobre la intromissió a la privacitat que suposa l’ús de Buzz.

D’entrada, el fet que Buzz funcioni com Twitter (pots seguir algú sense que aquest ho hagi d’aprovar) i que permeti la integració de Picasa, Flickr, Youtube… i que per tant permeti veure i comentar els elements de qualsevol a qui seguim és, si més no, torbador. En el cas de Maps Buzz per Android no fa falta ni seguir el personal: puc comentar qualsevol buzz de qui sigui, sense més ni més.

D’altra banda, tot el que Buzz em permet veure ha estat publicat (ie: exposat a domini públic) per algú que ha acceptat aquesta condició. Suposo que el que més sobta de tot plegat és que la complexitat de la xarxa de serveis de Google (ara integrats amb molts d’altres, a més) està arribant a tal extrem que costa de creure que no hi ha forats en el control de privacitat.

Restarem a l’espera i provant…

Actualització [1:25] Ja hi ha qui ha redactat Buzz Tips for the Advanced User. Impressionant! Val la pena fer una ullada al que es diu a Twitter sobre #Buzz