Cuando alguien me pregunta mi opinión sobre la piratería siempre digo:
–Atacar barcos está muy mal!

Quan algú va twittejar que Richard Stallman vindria a fer una conferència a Manresa, primer de tot, no m’ho vaig creure. Al web del Lacetània no en deien res, el Regió 7 no en deia res, Google no en deia res… Però finalment era cert: va venir! Plegant mitja hora abans de la feina i assumint el risc de perdre uns quants punts a la C-25 vaig arribar a l’hora per veure començar la xerrada “El Software Libre en la Ética y en la Práctica”.

Veure i escoltar en Richard Stallman en directe va ser, per a mi, com quan vaig assistir al concert dels AC/DC. Salvant les distàncies, Stallman, com els Young & Cia, també és algú que porta tota la vida fent el mateix i a qui fa anys que conec, segueixo i –d’una manera o altra– admiro. La seva conferència va ser exactament com m’imaginava que seria, igual que el concert d’AC/DC.

Stallmant va començar parlant del programari lliure i de les quatre llibertats i no va deixar-se res. Va parlar de l’homonímia en anglès de free (lliure) i free (gratuït), de com i perquè va triar el nom GNU, de com s’ha de pronunciar…

The name “GNU” is a recursive acronym for “GNU’s Not Unix!”; it is pronounced g-noo, as one syllable with no vowel sound between the g and the n.

…va mirar d’aclarir l’habitual confusió GNU/Linux (lamentant que Hurd encara no sigui operatiu al mateix nivell que el kernel de Torvalds) i la no menys habitual entre el programari lliure (free software) i el codi obert (open source). Tot plegat amanit amb petites dosis –ben escollides– de l’excentricitat que l’ha fet tan conegut i, sobretot, molt sentit de l’humor.

Malgrat que tota aquesta informació es pot llegir als webs de GNU i la FSF –i fins i tot havent-ho fet– val molt la pena escoltar el Sr. Stallman en directe perquè, si per alguna cosa lluita, si d’alguna cosa ens va parlar ahir, per damunt de la informàtica, del programari o de l’ètica, fou de Llibertat (així, en majúscules).

I sincerament, no és fàcil ni habitual avui dia, sentir algú parlar de llibertat i compromís social amb la profunditat i la reverència amb què ho fa Richard Stallman. Estic segur que, en algun moment o altre de la conferència, tots els qui ahir omplíem l’aula 2000 del Lacetània, vam notar com alguna cosa se’ns removia a l’interior.

Cap al final de la xerrada, Stallman va subhastar un exemplar signat d’un llibre seu i segur que algú el criticarà per això. Però hem d’entendre que Richard Stallman no va venir a explicar-nos què és el programari lliure sinó que va venir en qualitat de militant del programari lliure. L’objectiu de la xerrada era que entenguéssim que el programari lliure és la única opció ètica possible que garanteix l’ús lliure dels ordinadors i que sovint la lluita per la llibertat exigeix algun sacrifici. Aquí, jo em pregunto: què passa amb la meva llibertat d’escollir, de forma conscient i meditada, un programa privatiu? Hauré de reflexionar més sobre aquest conflicte de llibertats personals…

En qualsevol cas, malgrat aquest final una mica “desorganitzat”, crec que la xerrada fou un èxit en el contingut i en les formes. Em va semblar magistral la part en què va parlar del programari lliure i privatiu a les escoles. Espero que entre els assistents hi hagués algú que tingui poder de decisió en aquest àmbit.

Enhorabona i gràcies, en qualsevol cas, a les persones del mòdul d’informàtica de l’institut Lacetània que feren possible la presència a Manresa de Richard Stallman.

En el torn de preguntes, Stallman va recomanar les distribucions Ututo, gNew Sense i Triskel; però aprofito per recordar als usuaris d’Ubuntu que també poden tenir un sistema 100% lliure usant només els repositoris main i universe i que qualsevol usuari de GNU/Linux pot usar la comanda vrms per saber si RMS would be proud. ;-)