Sentia aquesta setmana a la ràdio que els sindicats convoquen a la vaga els treballadors d’AENA en dates assenyalades del calendari de setmana santa, ponts i vacances d’estiu. Tal com estan els ànims de la població vers les protestes dels diversos col·lectius de treballadors del sector aeri, potser els seria profitós plantejar-se altres mètodes de pressió per assolir les seves reivindicacions; més que res perquè em penso que aixafant les vacances de la gent el que aconsegueixen és posar l’opinió pública a favor del govern (el personal –entengui’s la població– semblava encantat amb l’estat d’excepció per obligar els controladors a treballar si amb això se’n podien anar de vacances! S’escau el tant concorregut «així ens va!»).
Sigui com vulgui, no és d’això que volia parlar. Si uns treballadors no estan contents amb les seves condicions laborals tenen tot el dret de queixar-se i fer vaga; i que siguin els agents competents en cada cas els qui negociïn, decideixin i actuïn. El que realment em va cridar l’atenció és el principal motiu de la protesta. Si no ho vaig entendre malament, els sindicats veuen amb temor la possible privatització d’AENA perquè, molt probablement, comportaria el tancament d’algunes infraestructures deficitàries; amb la conseqüent pèrdua de llocs de treball (que són, ja ho sabem, el bé més preuat de què disposem els plebeus en aquests temps que ens ha tocat viure –i per molts anys!)
D’una banda el temor sembla justificat i la protesta raonable. No sóc pas amic de les privatitzacions i entenc que l’estat mantingui (subvencioni) certs serveis que no sobreviurien per si mateixos, de cap de les maneres, en aquesta nostra jungla pseudo-liberal (en aquest cas pseudo-liberal vol dir «liberal quan convé»). Suposo que sobren els exemples.
Però per altra banda, el transport aeri grinyola una mica. Si prenem com a exemple l’aeroport d’Alguaire (Lleida), segons el butlletí de mobilitat núm.68 de la Generalitat, durant els primers set mesos d’activitat hi hagué un total de 42.420 passatgers repartits en 6 destinacions: Palma de Mallorca (11.406 passatgers), Frankfurt (8.855), París (8.625), Milà (8.422) i… no hi ha dades de les altres dues. Bé, una de les altres dues destinacions era Barcelona i no cal ser gaire espavilat per veure que els passatgers que van volar de Lleida a Barcelona (Vueling) en aquests 7 mesos d’activitat foren 5.112–x (on x són els passatgers de l’altra destinació: Madrid). Doncs bé, resulta ser que Vueling rebia una subvenció de 10.000€ mensuals únicament per a mantenir aquest trajecte entre Lleida i Barcelona. Tot i desconèixer x, 70.000€ de subvenció per a menys de 5.000 passatgers semblen prou bon motiu perquè fins i tot algú tant liberal com el senyor Josep Piqué mantingués els deficitaris vols entre Lleida i Barcelona. Tant bo, de fet, que un cop retirada la subvenció el servei ha desaparegut. No voldria que se m’acusés de malintencionat ni difamador, de manera que deixaré clar que, segons deia la premsa, la retirada de la subvenció es féu de mutu acord entre l’aerolínia i el govern de la Generalitat.
Amb tot plegat, vull anar a raure a la reflexió que potser hauríem de fer tots plegats sobre què subvencionem, com, fins quan… i, sobretot, amb quins objectius. Perquè, ja em perdonaran els treballadors d’AENA que puguin quedar-se sense feina, hi ha infraestructures aèries que no tenen cap raó de ser.
