Sigui com vulgui, no és d’això que volia parlar. Si uns treballadors no estan contents amb les seves condicions laborals tenen tot el dret de queixar-se i fer vaga; i que siguin els agents competents en cada cas els qui negociïn, decideixin i actuïn. El que realment em va cridar l’atenció és el principal motiu de la protesta. Si no ho vaig entendre malament, els sindicats veuen amb temor la possible privatització d’AENA perquè, molt probablement, comportaria el tancament d’algunes infraestructures deficitàries; amb la conseqüent pèrdua de llocs de treball (que són, ja ho sabem, el bé més preuat de què disposem els plebeus en aquests temps que ens ha tocat viure –i per molts anys!)

D’una banda el temor sembla justificat i la protesta raonable. No sóc pas amic de les privatitzacions i entenc que l’estat mantingui (subvencioni) certs serveis que no sobreviurien per si mateixos, de cap de les maneres, en aquesta nostra jungla pseudo-liberal (en aquest cas pseudo-liberal vol dir «liberal quan convé»). Suposo que sobren els exemples.

Però per altra banda, el transport aeri grinyola una mica. Si prenem com a exemple l’aeroport d’Alguaire (Lleida), segons el butlletí de mobilitat núm.68 de la Generalitat, durant els primers set mesos d’activitat hi hagué un total de 42.420 passatgers repartits en 6 destinacions: Palma de Mallorca (11.406 passatgers), Frankfurt (8.855), París (8.625), Milà (8.422) i… no hi ha dades de les altres dues. Bé, una de les altres dues destinacions era Barcelona i no cal ser gaire espavilat per veure que els passatgers que van volar de Lleida a Barcelona (Vueling) en aquests 7 mesos d’activitat foren 5.112–x (on x són els passatgers de l’altra destinació: Madrid). Doncs bé, resulta ser que Vueling rebia una subvenció de 10.000€ mensuals únicament per a mantenir aquest trajecte entre Lleida i Barcelona. Tot i desconèixer x, 70.000€ de subvenció per a menys de 5.000 passatgers semblen prou bon motiu perquè fins i tot algú tant liberal com el senyor Josep Piqué mantingués els deficitaris vols entre Lleida i Barcelona. Tant bo, de fet, que un cop retirada la subvenció el servei ha desaparegut. No voldria que se m’acusés de malintencionat ni difamador, de manera que deixaré clar que, segons deia la premsa, la retirada de la subvenció es féu de mutu acord entre l’aerolínia i el govern de la Generalitat.

Amb tot plegat, vull anar a raure a la reflexió que potser hauríem de fer tots plegats sobre què subvencionem, com, fins quan… i, sobretot, amb quins objectius. Perquè, ja em perdonaran els treballadors d’AENA que puguin quedar-se sense feina, hi ha infraestructures aèries que no tenen cap raó de ser.

En general, crec que es tendeix a banalitzar (o directament a ignorar) l’aprenentatge que es requereix per a servir-se dels ordinadors i les TIC. No és gens estrany trobar persones que ocupen (o opten a) llocs de treball i que, ni de bon tros, tenen el nivell de competència en l’ús d’aquestes tecnologies que requereix el desenvolupament normal i eficient de les seves tasques. No em refereixo només a persones de mitjana edat, sinó també a persones més joves. Perquè, de la mateixa manera, també és molt freqüent sentir dir el tòpic: “En això dels ordinadors, la canalla d’avui dia ja neixen ensenyats” o formulacions similars.

No ens enganyem: que uns pares se sorprenguin veient la naturalitat, la facilitat, la velocitat… amb què el seu fill es belluga en un entorn tecnològic que els és (als pares) completament estrany no vol dir que la canalla d’avui dia neixin ensenyats ni tan sols que el seu propi fill sigui capaç d’entendre i d’aprofitar, de forma crítica i eficaç, les eines que té a l’abast. Que existeixi una predisposició –diguem-ne– natural d’aquestes noves generacions a la comprensió i l’ús de tota mena interfícies basades en menús, llistes, seleccions, etc. dista bastant de saber-ne fer un bon ús. Si l’informe PISA del 2009 confirma els pobres resultats de Catalunya a l’anterior Informe PISA 2006 [PDF. 4,6MB] en qüestions tan elementals com la comprensió lectora, potser és que les noves generacions no són tan diferents de les anteriors…

És per això, i pel bé de tots plegats, que trobo molt positiu que la Generalitat de Catalunya impulsi, des del passat novembre, una acreditació de competències en tecnologies de la informació i la comunicació: l’ACTIC. Aquesta acreditació, que actualment permet accedir a qui ho vulgui a les proves de nivell bàsic i mitjà, certifica [cito]

[…] la competència digital, entesa com la combinació de coneixements, habilitats i actituds en l’àmbit de les tecnologies de la informació i la comunicació que les persones despleguen en situacions reals per assolir objectius determinats amb eficàcia i eficiència.

Podria i pot ésser només xerrameca política, propaganda pre-electoral i caure ràpidament en l’oblit o directament no haver ni arribat al gruix de la societat; però d’entrada les primeres impressions que en tinc són molt positives. En primer lloc perquè ja he fet la prova de nivell bàsic (40 preguntes) i, malgrat algunes ambigüitats que caldria corregir, penso que està molt ben plantejada per a la seva pretensió. En segon lloc perquè els temaris em semblen –aquests sí!- adequats i realistes (alguna estona parlaré amb més detall dels temaris); i per últim perquè la pròpia administració pública diu que

L’obtenció d’aquest certificat es considerarà un mèrit en els processos de selecció per a la funció pública.

Si la iniciativa privada segueix l’exemple, quan (com diu el meu cap) surti la primera oferta de feina a InfoJobs que valori la possessió d’aquests certificats, l’ACTIC serà un èxit. De moment el dia 12 de febrer aniré a fer la prova del nivell mitjà…