Tres mals costums a la carretera
Hi ha tres comportaments que sovintegen molt a les carreteres de casa nostra que em treuen de polleguera. De fet, no és que sovintegin… m’atreviria a dir que són majoritaris i estic segur que no són pas fruit de la malícia sinó més aviat del desconeixement…
El primer és el de no fer servir les llums llargues quan circulem de nit, ras i curt. Segons el reglament de tràfic és obligatori:
1. Todo vehículo equipado con luz de largo alcance o carretera que circule a más de 40 kilómetros por hora, entre el ocaso y la salida del sol, fuera de poblado, por vías insuficientemente iluminadas o a cualquier hora del día por túneles, pasos inferiores y tramos de vía afectados por la señal «Túnel» (S-5) insuficientemente iluminados, la llevará encendida, excepto cuando haya de utilizarse la de corto alcance o de cruce, de acuerdo con lo previsto en los artículos 101 y 102, especialmente para evitar los deslumbramientos.
Però amb independència del fet que sigui obligatori, és una deferència cap a la resta de conductors que circulem al darrere. És molt més perillós avançar un vehicle que no duu les llums llargues de nit!
El segon consisteix en circular sempre per carril exterior de les rotondes. La majoria de rotondes tenen dos carrils però no sembla que els conductors se n’hagin plantejat el motiu. Evidentment no és per a fer avançaments o per posar-se a donar voltes per l’interior. És per facilitar el fluïdesa de la circulació! Hom només hauria d’entrar a una rotonda pel carril exterior (el de la dreta) si vol prendre la primera sortida, en els altres casos sempre hauria d’entrar-hi pel carril interior (el de l’esquerra) i just en passar la sortida anterior a la desitjada desplaçar-se cap al carril de l’exterior (que sempre hauríem de trobar lliure de vehicles perquè els que hi circulaven fins ara han sortit per la sortida anterior!) per sortir còmodament.
Per últim, no sé si el més greu però el que més m’empipa, esperar-se al final del carril d’acceleració per fer una incorporació a una via ràpida. Els carrils d’acceleració tenen aquest nom per un motiu prou evident, però hi ha molts conductors que malgrat veure que no es poden incorporar continuen avançant fins a esgotar-lo completament. Això no només dificulta la seva incorporació i la dels que estan al seu darrera, sinó que suposa una situació de risc que es podria evitar fàcilment. És tan senzill com aturar-se (sí, sí, aturar-se!) al principi del carril d’acceleració, observar l’evolució dels cotxes que s’aproximen per l’esquerra i arrencar de forma decidida (accelerant pel carril d’acceleració!) quan el trànsit ho permeti.




