[actualmente] el perfil de nuestra inmigración extracomunitaria sea en más de un 40% población musulmana, que en algunos casos está planteando problemas de integración.

Aquestes declaracions no aporten cap informació real (assumint –com fa Sánchez-Camacho– que són els immigrants els qui plantegen “problemes d’integració”, no en plantegen els d’origen hispà també? no en plantegen els alemanys a Mallorca?) i estan carregades de males intencions. Suposo que responen a l’estratègia electoral del PP d’acostar-se a les polítiques xenòfobes d’Anglada i companyia que tan rèdit electoral donen (després ja ens queixarem). Estratègia menyspreable.

Com que aquesta mena de conductes polítiques m’indignen especialment em vaig entretenir ahir al vespre a consultar dades sobre immigració per autonomies de l’Instituto Nacional de Estadística (INE) espanyol. Amb les dades del 2007 (les darreres que vaig trobar) crida l’atenció que el percentatge d’immigració d’origen africà a Catalunya és del 22,96% (un 25,64% el 2009 segons l’Idescat); molt lluny del 40% que declara Sánchez-Camacho. És cert que aquesta senyora parla de musulmans i no d’africans i part del col·lectiu asiàtic és també de religió musulmana; però fins i tot assumint que tots els immigrants vinguts d’Àsia i Oceania fossin musulmans (ben lluny de la realitat) i ignorant que quan diu musulmans vol dir moros, el percentatge rondaria el 30%. Al meu entendre no és gaire important si aquest percentatge és del 20%, 30%, 40% o 50%; em preocupa més que una política doni unes dades que no semblen certes sense dir d’on les ha tret. La primera conclusió que trec és que o bé està molt mal informada o bé menteix descaradament.

En segon lloc, si com afirma la presidenta del PPC, els diversos governs de CIU van tenir realment la capacitat d’escollir l’origen dels immigrants que venien a Catalunya; aquesta influència s’hauria de veure reflectida en les dades demogràfiques actuals. De nou, res més lluny de la realitat: segons l’INE el percentatge de població africana a Catalunya és del 22,96% (sobre el total d’immigrants), lleugerament per sota de la mitjana espanyola; mentre que la població d’origen hispà ronda el 40%, 6 punts per sobre de la mitjana espanyola. Les dades extretes de l’INE juntament amb els càlculs dels percentatges que vaig fer es poden consultar en aquest full de càlcul.

L’argument: el de sempre. Amb la crisi que hi ha i totes les ajudes socials se les emporten ells. Aquest “argument” em rebenta perquè sol anar acompanyat de –aproximadament– cap xifra que demostri l’afirmació. Jo desconec per complet si és cert que totes les ajudes socials se les enduen els immigrants (intueixo que no…), però en qualsevol cas no em preocupa gens.

Malgrat que hi ha molts serveis que no funcionen com ho haurien de fer, estic content de viure en un país on el govern ajuda a qui ho necessita. Deixem per un altre dia si el tipus d’ajuda és l’adequada o no, o diguem simplement que estic content de viure en un país on el govern té la voluntat d’ajudar a qui ho necessita. D’ajudes socials no en calen per tothom però tampoc n’hi ha per tothom a qui caldrien, de manera que és lògic que s’hagin d’establir uns criteris a l’hora de concedir-les. Vull pensar (i miraré de comprovar-ho en la mesura que em sigui possible) que les ajudes socials no s’assignen segons els cognoms del sol·licitant sinó per criteris estrictament econòmics, educatius…

Si essent així totes les ajudes van a parar als immigrants ens mereixem un suspès en política immigratòria (que ens el mereixem amb total independència d’aquest supòsit) i cal que els encarregats del seguiment dels resultats dels plans d’ajudes vetllin per tal que la taxa d’immigrants que necessiten ajudes es vagi reduint.

Si no és així, és a dir, si les ajudes tenen en compte la procedència dels sol·licitants aleshores tenim un altre problema afegit que rau en la maleïda correcció-política i que hauríem de tallar de soca-rel juntament amb tots aquests complexos estúpids. Paradoxalment les persones d’aquí (que són les que no són ells) preocupades pel percentatge d’ajudes que reben els immigrants voldrien que un dels criteris per a rebre les ajudes fos que el teu DNI no comenci per X, i encara que es donés el cas que el criteri aplicat pels polítics fos justament l’invers, els mal vistos continuarien sent els immigrants en comptes dels qui estableixen els criteris!

El secret de tot plegat, i cito Sala-i-Martín:

[…] rau a entendre que no es pot tractar els immigrants com a ciutadans de segona categoria i que, si no estem disposats a tractar-los en condicions d’igualtat davant la llei, seria millor expulsar-los i tancar les fronteres.

Això és el que voldrien tots aquests que no són racistes, però expulsar els immigrants i tancar les fronteres no només no és just, sinó que no és una solució, és estúpid i ni tan sols és possible. Per aquest motiu penso que el que hem de fer com a societat és assumir al més aviat possible que un immigrant deixa de ser un immigrant en el mateix moment en què ja és aquí, i dedicar-nos a mirar de trobar les solucions adequades per als problemes que compartim com a societat.

A la tarda vaig a berenar al bar de l’estació de Vic on dos homes a la barra amb llurs cerveses i tot l’aspecte d’haver acabat una jornada extenuant i productiva (subratllo la ironia) fan quatre comentaris dispersos. L’un acaba de llençar unes monedes a l’escurabutxaques i li comenta a l’altre que aquestes màquines són terribles. «Sí, ja s’encarreguen de venir els xinos al matí a buidar-les» «I nosaltres les omplim a la tarda…» Però la culpa continua sent dels xinos…