Ara en Pau Donés encara em cau més bé del que em queia fins ara…

Llegeixo al Regió7 el Tema del dia que tracta en clau local –arran del tan­ca­ment d’un altre vide­o­club de Manresa– la con­tro­ver­tida llei d’economia sos­te­ni­ble del govern ZP pel que fa a la pira­te­ria. Per mi el més sor­pre­nent no és que tan­qui un altre vide­o­club, sinó que encara en que­din dos d’oberts…

D’entrada em crida l’atenció que els pro­pi­e­ta­ris dels vide­o­clubs –segons R7– lamen­tin que “quan hi hagi la llei con­tra la pira­te­ria ja no que­darà ningú per sal­var”. Entenc que es facin lleis per pro­te­gir –digues-n’hi sal­var– espe­cies ani­mals o vege­tals en perill, llen­gües, cul­tu­res, etc. En defi­ni­tiva qual­se­vol mos­tra de riquesa/​diversitat natu­ral o cul­tu­ral ame­na­çada. No tinc clar que les lleis siguin el millor meca­nisme de pro­tec­ció (i menys quan actuen sota la forma de la pro­hi­bi­ció), però ho entenc. El que no puc con­ce­bre, de cap de les mane­res, és que cal­gui fer una llei per pro­te­gir un model de negoci. No ho puc con­ce­bre des de l’òptica libe­ral (o pseudo-​​liberal) impe­rant, però tam­poc des del més ele­men­tal sen­tit comú.

De debò que encara hi ha qui pensa que par­tint d’un hipo­tè­tic nou esce­nari sense “pira­te­ria” es recu­pe­ra­rien les ven­des de música i pel·lícules en for­mat CD i DVD? El mateix diari en la doble pàgina del Tema del dia des­ta­cava que a l’estat espa­nyol s’havien des­car­re­gat 350 mili­ons de pel·lícules durant el 2008 men­tre que es cal­cula que se’n dei­xa­ren de ven­dre uns 52 mili­ons (vegeu-​​ne el tweet). Artur Ríos Vizern, direc­tor de Músicas de Régimen, molt més rea­lista, comenta que avui dia si un jove té 30€ per gas­tar pre­fe­reix fer-​​ho en re-​​càrregues de saldo pel mòbil que no en música o cinema. “Contra els can­vis cul­tu­rals no hi ha res a fer”, diu. “I només fal­ta­ria!”, afe­gi­ria jo.

És evi­dent que tot­hom té el dret de crear i de pro­var de viure de les seves cre­a­ci­ons. Però dic de provar-​​ho, no de viure’n tant sí com no. I si l’artista no pot viure del seu art és evi­dent que tam­poc n’hauria de poder viure una web d’enllaços (com cine​tube​.es o seri​esyonkis​.com) o una dis­co­grà­fica; menys encara el pre­si­dent del con­sell de direc­ció de l’SGAE. Ara bé, no siguem tan dra­mà­tics, que no s’acaba el món: només un model de negoci. Jo no estic a favor del “tot gra­tis” que comenta R7 ni en con­tra de pagar per certs ser­veis d’Internet (de fet ja en pago més d’un), però em sem­bla ridí­cul i d’una gran estre­tor de mires que hi hagi per­so­nes que pre­ten­guin que els sal­vin la para­deta a cop de llei. És ben lògic que si la indús­tria es gira d’esquena a la rea­li­tat, la gent s’espavili per la seva banda. Si vols fer negoci no és gaire intel·ligent anar contracorrent…

Mai a la his­tò­ria de la huma­ni­tat ha estat tan fàcil enre­gis­trar, publi­car, dis­tri­buir, donar-​​se a conèi­xer… com avui dia grà­cies als ordi­na­dors i Internet. En canvi, ens volen fer creure que aques­tes eines són una ame­naça pels artis­tes i per l’art. Au, vinga!

Creo que los dis­cos fue­ron sólo una pequeña bur­buja a tra­vés de los tiem­pos y todos los que se gana­ron la vida con ellos durante un tiempo fue­ron afor­tu­na­dos. No hay nin­gún motivo por el que nadie debe­ría haber hecho mucho dinero ven­di­endo dis­cos excepto que durante ese momento en el tiempo todo estaba pre­pa­rado para ello. Siempre supe que se aca­ba­ría más tarde o más tem­prano. No podía durar, y ya se está aca­bando. No es algo que me pre­o­cupe espe­ci­al­mente, me gusta cómo van las cosas ahora.

Esa época de los dis­cos ha sido un acci­dente. Es como cuando tenías una fuente de grasa de ballena en 1840 y la podías usar como com­bus­ti­ble. Antes de tener gas natu­ral, si te dedi­ca­bas a lo de la grasa de ballena eras el tío más rico del mundo. Después llegó el gas natu­ral, y te que­daste con la casa llena de tu puta grasa de ballena. Lo siento, amigo, la his­to­ria se mueve. La música gra­bada es como la grasa de ballena. Llegará algo que ocu­pará su lugar.

Declaracions de Brian Eno en una entre­vista de Paul Morey. (Via Ivalladt). Merci per compartir-​​ho Guille ;-)