19 gen 2012

Eclipse IDE per a Python+Django+MySQL a Mac OS X Lion

No Comments Informàtica

Després de barallar-​​me unes hores per a con­fi­gu­rar cor­rec­ta­ment l’entorn de pro­gra­ma­ció, escric aquesta entrada per expli­car com ho he fet. Anem a pams:

Objectiu

La meva inten­ció és uti­lit­zar Eclipse per a pro­gra­mar apli­ca­ci­ons web usant Django en un equip local amb Mac OS X Lion. La base de dades que vull uti­lit­zar és MySQL i es troba en un ser­vi­dor LAMP a la mateixa xarxa local.

Eines necessàries

Procediment

La pri­mera part de la instal·lació real­ment és molt sen­zi­lla, els pro­ble­mes els he tro­bat a l’hora de con­nec­tar amb la base de dades… Però, tant se val, comen­cem pel principi:

1 Instal·lació d'Eclipse Classic

Aquest pas és tri­vial. N’hi ha prou de descarregar-​​lo, descomprimir-​​lo i arros­se­gar la car­peta eclipse a la nos­tra car­peta d’aplicacions.

2 Instal·lació de Python i Django

Molt fàcil, també. Descarreguem i mun­tem el DMG de la ver­sió de Python que vul­guem (jo ho he fet amb la 2.7 basant la tria en aquesta indi­ca­ció del web: If you don’t know which ver­sion to use, start with Python 2.7; more exis­ting third party software is com­pa­ti­ble with Python 2 than Python 3 right now.) i exe­cu­tem l’instal·lador.

Per al Django: des­car­re­guem i des­com­pri­mim la ver­sió esta­ble i poste­ri­or­ment arros­se­guem la car­peta obtin­guda al Terminal. Amb això acon­se­guim obrir un ter­mi­nal amb la car­peta de Django com a car­peta de tre­ball. En aquest ter­mi­nal exe­cu­tem:

1
sudo pyt­hon setup.py ins­tall

3 PyDev

Arribats a aquest punt podem dir que ja tenim les eines a punt i és l’hora de començar-​​les a inte­grar. Començarem afe­gint a Eclipse el plug-​​in PyDev per a poder crear pro­jec­tes amb Python/​Django. Per a fer-​​ho, des del menú Help > Install New Software… afe­gi­rem el següent repo­si­tori:

1
http://pydev.org/updates

I poste­ri­or­ment, des del mateix qua­dre de dià­leg, podem cer­car PyDev i instal·lar-lo (hau­rem de rei­ni­ciar l’Eclipse en acabat!)

4 Connexió amb la base de dades

Aquesta és la part que m’ha donat més mal­de­caps (i bàsi­ca­ment per a recordar-​​me de com ho he fet escric aquest post). L’esquema gene­ral –pro­ble­mes inclo­sos– és el següent: Per tal que Python pugui gene­rar auto­mà­ti­ca­ment el codi font per a interac­ci­o­nar amb MySQL neces­si­tem el con­nec­tor Python-​​MySQL (també cone­gut com MySQLdb o Python-​​MySQLdb). La meva idea ini­cial era que no m’havia de fer falta instal·lar MySQL al Mac si, al cap i a la fi, la BD a la qual vull connectar-​​me està en una màquina dife­rent. Però resulta que durant la instal·lació fa falta con­sul­tar el fit­xer de con­fi­gu­ra­ció i cer­tes lli­bre­ries de MySQL. Després de goo­gle­jar una bona estona vaig arri­bar a la con­clu­sió (no gaire con­ven­çut) que, encara que al final vol­gués connectar-​​me a un MySQL remot, per a fer la instal·lació del con­nec­tor neces­si­tava un MySQL local.

En defi­ni­tiva, el pri­mer pas és instal·lar el MySQL Community Server (fàcil, usant l’instal·lador, un cop descarregat/​descomprimit); poste­ri­or­ment des­car­re­guem  i des­com­pri­mim MySQLdb, n’editem el fit­xer de con­fi­gu­ra­ció site.cfg per a indi­car el PATH del nos­tre fit­xer de con­fi­gu­ra­ció de MySQL

1
2
3
4
# The path to mysql_​config.
# Only use this if mysql_​config is not on your PATH, or you have some weird
# setup that requi­res it.
mysql_​config = /​usr/​local/​mysql/​bin/​mysql_​config

Fet això, neces­si­tem incloure al PATH una lli­bre­ria que uti­litza el con­nec­tor. Concretament: libmysqlclient.18.dylib. Per no complicar-​​me (ni afe­gir “merda” al PATH) vaig fer-​​li un enllaç sim­bò­lic i va fun­ci­o­nar per­fec­ta­ment. En un ter­mi­nal exe­cu­tem:
1
sudo ln -s /​usr/​local/​mysql/​lib/​libmysql­cli­ent.18.dylib /​usr/​lib/​

Ara sí que hau­ríem de poder instal·lar el con­nec­tor fent:
1
sudo pyt­hon setup.py ins­tall

Fet!

{lang: «ca»}

22 jul 2011

Instal·lació neta d'OSX 10.7 Lion

3 Comments Informàtica

Escric aquesta entrada des de Lion, la nova ver­sió del sis­tema ope­ra­tiu OS X d’Apple, des­prés de barallar-​​me durant el dia d’ahir amb l’ordinador per fer una instal·lació que em dei­xés satis­fet. No pre­tenc pre­sen­tar una revi­sió a fons del pro­ducte per­què a hores d’ara encara no l’he fet ser­vir prou; però si que vol­dria donar algu­nes indi­ca­ci­ons sobre la instal·lació que penso que poden ser útils a les per­so­nes que encara estan pen­sant si fan o no el salt d’Snow Leopard (que fun­ci­ona de mera­ve­lla) a Lion (que ja ha rebut algu­nes crí­ti­ques pel seu ren­di­ment) i afegir-​​hi alguna opi­nió més.

A la prò­pia App Store poden llegir-​​se opi­ni­ons d’usuaris que cri­ti­quen un supo­sat des­cens del ren­di­ment des­prés d’haver actu­a­lit­zat. La veri­tat és que a mi mai m’ha agra­dat actu­a­lit­zar sis­te­mes ope­ra­tius (entre ver­si­ons, vull dir) i fins i tot en el cas de GNU/​Linux, que pro­ba­ble­ment és el que millor resol els can­vis de ver­sió, sem­pre he sigut més par­ti­dari de for­ma­te­jar i reinstal·lar. Fer-​​ho d’aquesta manera em sem­bla més net i ele­gant i em per­met eli­mi­nar mol­tís­sima brossa (més de 300 GB!) tan del propi sis­tema com dels meus docu­ments personals.

En resum, des­prés de des­car­re­gar les gai­rebé 4GB de l’actualitzador vaig seguir les ins­truc­ci­ons de Mashable per a crear un DVD de sis­tema des del qual pre­te­nia fer la instal·lació neta. Gravar aquest DVD amb la Utilidad de dis­cos és tri­vial (seguiu les ins­truc­ci­ons) però compte! No hi va haver manera d’aconseguir que el meu iMac arren­qués des del DVD. No vaig cer­car a fons, però em va sem­blar enten­dre que els iMac no boo­ten des de CD/​DVD (ales­ho­res per­què incor­po­rava el DVD d’Snow Leopard dins la caixa, quan el vaig com­prar? Sí, vaig provar-​​ho amb el DVD ori­gi­nal del lle­o­pard de neu i tam­poc va arrencar…)

Seguint les matei­xes ins­truc­ci­ons vaig gra­var la DMG de Lion a una tar­geta SD (no tenia cap lla­pis USB de més de 4 GB) i rei­ni­ci­ant amb la tecla option (alt) pre­muda vaig acon­se­guir ini­ciar el sis­tema des de la SD. Vaig indi­car que volia instal·lar al disc prin­ci­pal (Macintosh HD) i resulta que en comp­tes de sobre­es­criure el disc, va detec­tar que ja hi havia un OS X instal·lat i va fer una actu­a­lit­za­ció! Arg!

He de dir que en el meu cas durant els pri­mers 10 o 15 minuts d’ús vaig notar com, efec­ti­va­ment, el ren­di­ment de la inter­fí­cie grà­fica era força jus­tet. Res a veure amb la flui­desa d’Snow Leopard i gens digne d’una màquina amb un i7 i 8 GB de memòria.

Conclusió? Calia reinstal·lar de nou assegurant-​​me de for­ma­te­jar pri­mer. Fer-​​ho, de fet, és ben sen­zill. Després d’arrencar amb la tar­geta SD s’indica que ini­ciï la Utilidad de dis­cos i es borra el con­tin­gut de la par­ti­ció Macintosh HD. Un cop fet s’instal·la de nou (força més ràpid que l’actualització) i la veri­tat és que ales­ho­res si que el ren­di­ment i la flu­ï­desa de l’entorn de tre­ball són els esperats!

Primeres impressions?

L’scroll natu­ral ho és ben poc de natu­ral! Però a dife­rèn­cia del que havia lle­git si que pot desactivar-​​se des de les pro­pi­e­tats del ratolí.

El LaunchPad és una mera­ve­lla (més ràpid fins i tot que l’Spotlight per obrir les apli­ca­ci­ons més usa­des) i es tro­ben a fal­tar Exposé i Spaces; amb­dós ara inte­grats al Mission Control que té molt bona pinta però que reque­rirà un pro­cés d’adaptació.

Ah, per cert, si feu una instal·lació neta tin­gueu pre­sent que Lion no incor­pora iLife (a dife­rèn­cia de quan com­pres un Mac que ja ve preinstal·lat) de manera que si no el teniu en DVD hau­reu de pas­sar per caixa!

{lang: «ca»}

03 feb 2010

Llibertat i programari lliure: una aproximació personal

3 Comments Programari lliure

Sóc usu­ari de pro­gra­mari lliure des de fa molts anys. Si no ho recordo mala­ment, el pri­mer GNU/​Linux que vaig instal·lar fou el RedHat 6.0 (que segons he lle­git a la wiki­pe­dia, data de mit­jan 1999) fa 11 anys. També he pro­vat Mandrake (abans que es con­ver­tís en Mandriva), Fedora, Debian, Gentoo, Knoppix, Ubuntu i segu­ra­ment alguna altra dis­tri­bu­ció que m’ha fet grà­cia d’instal·lar. També m’he bara­llat un parell o tres de vega­des en aquests anys amb FreeBSD (sense massa èxit, tot sigui dit) i sem­pre he sigut (i sóc) defen­sor del pro­gra­mari lliure.

Però durant tots aquests anys també he anat fent ser­vir, per uns o altres motius, pro­gra­mari pri­va­tiu. A vega­des amb lli­cèn­cia i a vega­des sense, a vega­des per gust, a vega­des per­què no hi havia més remei. Actualment, per exem­ple, tinc un Sony Vaio W amb lli­cèn­cia de Windows 7 Starter que faig ser­vir prin­ci­pal­ment per la feina on la majo­ria d’aplicacions que hi tinc instal·lades són lliu­res (Firefox, Thunderbird, OpenOffice​.org, 7zip…) i no hi instal·lo GNU/​Linux per dos motius: 1) per poder jut­jar el Windows 7 amb una mica de cri­teri i 2) per no per­dre la garan­tia de la màquina. I tinc també un iMac i7 amb Snow Leopard “legal” però molt pro­gra­mari pri­va­tiu sense lli­cèn­cia. En el cas del mac no hi poso GNU/​Linux també per dos motius: 1) Snow Leopard em sem­bla un S.O. molt pràc­tic i 2) per no per­dre la garan­tia de la màquina.

De manera que em trobo amb dos ordi­na­dors amb un S.O pri­va­tiu quan fa cosa d’uns mesos tenia un únic por­tà­til amb GNU/​linux (pri­mer Debian Sid, des­prés Jaunty i Karmic) instal·lat des de feia més de 2 anys. D’entrada, crida l’atenció que no puc esco­llir el S.O. dels meus ordi­na­dors si no vull perdre’n la garan­tia. Això em sem­bla molt mala­ment i és una cosa con­tra la que, com a con­su­mi­dors, hau­ríem de llui­tar; però malau­ra­da­ment és un mal molt gene­ra­lit­zat. De fet, només conec Ahtec com a marca d’ordinadors que poden comprar-​​se sense S.O. i el meu ante­rior por­tà­til era Ahtec, sobre­tot, per aquest motiu.

Només per això, Stallman diria que he renun­ciat a la meva lli­ber­tat com a usu­ari d’ordinadors. I crec que, en part, tin­dria raó. Tanmateix, tinc la sort de no ésser un usu­ari a qui han enco­lo­mat un Windows 7 i un Snow Leopard, sinó que sóc per­fec­ta­ment cons­ci­ent dels avan­tat­ges i incon­ve­ni­ents del pro­gra­mari lliure i dels ris­cos del pro­gra­mari pri­va­tiu i n’era en el moment d’adquirir els ordinadors.

És a dir, he esco­llit lliu­re­ment que bona part del pro­gra­mari que uti­litzo sigui pri­va­tiu (almenys durant un temps). Stallman diria més aviat que he renun­ciat, amb ple conei­xe­ment i per volun­tat prò­pia, a la meva lli­ber­tat. Des d’aquest punt de vista (i pot molt ben ser l’encertat) el meu cas és molt pit­jor que el d’un usu­ari que renun­ciés a aquesta lli­ber­tat sense ser-​​ne conscient.

Per altra banda, el meu conei­xe­ment sobre el pro­gra­mari lliure ha pro­vo­cat que hi hagi almenys 3 per­so­nes del meu entorn pro­per que esti­guin usant GNU/​Linux en els seus ordi­na­dors. Potser més de 3 si tenim en compte alguns dels alum­nes que he tin­gut en cur­sos de GNU/​Linux.

Tot ple­gat és força con­tra­dic­tori. Una altra con­tra­dic­ció de les mol­tes que car­rego… O pot­ser és que no con­si­dero que en el pla per­so­nal aquesta renun­cia sigui tan gran ni tan greu com la va plan­te­jar Stallman l’altre dia al Lacetània? Aquí em toca­ria par­lar, entre d’altres coses, de la meva posi­ció res­pecte la pri­va­ci­tat i la seguretat.

Això serà en un altre post…

{lang: «ca»}