Gràcies al llibre que estic llegint ara mateix (Bona crisi. Cap a un món post-materialista, de Jordi Pigem) avui he descobert l’existència de l’HPI. El Happy Planet Index és un indicador de l’eficiència dels països en termes d’esperança i qualitat de vida front a la seva empremta mediambiental.

El calcula la nef (una fundació que segueix la línia de pensament d’E. F. Schumacher: «una economia com si la gent i el planeta importessin») com a alternativa al PIB per a comparar el nivell de desenvolupament dels països del món. Val la pena consultar el web i l’informe complert [PDF. 4,8MB] per entendre una mica millor què és, per a què pot servir (i per a què no) l’HPI.

Tot plegat constitueix una línia de pensament que s’ajusta força –pel que vaig veient– a la meva manera de concebre el món i tinc ganes d’endinsar-m’hi una mica més per descobrir si, a banda d’ordenar i ampliar alguns dels meus pensaments sobre el nostre futur com a espècie, també proposa accions concretes o es queda simplement amb l’exposició.

De moment segueixo amb el llibre de Pigem (que recomano) i enceto una categoria al blog anomenada Arreglant el món per tractar aquestes qüestions.