Un nadiu nord-americà va explicar al seu nét que sentia que hi havia dos llops lluitant al seu interior. «Un dels llops és violent, ple de set de venjança. L’altre és afectuós i compassiu». El nét li va preguntar: «Quin dels llops vencerà al teu cor?». «Aquell al qual alimenti», va respondre l’ancià.

Després de la lectura del llibre de què parlava en el darrer apunt: Bona crisi. Cap a un món postmaterialista, de Jordi Pigem (la citació és del capítol 5, pàg. 76) entenc que:

1. La crisi és el moment decisiu del curs d’una malaltia. Per tant, per si mateixa, no té connotacions positives ni negatives.
2. A través del materialisme l’home s’ha desvinculat de la natura. Només té valor allò quantificable. Només existeix allò mesurable.
3. El consum és la raó única de la nostra existència.
4. Aquesta societat hiperactiva ja ha superat el seu zenit (peak oil day) i ara decau. La crisi actual no és tant econòmica com estructural.

Pigem proposa que hem de reconciliar-nos amb la Terra i les altres espècies. Cal que ens adonem que som gràcies als altres. Del cogito, ergo sum de Descartes al ets, per tant, existeixo de Satish Kumar. La nostra actitud vers l’univers és el canvi que el món necessita, tal com il·lustra la citació inicial.

Però… amb això n’hi ha prou? I com es passa del saber al sentir?

Gràcies al llibre que estic llegint ara mateix (Bona crisi. Cap a un món post-materialista, de Jordi Pigem) avui he descobert l’existència de l’HPI. El Happy Planet Index és un indicador de l’eficiència dels països en termes d’esperança i qualitat de vida front a la seva empremta mediambiental.

El calcula la nef (una fundació que segueix la línia de pensament d’E. F. Schumacher: «una economia com si la gent i el planeta importessin») com a alternativa al PIB per a comparar el nivell de desenvolupament dels països del món. Val la pena consultar el web i l’informe complert [PDF. 4,8MB] per entendre una mica millor què és, per a què pot servir (i per a què no) l’HPI.

Tot plegat constitueix una línia de pensament que s’ajusta força –pel que vaig veient– a la meva manera de concebre el món i tinc ganes d’endinsar-m’hi una mica més per descobrir si, a banda d’ordenar i ampliar alguns dels meus pensaments sobre el nostre futur com a espècie, també proposa accions concretes o es queda simplement amb l’exposició.

De moment segueixo amb el llibre de Pigem (que recomano) i enceto una categoria al blog anomenada Arreglant el món per tractar aquestes qüestions.