Sóc usu­ari de pro­gra­mari lliure des de fa molts anys. Si no ho recordo mala­ment, el pri­mer GNU/​Linux que vaig instal·lar fou el RedHat 6.0 (que segons he lle­git a la wiki­pe­dia, data de mit­jan 1999) fa 11 anys. També he pro­vat Mandrake (abans que es con­ver­tís en Mandriva), Fedora, Debian, Gentoo, Knoppix, Ubuntu i segu­ra­ment alguna altra dis­tri­bu­ció que m’ha fet grà­cia d’instal·lar. També m’he bara­llat un parell o tres de vega­des en aquests anys amb FreeBSD (sense massa èxit, tot sigui dit) i sem­pre he sigut (i sóc) defen­sor del pro­gra­mari lliure.

Però durant tots aquests anys també he anat fent ser­vir, per uns o altres motius, pro­gra­mari pri­va­tiu. A vega­des amb lli­cèn­cia i a vega­des sense, a vega­des per gust, a vega­des per­què no hi havia més remei. Actualment, per exem­ple, tinc un Sony Vaio W amb lli­cèn­cia de Windows 7 Starter que faig ser­vir prin­ci­pal­ment per la feina on la majo­ria d’aplicacions que hi tinc instal·lades són lliu­res (Firefox, Thunderbird, OpenOffice​.org, 7zip…) i no hi instal·lo GNU/​Linux per dos motius: 1) per poder jut­jar el Windows 7 amb una mica de cri­teri i 2) per no per­dre la garan­tia de la màquina. I tinc també un iMac i7 amb Snow Leopard “legal” però molt pro­gra­mari pri­va­tiu sense lli­cèn­cia. En el cas del mac no hi poso GNU/​Linux també per dos motius: 1) Snow Leopard em sem­bla un S.O. molt pràc­tic i 2) per no per­dre la garan­tia de la màquina.

De manera que em trobo amb dos ordi­na­dors amb un S.O pri­va­tiu quan fa cosa d’uns mesos tenia un únic por­tà­til amb GNU/​linux (pri­mer Debian Sid, des­prés Jaunty i Karmic) instal·lat des de feia més de 2 anys. D’entrada, crida l’atenció que no puc esco­llir el S.O. dels meus ordi­na­dors si no vull perdre’n la garan­tia. Això em sem­bla molt mala­ment i és una cosa con­tra la que, com a con­su­mi­dors, hau­ríem de llui­tar; però malau­ra­da­ment és un mal molt gene­ra­lit­zat. De fet, només conec Ahtec com a marca d’ordinadors que poden comprar-​​se sense S.O. i el meu ante­rior por­tà­til era Ahtec, sobre­tot, per aquest motiu.

Només per això, Stallman diria que he renun­ciat a la meva lli­ber­tat com a usu­ari d’ordinadors. I crec que, en part, tin­dria raó. Tanmateix, tinc la sort de no ésser un usu­ari a qui han enco­lo­mat un Windows 7 i un Snow Leopard, sinó que sóc per­fec­ta­ment cons­ci­ent dels avan­tat­ges i incon­ve­ni­ents del pro­gra­mari lliure i dels ris­cos del pro­gra­mari pri­va­tiu i n’era en el moment d’adquirir els ordinadors.

És a dir, he esco­llit lliu­re­ment que bona part del pro­gra­mari que uti­litzo sigui pri­va­tiu (almenys durant un temps). Stallman diria més aviat que he renun­ciat, amb ple conei­xe­ment i per volun­tat prò­pia, a la meva lli­ber­tat. Des d’aquest punt de vista (i pot molt ben ser l’encertat) el meu cas és molt pit­jor que el d’un usu­ari que renun­ciés a aquesta lli­ber­tat sense ser-​​ne conscient.

Per altra banda, el meu conei­xe­ment sobre el pro­gra­mari lliure ha pro­vo­cat que hi hagi almenys 3 per­so­nes del meu entorn pro­per que esti­guin usant GNU/​Linux en els seus ordi­na­dors. Potser més de 3 si tenim en compte alguns dels alum­nes que he tin­gut en cur­sos de GNU/​Linux.

Tot ple­gat és força con­tra­dic­tori. Una altra con­tra­dic­ció de les mol­tes que car­rego… O pot­ser és que no con­si­dero que en el pla per­so­nal aquesta renun­cia sigui tan gran ni tan greu com la va plan­te­jar Stallman l’altre dia al Lacetània? Aquí em toca­ria par­lar, entre d’altres coses, de la meva posi­ció res­pecte la pri­va­ci­tat i la seguretat.

Això serà en un altre post…

Cuando alguien me pre­gunta mi opi­nión sobre la pira­te­ría siem­pre digo:
–Atacar bar­cos está muy mal!

Quan algú va twit­te­jar que Richard Stallman vin­dria a fer una con­fe­rèn­cia a Manresa, pri­mer de tot, no m’ho vaig creure. Al web del Lacetània no en deien res, el Regió 7 no en deia res, Google no en deia res… Però final­ment era cert: va venir! Plegant mitja hora abans de la feina i assu­mint el risc de per­dre uns quants punts a la C-​​25 vaig arri­bar a l’hora per veure comen­çar la xer­rada “El Software Libre en la Ética y en la Práctica”.

Veure i escol­tar en Richard Stallman en directe va ser, per a mi, com quan vaig assis­tir al con­cert dels AC/​DC. Salvant les dis­tàn­cies, Stallman, com els Young & Cia, també és algú que porta tota la vida fent el mateix i a qui fa anys que conec, segueixo i –d’una manera o altra– admiro. La seva con­fe­rèn­cia va ser exac­ta­ment com m’imaginava que seria, igual que el con­cert d’AC/DC.

Stallmant va comen­çar par­lant del pro­gra­mari lliure i de les qua­tre lli­ber­tats i no va deixar-​​se res. Va par­lar de l’homonímia en anglès de free (lliure) i free (gra­tuït), de com i per­què va triar el nom GNU, de com s’ha de pronunciar…

The name “GNU” is a recur­sive acronym for “GNU’s Not Unix!”; it is pro­noun­ced g-​​noo, as one sylla­ble with no vowel sound between the g and the n.

…va mirar d’aclarir l’habi­tual con­fu­sió GNU/​Linux (lamen­tant que Hurd encara no sigui ope­ra­tiu al mateix nivell que el ker­nel de Torvalds) i la no menys habi­tual entre el pro­gra­mari lliure (free software) i el codi obert (open source). Tot ple­gat ama­nit amb peti­tes dosis –ben esco­lli­des– de l’excentricitat que l’ha fet tan cone­gut i, sobre­tot, molt sen­tit de l’humor.

Malgrat que tota aquesta infor­ma­ció es pot lle­gir als webs de GNU i la FSF –i fins i tot havent-​​ho fet– val molt la pena escol­tar el Sr. Stallman en directe per­què, si per alguna cosa lluita, si d’alguna cosa ens va par­lar ahir, per damunt de la infor­mà­tica, del pro­gra­mari o de l’ètica, fou de Llibertat (així, en majúscules).

I sin­ce­ra­ment, no és fàcil ni habi­tual avui dia, sen­tir algú par­lar de lli­ber­tat i com­pro­mís social amb la pro­fun­di­tat i la reve­rèn­cia amb què ho fa Richard Stallman. Estic segur que, en algun moment o altre de la con­fe­rèn­cia, tots els qui ahir omplíem l’aula 2000 del Lacetània, vam notar com alguna cosa se’ns remo­via a l’interior.

Cap al final de la xer­rada, Stallman va sub­has­tar un exem­plar sig­nat d’un lli­bre seu i segur que algú el cri­ti­carà per això. Però hem d’entendre que Richard Stallman no va venir a explicar-​​nos què és el pro­gra­mari lliure sinó que va venir en qua­li­tat de mili­tant del pro­gra­mari lliure. L’objectiu de la xer­rada era que enten­gués­sim que el pro­gra­mari lliure és la única opció ètica pos­si­ble que garan­teix l’ús lliure dels ordi­na­dors i que sovint la lluita per la lli­ber­tat exi­geix algun sacri­fici. Aquí, jo em pre­gunto: què passa amb la meva lli­ber­tat d’escollir, de forma cons­ci­ent i medi­tada, un pro­grama pri­va­tiu? Hauré de refle­xi­o­nar més sobre aquest con­flicte de lli­ber­tats personals…

En qual­se­vol cas, mal­grat aquest final una mica “desor­ga­nit­zat”, crec que la xer­rada fou un èxit en el con­tin­gut i en les for­mes. Em va sem­blar magis­tral la part en què va par­lar del pro­gra­mari lliure i pri­va­tiu a les esco­les. Espero que entre els assis­tents hi hagués algú que tin­gui poder de deci­sió en aquest àmbit.

Enhorabona i grà­cies, en qual­se­vol cas, a les per­so­nes del mòdul d’informàtica de l’institut Lacetània que feren pos­si­ble la pre­sèn­cia a Manresa de Richard Stallman.

En el torn de pre­gun­tes, Stallman va reco­ma­nar les dis­tri­bu­ci­ons Ututo, gNew Sense i Triskel; però apro­fito per recor­dar als usu­a­ris d’Ubuntu que també poden tenir un sis­tema 100% lliure usant només els repo­si­to­ris main i uni­verse i que qual­se­vol usu­ari de GNU/​Linux pot usar la comanda vrms per saber si RMS would be proud. ;-)