Sense ser un gran coneixedor de la zona –perquè no ho sóc-, si hi ha algun indret de Catalunya on mirant el perfil de les muntanyes i serralades em senti prou ubicat i capaç de situar alguns –pocs– topònims; aquest indret és a les comarques veïnes del nord: Solsonès i Berguedà. El Port del Comte, la Serra de Busa, el Cadí i el Cadinell, el Pedraforca, la Serra d’Ensija, els Rasos de Peguera, el Catllaràs… Per totes elles he trescat des de fa anys, en major o menor mesura, estiu i hivern.
Resulta que entremig de totes elles n’hi ha una que m’ha passat sempre desapercebuda: la Serra del Verd. En coneixia el nom i l’existència, és clar, però tot i estar fart de passar-hi per costat amb cotxe o fins i tot de veure-la des dels cims i miradors de les altres serres esmentades; no la situava, no la reconeixia, no hi parava esment… Per això, quan em vaig proposar que aquestes vacances fossin bàsicament muntanyenques, de seguida vaig tenir clar que m’havia de treure aquesta espina. Volia conèixer (o almenys fer una primera presentació) la Serra del Verd, de la qual, tot sigui dit m’he n’havien cantat excel·lències! I com que generalment el que s’acostuma a fer en una serralada és pujar al seu punt més elevat, em vaig proposar assolir el punt més alt de la Serra del Verd que duu, molt apropiadament, el nom de Cap del Verd (2.288 MSNM).
Avui (dimecres) hi he anat, des de La Pedra (al municipi solsonenc de La Coma i La Pedra) i la veritat és que m’ha encantat. M’atreviria a dir que la Serra del Verd amaga alguns dels paratges més bells de tota la contrada! En vistes del que he pogut constatar avui, però, no sóc l’únic que la tinc (o la tenia) oblidada. Bona prova en són fets com que no he trobat cap altre cotxe accedint-hi ni m’he topat (ni he vist) cap altra persona o que he pogut observar fins a 15 o 20 exemplars d’isard en tres ramats diferents. Feia anys que no veia tants isards com avui!
Justament avui no duia la càmera i malgrat tot he fet més fotos amb el mòbil (meravellat pel que anava descobrint) de les que vaig fer ahir al Pedraforca que sí que la portava. He penjat la ruta que he seguit i també algunes fotos al Wikiloc.
