09 set 2010

Nous projectes

1 Comment Formació

Aquest novem­bre farà qua­tre anys que em dedico a la docèn­cia d’informàtica per adults. És una feina que m’agrada per­què és vari­ada i poc ruti­nà­ria. No hi ha mai els matei­xos hora­ris, ni els matei­xos llocs, ni les matei­xes cares… Les matè­ries també can­vien: tan aviat t’envien a unes instal·lacions muni­ci­pals a ense­nyar les noci­ons més bàsi­ques d’un sis­tema ope­ra­tiu, com a una cam­bra de comerç a fer macros d’Excel per a gent que tre­ba­lla a diari amb fulls de càl­cul o a una aca­dè­mia a expli­car GNU/​Linux o segu­re­tat informàtica.

Mai havia tre­ba­llat qua­tre anys a la mateixa empresa –ni en el mateix sec­tor, de fet– però suposo que si he arri­bat fins aquí és per­què la feina m’agrada, trobo satis­fac­tò­ries les con­di­ci­ons labo­rals i l’ambient de tre­ball a Grup Bages Formadors és fan­tàs­tic. Tanmateix, no tot són flors i vio­les, també hi ha moments durs (cur­sos que no pots/​no saps pre­pa­rar tan bé com vol­dries, hora­ris inten­sius a tem­po­ra­des, molts des­pla­ça­ments…) i perí­o­des de des­mo­ti­va­ció (massa cur­sos iguals de matè­ries que no t’agraden, grups amb els que no t’acabes de tro­bar còmode, qües­ti­ons per­so­nals ali­e­nes a la feina, etc.)

En moments així és molt impor­tant comp­tar amb per­so­nes que t’escoltin i et donin con­sell i/​o suport per con­ti­nuar enda­vant, però el que real­ment motiva i renova les il·lusions és comen­çar pro­jec­tes nous. Segur que més d’un ha escrit trac­tats sobre el per­què, però sem­pre s’encaren els nous pro­jec­tes –si venen de gust, és clar– amb empenta i ganes de fer les coses ben fetes. Al meu parer, el setem­bre és la millor època de l’any per a posar-s’hi…

Després de gai­rebé 20 anys d’història sense tenir local propi, GBF pre­para un espai al cen­tre de Manresa (a tocar del Passeig Pere III) per a ampliar les seves acti­vi­tats for­ma­ti­ves (per des­comp­tat con­ti­nu­a­rem col·laborant –com hem fet fins ara– amb altres cen­tres i ins­ti­tu­ci­ons) i per a dis­po­sar d’un punt de tro­bada ade­quat per a rumiar noves i atrac­ti­ves pro­pos­tes sem­pre dins l’àmbit de la for­ma­ció en les TIC. Aquest espai s’anomenarà Àulia i volem que reu­neixi tot aquells ele­ments que l’equip de GBF con­si­dera impres­cin­di­bles per a for­mar i per a formar-​​se amb qua­li­tat i como­di­tat. En aquests anys GBF ha impar­tit clas­ses en dese­nes –segu­ra­ment cen­te­nars– d’aules dife­rents i cre­iem que podem apor­tar quel­com quant a les con­di­ci­ons ade­qua­des de les instal·lacions. Volem que Àulia sigui el lloc on tot docent vol­dria fer classe.

Un dels aspec­tes que em moti­ven d’aquest pro­jecte és l’aplicació del web social a la feina des de l’inici mateix. Twitter, Facebook, Youtube, web cor­po­ra­tiu, intra­net… apli­cats a la docèn­cia i a tei­xir rela­ci­ons (cons­truint siner­gies) amb cli­ents i col·legues. Community mana­ge­ment, en diuen. Mirarem de fer-​​ho bé, amb més lògica i sen­tit comú que power­points

{lang: «ca»}

12 gen 2010

Rearrencada

1 Comment Meta

Redecora la teva vida [digital].

Serveixi aquesta entrada per a rellan­çar El blog que faig: aquest blog. Durant qua­tre anys, si fa o no fa, he anat man­te­nint un (o més d’un) blog per­so­nal. Hi ha hagut èpoques molt pro­duc­ti­ves (2007, per exem­ple) i d’altres que no ho han sigut tant (2009, per exem­ple). Suposo que per motius diver­sos… i en puc entre­veure alguns.

Durant aquest temps també m’he anat sumant a mul­ti­tud de xar­xes soci­als d’aquesta ano­me­nada web 2.0. Algunes m’han agra­dat, d’altres no tant; algu­nes m’han interes­sat i m’han resul­tat útils i d’altres… gens ni mica. Deixant de banda les expe­ri­èn­cies més o menys posi­ti­ves amb Twitter, Facebook, Dopplr, Wolpy, Ning, FriendFeed, MySpace, etc. aquesta mul­ti­pli­ci­tat de ser­veis m’ha dut un des­a­gra­da­ble efecte col·lateral en forma de –podria dir-​​ne– des-​​identitat. En tots aquests ser­veis hi busco (i hi trobo, de vega­des) cert grau de satis­fac­ció per­so­nal. Satisfacció que de cap de les mane­res he acon­se­guit quan no m’he sen­tit iden­ti­fi­cat i con­tent del que escri­via, publi­cava, enlla­çava… En els dar­rers mesos, aquesta manca d’identitat en els con­tin­guts (i en les for­mes) s’ha esde­vin­gut més que mai. En aques­tes con­di­ci­ons em resulta impen­sa­ble que cap pro­jecte per­so­nal que comenci pugui reeixir.

Ara em sem­bla que vaig ente­nent més bé aquesta Internet social i tinc més clar quin ús vull fer-​​ne (per­què sí, vull formar-​​ne part). Sent així, reprenc aquest blog per­so­nal (havent-​​ne esbor­rat les entra­des ante­ri­ors) i espero que tot ple­gat vagi pre­nent forma.

Sigues ben­vin­gut visitant ;-)

{lang: «ca»}